Una targeta de crèdit o carta de crèdit és una peça de plàstic amb una banda magnètica, sovint acompanyada d'un microxip, i un número sobre imprès que serveix per fer pagaments en els establiments que accepten el servei, sense haver d'utilitzar diners en efectiu i fins a un límit determinat establert pel Banc emissor de la targeta. Per la seva capacitat de realitzar pagaments, també se les anomena diners plàstics o diners de plàstic. esquerra|miniatura|Targetes de crèdit. Cada usuari té un límit mensual de crèdit; és a dir, pot gastar una quantitat determinada de diners, depenent de la seva situació econòmica. Un cop al mes, la quantitat gastada es carrega al compte bancari associat a la targeta. Els usuaris tenen l'opció de no pagar la totalitat de la despesa. Aquesta opció comporta una càrrega d'interessos. Sempre, però, se n'ha de fer un pagament mínim, que sol ser d'un 10% del límit de crèdit.
L'avantatge més gran és la flexibilitat que li dona a l'usuari, qui pot pagar els seus saldos totalment cada mes o pot pagar-ne una part. La targeta estableix el pagament mínim i determina els càrrecs de finançament per al saldo pendent. Les targetes de crèdit també es poden usar als caixers automàtics o en un banc per servir-se d'un avanç d'efectiu encara que, a diferència de les targetes de dèbit, es cobra un interès.
Un pagament amb targeta de crèdit és un pagament amb diners M1 (diners crediticis) que, com tot agregat monetari diferent de M0, no són creats pels bancs centrals sinó pels bancs privats en donar crèdits. Per tant, el fet de fer efectiu un cobrament amb targeta de crèdit depèn de la solvència de l'entitat emissora de la targeta.
miniatura|Exemple de l'anvers d'una targeta de crèdit:
1. Logotip del banc 2. Xip EMV 3. Holograma 4. Número de targeta de crèdit 5. Companyia de la targeta de crèdit 6. Data de caducitat 7. Nom del propietari miniatura|Exemple del revers d'una targeta de crèdit:
1. Banda magnètica 2. Signatura 3. Número de seguretat (CSC)
Història El concepte d'utilitzar una targeta per a compres l'inventà, Edward Bellamy en la seva novel·la Mirar Endarrere, escrita en 1881 i publicada el 1887. Bellamy utilitza el terme explícit "Targeta de crèdit" onze vegades en la seva novel·la (Capítols 9, 10, 11, 13, 25 i 26) i 3 vegades (Capítols 4, 8 i 19) en la seva seqüela, Igualtat.
La targeta de crèdit era el successor d'una varietat d'esquemes de crèdit de comerciants. Les cartes de pagament es remunten al 1914 quan Western Union va establir unes targetes on s'especificava el client i el compte d'on es deduïa. Les targetes de compra dels establiments es van anar escampant com a forma de crèdit, i el 1949 Frank X. McNamara va tenir la idea d'introduir una targeta de càrrega amb propòsit general, i el 1950 va fundar amb dos socis la Diners Club, que es va crear parcialment a través d'una fusió amb Dine and Sign, seguida per American Express el 1958 i Carte Blanche.
El banc d'Amèrica va crear la BankAmericard el 1958, un producte que finalment es convertia en el sistema Visa. MasterCard va començar sent el 1966 quan diposita un grup de crèdit establert. La fractura del sistema bancari dels Estats Units significava que les targetes de crèdit es convertien en una manera eficaç per als que estaven viatjant al voltant del país de moure, de fet, el seu crèdit a llocs on no podrien directament utilitzar els seus serveis bancaris. El 1966, Barclaycard es va llançar al Regne Unit com la primera targeta de crèdit d'ús general fora a Europa.
Entre les variants de targetes hi ha les emeses per bancs, les que només serveixen en establiments associats i les de fidelització, a més de les targetes corporatives i les targetes de botiga o d’establiment.
L’ús de la targeta de crèdit va créixer molt als Estats Units i al Regne Unit, mentre que en bona part d’Europa la implantació va ser més lenta i el mercat ha estat més concentrat en pocs sistemes de pagament.
La introducció de les targetes amb micro-xip EMV, un estàndard d'interoperabilitat de targetes amb microprocessador, junt amb els terminals punt de venda compatibles han permès una seguretat més elevada (el que implica una reducció del frau) respecte a les antigues targetes de crèdit amb banda magnètica i la possibilitat de controlar de forma més detallada l'aprovació de transaccions sense connexió (fos de línia).
Límits La concessió d'una targeta de crèdit per part de l'entitat bancària comporta la concessió d'un finançament al client i, per tant, una probabilitat de risc de morositat, per això hi ha una avaluació prèvia de l'usuari i exigència d'ingressos estables, com exigència de domiciliació de nòmina en el compte on es fan els càrrecs. Per això també s'estableixen una límits de despesa mensual.
