Dharma (en alfabet devanagari धर्म dhárma, en pali dhamma, llei natural o realitat en sànscrit) és una noció bàsica del pensament indi que té diverses accepcions. Literalment es pot traduir per establert o ferm, figurativament com a sustentador, suport (en el cas de deïtats) i en sentit més abstracte, és similar al terme grec ethos, norma fixa, estatut, llei. La noció ja és fonamental en el vedisme i vers el , el Codi de Manu la imposa com a clau de l'harmonia còsmica i com a regla del ritual (tant de la litúrgia com de la moral individual) i de l'organització social (fundant el sistema de castes o varna). Així, el conjunt de pràctiques i creences del que a Occident es coneix com a hinduisme, és anomenat pels seus practicants sanatan Dharma, l'eterna doctrina.L'Inde, número especial (3) de L'esprit des civilisations de Le Point, juliol-agost 2008, París
La paraula prové d'una arrel indoirànica dhar ‘ajustar, suportar, sostenir', connectada amb el llatí frēnum (‘regna per a cavall, fre'), l'antic alt germà tarni latens (‘ocult, retirat'), i en l'antiga església eslava drъžǫ, drъžati (‘sostenir, posseir'). S'ha suggerit, encara que no és clar, la identitat etimològica entre dharma i el llatí firmus (d'on prové el català ferm). L'erudit anglès del , Monier-Williams, proposa les traduccions (en el camp espiritual i religiós) ‘virtut, moralitat, religió, mèrit religiós'. Se sol utilitzar com a sinònim de doctrina.
Etimologia miniatura|La paraula prakrita dhaṃ-ma / 𑀥𑀁𑀫 (sànscrit: Dharma धर्म) en l'escriptura Brahmi, tal com la va inscriure l'emperador Ashoka als seus Edictes d'Aixoca (segle III aC)
La paraula dharma té arrels en el sànscrit dhr-, que significa sostenir o recolzar, i està relacionada amb el llatí firmus (ferm, estable). D'aquí pren el significat de allò que està establert o ferm, i per tant llei. Deriva d'un sànscrit vèdic més antic, la n -stem dharman-, amb un significat literal de portador, partidari, en un sentit religiós concebut com un aspecte de Rta.
En el Rigveda, la paraula apareix com una n- stem, dhárman-, amb una gamma de significats que abasten alguna cosa establerta o ferma (en el sentit literal de punxons o pals). Figurativament, significa sostenidor i partidari (de les deïtats). És semànticament similar al grec Temis (decret fix, estatut, llei).
En sànscrit clàssic i en el sànscrit vèdic de l’Atharvaveda, l'arrel és temàtica: dhárma- (devanagari: धर्म). En pràcrit i pali, es tradueix com a dhamma. En algunes llengües i dialectes indis contemporanis, apareix alternativament com a dharm.
Al segle III aC, l'emperador màuria Aixoca va traduir el dharma al grec i a l'arameu i va utilitzar la paraula grega eusebeia (εὐσέβεια, pietat, maduresa espiritual o divinitat) a la inscripció rupestre bilingüe de Kandahar i als edictes grecs de Kandahar, i la paraula aramea (; veritat, rectitud).
Definició
El dharma és un concepte de central importància en la filosofia i les religions índies. Té múltiples significats en l'hinduisme, el budisme, el sikhisme i el jainisme. És difícil proporcionar una única definició concisa per a dharma, ja que la paraula té una història llarga i variada i abasta un conjunt complex de significats i interpretacions. No hi ha cap sinònim directe d'una sola paraula per a dharma en les llengües occidentals.
Hi ha hagut nombrosos intents de traduir la literatura sànscrita antiga amb la paraula dharma a l'alemany, l'anglès i el francès. El concepte, segons Paul Horsch, ha causat dificultats excepcionals als comentaristes i traductors moderns. Per exemple, mentre que la traducció de Grassmann del Rigveda identifica set significats diferents de dharma,Hermann Grassmann, Worterbuch zum Rig-veda (German Edition), Motilal Banarsidass, Karl Friedrich Geldner, en la seva traducció del Rig-Veda, empra 20 traduccions diferents per a dharma, incloent-hi significats com ara llei, justícia, rectitud, ordre, deure, costum, qualitat i model, entre d'altres. Tanmateix, la paraula dharma s'ha convertit en un manlleu àmpliament acceptat en moltes llengües.
Steven Rosen assenyala que el dharma és el principi que regula el curs del canvi no participant en el canvi, sinó romanent constant. El diccionari sànscrit-anglès Monier-Williams ofereix nombroses definicions de la paraula dharma, com ara allò que està establert o ferm, decret inamovible, estatut, llei, pràctica, costum, deure, dret, justícia, virtut, moralitat, ètica, religió, mèrit religiós, bones obres, naturalesa, caràcter, qualitat, propietat. Tanmateix, cadascuna d'aquestes definicions és incompleta, mentre que la combinació d'aquestes traduccions no transmet el sentit total de la paraula. En el llenguatge comú, dharma significa manera correcta de viure i camí de rectitud. El dharma també té connotacions d'ordre i, quan es combina amb la paraula sanātana, també es pot descriure com a veritat eterna.
