El professor David Dumville, investigant sobre l'origen de les recensions, creu que el prefaci és una falsificació afegida posteriorment i ha proposat que la Historia Brittonum és en realitat el resultat de compilar diversos textos anònims anteriors. Aquest punt de vista ha estat àmpliament acceptat, encara que alguns en dissenteixen. Un dels que argumenten a favor de l'autenticitat de Nennius és Liebermann (1925).

La hipòtesi de la compilació Hi ha diverses notes introductòries que recorden el que diu Nennius (o el compilador anònim) en el prefaci, per exemple "Jo vaig aplegar (coacervavi) tot el que vaig poder trobar" en diverses fonts, no tan sols en obres escrites sinó també en "les nostres antigues tradicions". Això és una citació extreta del prefaci de lApologia o Mirablilia. Segons la traducció feta per Giles, equival a "vaig aplegar", i no explica el fet que això sigui, en realitat, una citació de l'obra i no una observació o comentari del traductor. Leslie Alcock va ser el primer en fixar l'atenció en la frase.

Relació amb la llegenda Artúrica La Historia Brittonum ha atret l'atenció per la manera com ha influït en la matèria de Bretanya. És el primer text que presenta el rei Artús com a figura històrica, argument que ha estat repetit i ampliat per altres autors.

Vortigern i Ambrosi Aquest llibre conté la història del rei Vortigern, el qual va permetre els saxons establir-se a l'illa de la Gran Bretanya a canvi del matrimoni amb la filla de Hengist. Aquest va provar de construir una fortalesa a mont Snowdon, anomenada Dinas Emrys, però els materials de construcció desapareixien cada vegada que els apartava. Els seus consellers li van dir que vessés la sang d'un noi nascut sense pare per eliminar la maledicció. Vortigern va escollir Ambrosi, però aquest fa quedar malament els consellers quan demostra que qui feia desaparèixer les pedres eren dues serps.

La mateixa història és repetida i embellida per Geoffrey de Monmouth, però aquest autor atribueix el fet de desvelar l'origen de les desaparicions al savi Merlí, tot dient que Ambrosi és un segon nom de Merlí.

Batalles d'Artús En el capítol 56 es narren dotze batalles en què Artús participa i hi surt reeixit. La primera és contra el rei de Kent a prop del riu Glein, des de la segona fins a la cinquena a prop d'un riu anomenat Dubglas, a la regió de Linnuis. La sisena a la part baixa del riu Bassas. La setena al bosc de Celidon. La vuitena a la fortalesa de Guinnion. La novena a la ciutat de Legion (Caerleon). La desena a prop del riu Tribruit. L'onzena en una muntanya anomenada Agnet. La dotzena al mont Badon. Molts d'aquests llocs no s'han pogut identificar però d'altres si. Per fer-ho ha ajudat comparar el text amb el que diu als Annales Cambriae. T. M. Charles-Edwards creu que els diferents relats es refereixen a una mateixa història, però altres acadèmics com Thomas Jones i N. J. Higham, argumenten que els Annales Cambriae estan basats en la Historia Brittonum i per això explique el mateix.

Narració sobre Germà d'Auxerre El llibre narra en alguns capítols els fets de la vida de sant Germà d'Auxerre, que es diu que són passatges extrets d'una biografia ara perduda i, per tant, són l'única font documental sobre aquest sant i també sobre sant Patrici d'Irlanda.

Notes

Referències

Bibliografia

Categoria:Llibres d'història Categoria:Literatura medieval en llatí Categoria:Britànnia Categoria:Història de Gal·les