Límit de crèdit: cada família de targetes té un límit de crèdit associat. Totes les disposicions mitjançant la targeta, tant per a compres com per a reintegraments, que no sobrepassin aquest límit, es liquidaran segons la modalitat de pagament escollida pel client. Límit autoritzat/addicional: a més del límit de crèdit, aquest límit permet al client disposar del saldo per damunt del límit de crèdit, però amb la particularitat que les quantitats que superin el límit de crèdit es liquidaran immediatament, sense tenir en compte les condicions de pagament específiques.
La suma del límit de crèdit i de l'autoritzat és la quantitat màxima de què es disposar mensualment per les targetes d'una mateixa família. Per sobre d'aquest import, no s'autoritzaran les disposicions.
En general, aquests límits es poden modificar temporalment amb autorització del banc, sense arribar a superar el màxim establer en el contracte. Depenent de les legislacions estatals es pot establir de manera expressa l'expedició per part de la banca de targetes de crèdit no sol·licitades pel client ni ampliacions de crèdit no consentides.
Opcions de pagament El saldo acumulat del compte de crèdit es pot carregar al client d'una entitat financera en el seu compte corrent o d'estalvi, de tres maneres possibles, opcions que pot escollir i modificar el client en funció de les seves necessitats concretes:
Pagament mensual: a final de mes es paguen totes les operacions rebudes al tancament de l'extracte. Aquesta modalitat no implica pagament interessos. Pagament fraccionat: percentatge d'amortització mensual; el client indica el percentatge del saldo que amortitzarà cada mes. Quantitat fixa: el client indica una quantitat fixa mensual per a anar amortitzant el saldo.
En els dos darrers casos, hi ha uns mínims d'amortització. També es paguen mensualment els interessos que produeixen les quantitats.
En tant que les targetes de crèdit convencionals permeten pagar tot l'import gastat a final de mes (sense interessos), o bé ajornar el pagament a terminis (amb interessos), en el cas de les targetes de crèdit anomenades revolving només permeten ajornar l'import de les compres en les quotes que tria el consumidor de la targeta, i per tant comporta una sèrie d’interessos que vindran especificats en el contracte d’aquesta. Les targetes revolving són un crèdit de consum, és a dir, instruments de pagament on l’usuari pot pagar un percentatge del saldo pendent, sempre dins d’uns mínims i màxims que varien en funció de la targeta i de l’entitat bancària en què s’hagi contractat, bé pagant una quota fixa, amb uns mínims i màxims que depenen de les condicions de la seva targeta. Cal vigilar la transparència del contracte i els interessos que podrien arribar a ser abusius si superen el 20%, d'acord amb sentència del Tribunal suprem de 4 de març de 2020.
Altres prestacions Tots els titulars de targetes de crèdit solen disposar d'una assegurança d'accidents que consta de: Assegurança d'assistència en viatge i pèrdua d'equipatges per a titulars i usuaris, quan es fa efectiu el pagament amb la targeta. Assegurança d'accident del titular.
Controvèrsies Amb un ús responsable i adequat la targeta de crèdit possibilita la compra de serveis i articles necessaris en la gran majoria d'establiments d'arreu del món sense haver de portar diners en efectiu. El registre de les compres efectuades queda disponible en l'extracte mensual amb el resum de les operacions, que poden ser consultades, agrupant totes les operacions en un pagament únic en una data fixa. Com inconvenient, la manca d'educació financera, amb el diferiment del pagament pot contribuir a consum impulsiu i una acumulació de l'endeutament per falta de planificació. Cal tenir present que és un mitjà de pagament diferit i si s'opta per pagament fraccionat els interessos poden ser molt elevats i disparar el preu de la compra. Les targetes de crèdit i mitjans de pagament digital homologables suposen, des d'una òptica psicològica, una percepció que les compres són més assequibles, així com un pes subjectiu menor de despeses més grans, en pagar-se de forma conjunta amb d'altres.
Crèdit al consum En la societat industrial les famílies tenien l'estalvi com a element per al consum. El model financer que es basa en el crèdit al consum va suposar passar d'una societat de productors a una societat de consumidors per les àmplies capes socials de treballadores i assalariats sense grans recursos econòmics. Si mitjançant l'estalvi calia esperar tenir els recursos econòmics disponibles per consumir, amb el model de consum basat en el deute intermediat pel sector financer i regulat pels governs s'ha consolidat un model de consum basat en l'endeutament, amb mecanismes com les targetes de crèdit per l'ús quotidià, préstecs personals per adquisició de productes de més durada i import més elevat com electrodomèstics, vehicles i també els préstecs hipotecaris per la compra dels habitatges. Pels bancs representa un negoci important per les comissions i els interessos que reben. Els préstecs al consum suposen tipus d'interès més elevats que els de mercat i també suposen fidelització dels clients amb la comercialització d'altres productes com assegurances.
Vegeu també Diner digital Paysafecard Reagrupament de crèdits Roland Moreno Targeta intel·ligent Targeta magnètica Targeta de prepagament Xarxa interbancària
Referències
Categoria:Sistemes de pagament C