Puig-reig (pron. local [purréʧ]) http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull és un municipi de la comarca del Berguedà. El nom significa 'muntanya reial'; està situat en un promontori sobre el riu Llobregat que permet albirar-hi un bon tram del riu. El terme municipal s'estén a ambdós costats del riu, al sector meridional de la comarca. Compta amb dues fortaleses medievals, actualment força malmeses (el Castell de Puig-reig i el Castell de Merola), amb un important conjunt d'esglésies romàniques, amb dos exemples de pintures murals (Sant Martí i cal Pallot), i amb una interessant casa conventual gòtica (–) coneguda actualment com a Periques. De l'època moderna (–) destaquen les masies i també una àmplia mostra d'arquitectura industrial, en el context de les colònies tèxtils (fàbriques, habitatges per als treballadors, esglésies, torres dels propietaris, escoles, baixadors de tren, etc.).
Entorn geogràfic Llista de topònims de Puig-reig (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Casserres Gironella i Olvan Sagàs Viver i Serrateix 50px|Rosa dels vents Santa Maria de Merlès Navàs, al Bages Navàs, al Bages Gaià, al Bages
miniatura|Ermita romànica de la Mare de Déu del Carme de Periques miniatura|Castell de Puig-reig miniatura|L'Ametlla de Merola, plaça del mercat
Història Sabem, per les excavacions fetes als jaciments del Serrat de l'Oca i al Serrat dels Lladres que al terme municipal de Puig-reig hi havia hagut emplaçaments humans estables a la prehistòria, abans del , els quals coneixien l'agricultura, ja que utilitzaven sitges excavades a la roca per emmagatzemar el gra; posteriorment es produí un procés d'iberització (Serrat dels Lladres), amb importants restes constructives i ceràmiques a l'entorn del .
A l'Edat Mitjana, Puig-reig està documentat per primera vegada a l'acta de consagració de l'església de Sant Martí el 907. El castell de Puig-reig era domini de la família vescomtal del Berguedà. L'últim propietari d'aquesta nissaga, el trobador Guillem de Berguedà, el va deixar en testament a l'Orde del Temple el 1187, el qual va establir al terme de Puig-reig la comanda de Berguedà i Cerdanya. La Comanda de Puig-reig fou una comanda rural important i va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l'edifici conegut avui amb el nom de mas Periques.
També van construir el pont sobre el Llobregat per connectar el nou edifici amb el castell, i aprofitant les restes arquitectòniques de l'antiga església romànica de Sant Julià (coneguda avui com a Mare de Déu del Carme de Periques) van construir la seva capella. Fou aleshores quan s'abandonà l'antic castell feudal que no s'adequava a les necessitats dels frares templers. El domini dels Templers perdurarà fins a l'extinció de l'orde el 1312. A partir de llavors, i gràcies a la mediació d'un altre il·lustre puig-regenc, l'arquebisbe Arnau Sescomes, conseller del rei Jaume II, que tingué un paper important en la defensa dels Templers arran del procés de dissolució de l'orde, les possessions dels Templers van passar en gran part a l'Orde de l'Hospital. En agraïment a la seva tasca, els Hospitalers li van cedir el terme casteller de Puig-reig, però a causa de la importància del lloc s'ho van repensar i van recuperar-ne la possessió.
La presència dels Hospitalers a Puig-reig es caracteritza per una llarga i progressiva crisi: les crisis demogràfiques i econòmiques del provocaren un important desgavell al lloc; l'any 1585 el comanador declarava el castell recinte inhabitable. L'antiga vila medieval a redós del castell va desaparèixer, i el terme va esdevenir rural i de poblament dispers: fou durant els segles XVI al XVIII que es varen consolidar les grans masies d'origen medieval: el Lledó, la Serra de Cap de Costa, Trasserra, la Sala, les Comes, Farriols, el Soler de Jaumàs, la Cortada, l'Alsina, etc. i en varen sorgir de noves com Vilarrasa, Madrona, Trulls, Pellicer, etc.
A partir de la industrialització es crearen al municipi fins a set colònies tèxtils que van propiciar el creixement demogràfic i econòmic. En l'últim terç del , alguns industrials aprofitaren la instal·lació existent d'un molí fariner per construir una fàbrica, altres compraren terrenys i edificaren del no res, creant un nou nucli de població associat a la fàbrica. Aquest augment de població i d'activitat generà una demanda de serveis que va fer créixer el nucli de Puig-reig, construint al llarg de la carretera, donant com a resultat un poble allargassat.
