Lacció de CampichueloVa ser definida en alguns casos com "combat" o "atac" [Ornstein|1941|p=196-198]. Belgrano la va denominar "acció" [Molas|1863|p=205] va ser una escaramussa que va tenir lloc el 19 de desembre del 1810 quan l'expedició militar Expedició de Belgrano al Paraguai, enviada per la Junta de Buenos Aires al Paraguai va creuar el Paranà des de Candelaria cap al lloc d'observació paraguai ubicat a Campichuelo de la Candelaria, lloc on el riu es fa molt estret i que està situat a 16 quilòmetres al sud-est de l'actual ciutat d'Encarnación, al Paraguai.

Durant l'acció, van participar un oficial i 13 soldats paraguaians contra tres oficials i set soldats de l'exèrcit de Manuel Belgrano. Va finalitzar amb la retirada de la patrulla paraguaiana. No hi van haver baixes, ni ferits ni presoners en cap dels dos bàndols.

Antecedents L'expedició militar de la Junta de Buenos Aires va ser enviada sota el comandament de Belgrano per "deixar completament arreglada" la Província del Paraguai, és a dir, substituir les autoritats per homes subordinats, i en cas que hi hagués resistència, afusellar-los. Així consta a les "Instruccions a Don Manuel Belgrano per a la seva observació a l'expedició al Paraguai". Aquestes instruccions van ser reforçades més tard amb l'ofici del 29 de novembre del 1810 que deia:

L'1 de desembre, Belgrano va arribar al riu Paranà davant de l'illa Apipé. En els dies posteriors, mentre buscava els mitjans per travessar el riu, va enviar oficis al governador Velasco, al Cabildo i al bisbe d'Asunción. Sol·licitava la reversió de totes les actuacions i que la província del Paraguai "es posés a la seva disposició amb la finalitat que es realitzés el que la Junta de Buenos Aires va preveure a les seves primeres providències, elegint el diputat que hagués d'assistir al congrés". Assegurant que "portava la persuasió i la força amb ell". Un quart ofici va ser dirigit a Pablo Thompson, a Itapúa, anunciant que fins que no rebés resposta de Velasco, no realitzaria cap acte d'hostilitat contra les seves forces. El governador de la Província del Paraguai, Bernardo de Velasco va comentar al respecte:

miniatura|Teatre d'operacions desembre del 1810. Encreuament del ríu Paranà. En vermell=Exèrcit Junta de Buenos Aires. En Blau=patrulles provincia del Paraguai

Partint des de Caraguatà (o Caraguataý) a prop de l'actual Ituzaningó, província de Corrientes, a la costa del riu Paranà, Belgrano va arribar a Candelària el 15 de desembre del 1810. Part de les seves forces, amb l'artilleria i carretes, ho va fer per terra, i part pujant pel riu. En aquest lloc es van preparar barques per creuar el Paranà. Una d'elles portava un canó de a 4 (81,1 mil·límetres) amb capacitat per fer foc per donar suport al desembarcament, i les altres barques podien transportar 60 homes cadascuna.

Al lloc d'observació Paraguaià de Campichuelo, estava custodiat per tretze soldats sota el comandament del subtinent Domingo Soriano del Monje, que depenia de Pablo Thompson ubicat a Itapúa amb 40 homes. Soriano havia arribat seguint la marxa d'aproximació de Belgrano abans que aquest arribés al riu Paranà enviant des de Yabebyrý, davant de Caraguatà, partides d'observació a l'interior de Corrientes. Quan va arribar a la costa del Paranà, Soriano va continuar amb la seva tasca seguint-lo paral·lelament pel marge dret del riu fins a Capichuelo, on va arribar al mateix temps que Belgrano a Candelària. De totes maneres, el desplaçament enemic no va constituir cap sorpresa per al governador Velasco, ja que el capità Fulgencio Yegros ja l'havia informat que Belgrano es dirigia a Candelaria. Aquesta informació havia estat obtinguda d'un presoner capturat en una incursió sorpresa que va realitzar creuant el riu Paranà a l'alçada de Yapahé (a 130 quilòmetres a l'est de Corrientes).