Patrimoni immaterial, festivitats i activitats culturals miniatura|Gegants de Puig-reig La Corrida: És potser la festa més destacada de Puig-reig, celebrada el cap de setmana posterior a Sant Antoni (17 de gener), té una llarga tradició de més de 125 anys. La festa gira entorn dels cavalls, rucs i carros; i dels productes derivats del porc, molt especialment els embotits. Cada any es designa l'abanderat, que porta l'estendard encapçalant la cercavila del diumenge al matí, en què es passeja una imatge de Sant Antoni. A la tarda, se celebra una multitudinària cursa de cavalls i rucs, de la qual pren el nom. Finalitza la festa el Joc de les cintes.Podeu trobar molta més informació a http://www.lacorrida.info Festa Major: se celebra per la segona pasqua i té tots els elements típics d'una festa major: sardanes, correfocs, balls per a la gent gran i el jovent, concerts... Trobada d'acordionistes: se celebra el 15 d'Agost. Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre (FICCCC): és un dels festivals més importants de la zona en el seu àmbit i ha portat corals d'arreu del món. Organitzat entre els pobles de Puig-reig i Castellbell i el Vilar, consta d'un concert individual de cada una de les corals participants i un concert final de clausura amb totes les corals amb les dues corals organitzadores, la Polifònica de Puig-reig i la Capella de música Burés. miniatura|Pubilles i hereu amb Oriol Pujol Festa de Sant Martí: és la festa patronal del poble i se celebra per Sant Martí (11 de novembre) i el cap de setmana següent. Durant aquesta festa es fa l'elecció de la Pubilla, Dama, Hereu i Fadrí del poble. El diumenge la colla de geganters organitza una important trobada de gegants. Fòrum 10 Comunicació: són un seguit de jornades de reflexió al voltant de temes relacionats amb el món de la comunicació, que es realitzen cada any al mes de novembre, organitzades per l'emissora local Ràdio Puig-reig.Web oficial de Ràdio Puig-reig
Goigs A les parròquies del municipi de Puig-reig, hi ha els següents goigs marians: Goigs de la Verge de Montserrat de la Colónia Prat (1949), fets en honor del cinquantè aniversari de la fundació de l'església de la Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat. Van ser editats per la impremta i llibrera Roca de Manresa i aprovats pel bisbe Valentí Comellas i Santamaria el 1930 (la primera edició). N'hi ha dues edicions, la primera de les quals inclou escrita la música. A les dues hi ha la mateixa fotografia amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat que es venera a l'església.
Patrimoni monumental i edificis d'interès Fortaleses medievals El Castell de Puig-reig
Documentat des de l'any 907, fou ampliat considerablement en els s. XII i XIII en construir-se tres nivells de muralles, que incloïen el castell, l'església i una petita vila. Construït dalt d'un turó, domina tot el nucli urbà de Puig-reig. Del conjunt en resten fragments de muralles i part del casal casteller, que als s. XVI i XVII fou adaptat com a masia. L'any 1988 va ser restaurat pels seus actuals propietaris. S'arriba al castell des del nucli urbà de Puig-reig, pel carrer de les Abelles i pels carrers Verdaguer i Església.
El Castell de Merola
Fortalesa documentada des de l'any 983. Actualment només es conserva part de la torre d'homenatge del castell construït al (motiu pel qual es coneix també com a Torre de Merola). El castell, que va ser construït pels senyors de Merola, va passar a ser possessió reial a cavall dels segles i .
Colònies industrials Puig-reig experimentà un gran creixement demogràfic i econòmic a partir de l'últim terç del quan es van implantar al municipi diferents colònies tèxtils que aprofitaven l'energia motriu de l'aigua del Llobregat per a la fabricació de teixits. Les colònies, amb la seva peculiar organització i estructura, oferien treball, habitatge i sovint també tot allò que un obrer se suposava que podia necessitar en l'ordre espiritual i educatiu, i constitueixen un tret característic de la industrialització a Catalunya. De fet, Puig-reig és el poble que conté més colònies dins el seu terme municipal, fins al nombre de set, que són les següents, de sud a nord:
L'Ametlla de Merola Per dimensions i estructura urbana és la colònia per excel·lència de l'alt Llobregat. Fundada el 1876 pels Serra-Feliu. Destaca per les activitats culturals i festives que conserva, com els centenaris Pastorets. La Festa Major de l'Ametlla de Merola és inscrita al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.
Cal Riera El nom li ve perquè es va construir a partir d'un molí fariner i serradora propietat de la casa gran de cal Riera, tot i que és coneguda també com a Colònia Manent, pel nom dels industrials -societat anònima Massana, Vilaseca, Manent i Llibre-. Documentada des de 1890.
Cal Vidal Es va posar en marxa el 1901, tot i que ja es treballava en la construcció de la resclosa cinc anys abans. El conjunt dels espais (industrial, residències dels obrers i serveis) constitueix un magnífic model de colònia, que es dona a conèixer a través del Museu de la Colònia Vidal (que forma part del Museu de Ciència i la Tècnica de Catalunya).
Cal Marçal Fundada el 1886 pels germans Torra de Manresa, fou adquirida pels Pons el 1915, que la van vendre als amos de Viladomiu Vell el 1929. A més de la fàbrica i els pisos de la colònia, prop del riu, cal Marçal destaca per la barriada que ha anat creixent a peu de carretera.
Cal Pons Fundada el 1875 per la família manresana dels Pons, és segurament una de les colònies més interessants des del punt de vista del patrimoni monumental, que inclou l'església neogòtica, les dues torres historicistes, el xalet del director, el convent i un gran bosc-jardí. El conjunt porta l'empremta de l'influent empresari i polític Lluís G. Pons i Enrich.
Cal Casas És la colònia més propera al nucli de Puig-reig i aviat quedà absorbida pel creixement del poble. També és la menys coneguda, ja que va ser una de les primeres que es van tancar, el 1968.
Cal Prat Es va començar a construir el 1871 pels Prat, originaris de Sallent, que van fundar una empresa familiar que durant més de cent anys ha format part de la història de Puig-reig.
Masies El terme municipal de Puig-reig és ric en masies, importants construccions documentades des de l'època medieval que van créixer i s'ampliaren al llarg dels segles moderns, especialment en els s. XVI i XVII. Els seus propietaris foren batlles dels templers i posteriorment dels hospitalers, senyors de Puig-reig. Del conjunt destaquen:Serra, Rosa, Bernadich, Anna, Rota, Montserrat: Guia d'Art del Berguedà (Editat pel consell comarcal del Berguedà)
Periques