Encreuament del Riu Paranà En el seu ofici del dia 16 de desembre al president de la Junta Corneli Saavedra, Belgrano li va manifestar que:

Sabent que les forces enemigues acampades al marge contrari eren escasses, el 18 de desembre Belgrano va realitzar un assaig d'embarcament a la vista de l'enemic. Va avisar que anava a travessar el riu i que afusellaria a tot aquell que fes foc a les "armes de Ferran VII" o "armes espanyoles" com acostumava a nombrar el seu exèrcit. Per petició de "Llogarrenc del rei", Antònio Martínez, que l'acompanyava per ordre de la Junta de Buenos Aires, el va autoritzar a que creués el riu a les onze de la nit, acompanyant una petita patrulla. Aquesta va capturar a dos soldats paraguaians i va informar que per aquell punt podia fer-se el desembarcament. A les tres i mitja de la matinada del 19 de desembre es va donar inici a l'operació d'encreuament.

Degut a la forta corrent d'aquell lloc, i la ubicació del punt de desembarcament que estava directament davant de Candelària, des d'on es partia, es va haver de navegar primerament riu amunt pegats al marge esquerre i després tornar en diagonal cap a les platges de sorra de Campichuelo, aprofitant l'empenta de les aigües. No obstant això, les forces invasores van arribar a la costa oposada molt escampades, trobant frondosos turons a les costes, fet que va provocar que molts soldats es perdessin i altres tinguessin dificultats per a reunir-se. En tot l'encreuament no hi va haver cap hostilitat enemiga, tant al riu com a la zona de desembarcament.

Escaramussa de Campichuelo Les fonts primàries d'aquest combat són l'ofici que Belgrano va enviar a la Junta de Buenos Aires el 19 de desembre del 1810, que va ser publicat a la Gaceta de Buenos Aires el 2 de gener del 1811Recopilació d'exemplars de la Gaceta de Buenos Ayres a la Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. Volum 2 i les seves memòries escrites al 1814.

Ofici del 19 de desembre del 1810

Memòries (1814) En elles, Belgrano, tres anys després va fer algunes modificacions en quan al nombre d'atacants:

Insubordinació i engany A aquesta acció es van produir dos fets significatius: En primer lloc, l'acte d'indisciplina de Manues Artigas davant del seu comandant Machain. El general José Maria Paz, en els seus comentaris a les Memòries de Belgrano, es va sorprendre que aquest no hagués desaprovat i pel contrari hagués elogiat Artigas. Paz afegeix que s'hagués arribat al mateix resultat i amb més seguretat si s'haguessin seguit les ordres de Machain. Aquest no és l'únic cas d'insubordinació d'oficials durant la campanya militar a la província del Paraguai.

En segon lloc, l'engany de Belgrano que van fer certs oficials en descriure en el part de la batalla, la participació de cadascú a l'escaramussa amb vista al repartiment de mèrits en aconseguir el resultat.

Conclusions El primer que va donar importància a aquesta acció militar va ser el propi Belgrano. En les seves Memòries va manifestar que esperava que es narrés "aquesta acció heroica d'una forma digna per eternitzar-la i que se l'estava mirant com una cosa de poca importància". Això ho atribueix al fet que els enemics "començaven a pulular" al desembre del 1810. Aquests enemics no solament miraven amb odi els "benemèrits que l'acompanyaven" sinó que també eren adulats (afalagar per guanyar-se la seva voluntat) pels dèbils governants, en alusió a la flamant Junta Grande, que els volien utilitzar per a les seves intrigues .

Mitre, en el seu llibre Història de Belgrano va considerar que aquesta actitud va ser causada al fet que era el seu "primer assaig militar" i per la feina que li havia costat travessar el riu.

El governado Bernando de Velasco va comentar

Amb salves d'artilleria (disparar armes de foc en senyal de festa o salutació), repics de campana i gran alegria, va rebre la "gran capital", com anomenava Belgrano a Buenos Aires, el part de l'acció i la bandera capturada a Campichuelo. Aquesta bandera amb una cerimònia important i un gran acompanyament va ser depositada amb un bon aplaudiment a la sala Capitular per a l'etern monument de les Glòries del país. L'organització d'aquestes celebracions, junt amb les publicacions al diari oficial La Gaceta dels èxits i bones notícies, van formar part del procediment que va utilitzar el govern per aconseguir l'adhesió del poble de Buenos Aires, transformant-se en un costum durant tota la dècada del 1810.

Referències

Bibliografía citada

Categoria:Història del Paraguai Categoria:Batalles de la guerra de la Independència Argentina Categoria:Batalles d'Espanya del segle XIX Categoria:Esdeveniments del 1810