El significat de la paraula dharma depèn del context, i el seu significat ha evolucionat amb el temps. En els textos més antics i mites antics de l'hinduisme, el dharma es referia a la llei còsmica, les regles que van crear l'univers a partir del caos, així com als rituals; en els Vedes, els Upanixads, els Puranes i les Epopeies, els seus significats es van refinar, enriquir i complexar, i es van aplicar a diversos contextos. En certs contextos, el dharma designa els comportaments humans considerats necessaris per a l'ordre a l'univers, els principis que impedeixen el caos, els comportaments i les accions necessaris per a tota la vida a la natura, la societat, la família i l'individu. El Dharma engloba idees com el deure, els drets, el caràcter, la vocació, la religió, els costums i tot comportament considerat apropiat, correcte o moralment rectilini. El terme varnasrama dharma s'utilitza per descriure els deures relacionats específicament amb l'etapa de la vida en què es troba un. Es creu que el concepte de Dharma té una validesa transtemporal.
L'antònim de dharma és adharma (sànscrit: अधर्म), que significa allò que no és dharma. Igual que amb dharma, la paraula adharma inclou i implica moltes idees; en el llenguatge comú, adharma significa allò que és contra natura, immoral, poc ètic, incorrecte o il·legal.
En el budisme, el dharma incorpora els ensenyaments i les doctrines del fundador del budisme, Buda.
Història Segons Pandurang Vaman Kane, autor del llibre History of Dharmaśāstra, la paraula dharma apareix almenys cinquanta-sis vegades als himnes del Rigveda, com a adjectiu o substantiu. Segons Paul Horsch, la paraula dharma té el seu origen en l'hinduisme vèdic. Els himnes del Rigveda afirmen que Brahman va crear l'univers a partir del caos, mantenen (dhar-) separats la terra, el sol i les estrelles, sostenen (dhar-) el cel allunyat i distint de la terra, i estabilitzen (dhar-) les muntanyes i planes tremoloses.
Les deïtats, principalment Indra, lliuren i mantenen l'ordre a partir del desordre, l'harmonia a partir del caos, l'estabilitat a partir de la inestabilitat: accions recitades als Veda amb l'arrel de la paraula dharma. En els himnes compostos a partir dels versos mitològics, la paraula dharma pren un significat ampliat com a principi còsmic i apareix en versos independents de les deïtats. Evoluciona cap a un concepte, afirma Paul Horsch, que té un sentit funcional dinàmic a l'Atharvaveda, per exemple, on es converteix en la llei còsmica que enllaça la causa i l'efecte a través d'un subjecte. El dharma, en aquests textos antics, també pren un significat ritual. El ritual està connectat al còsmic, i dharmani s'equipara a la devoció cerimonial als principis que les deïtats utilitzaven per crear ordre a partir del desordre, el món a partir del caos.
Més enllà del sentit ritual i còsmic del dharma que vincula el món actual amb l'univers mític, el concepte s'estén a un sentit ètic-social que vincula els éssers humans entre si i amb altres formes de vida. És aquí on sorgeix el dharma com a concepte de llei en l'hinduisme.
El dharma i les paraules relacionades es troben a la literatura vèdica més antiga de l'hinduisme, en els Vedes, Upanixads, Puranes i les epopeies posteriors; la paraula dharma també juga un paper central en la literatura d'altres religions índies fundades posteriorment, com el budisme i el jainisme. Segons Brereton, Dharman apareix 63 vegades al Rigveda; a més, les paraules relacionades amb Dharman també són al Rig-veda, per exemple una vegada com a dharmakrt, 6 vegades com a satyadharman i una vegada com a dharmavant, 4 vegades com a dharman i dues vegades com a dhariman.
Es coneixen paral·lelismes indoeuropeus per a dharma, però l'únic equivalent iranià és el persa antic darmān, que significa remei. Aquest significat és diferent del dhárman indoari, cosa que suggereix que la paraula dharma no va tenir un paper important en el període indoiranià. En canvi, es va desenvolupar principalment més recentment sota la tradició vèdica.
Es creu que la Daena del zoroastrisme, que també significa Llei eterna o religió, està relacionada amb el sànscrit dharma. Idees que en parts se superposen al Dharma es troben en altres cultures antigues: com el Tao xinès, el Maat egipci i el Me sumeri.
Eusebia i dharma miniatura|La inscripció rupestre bilingüe de Kandahar és de l'emperador indi Aixoca de l'any 258 aC, i es va trobar a l'Afganistan. La inscripció tradueix la paraula dharma en sànscrit com a eusebeia en grec, cosa que suggereix que dharma a l'antiga Índia significava maduresa espiritual, devoció, pietat, deure i reverència per la comunitat humana. A mitjans del segle XX, es va descobrir a l'Afganistan una inscripció de l’Aixoca de l'any 258 aC, la Inscripció Rupestre Bilingüe de Kandahar. Aquesta inscripció rupestre conté text grec i arameu. Segons Paul Hacker, a la roca apareix una traducció grega de la paraula sànscrita dharma: la paraula eusebeia.
Els estudiosos de la Grècia hel·lenística expliquen l'eusebeia com un concepte complex. Eusebia no només significa venerar deïtats, sinó també maduresa espiritual, una actitud reverencial envers la vida, i inclou la conducta correcta envers els pares, germans i fills, la conducta correcta entre marit i muller, i la conducta entre persones biològicament no relacionades. Aquesta inscripció rupestre, conclou Paul Hacker, suggereix que el dharma a l'Índia, fa uns 2300 anys, era un concepte central i significava no només idees religioses, sinó també idees de correcte, de bé, del deure envers la comunitat humana.
Rta, maya i dharma La literatura en evolució de l'hinduisme va vincular el dharma a dos altres conceptes importants: Ṛta i Māyā. Ṛta en els Vedes és la veritat i el principi còsmic que regula i coordina el funcionament de l'univers i tot el que hi ha dins.Holdrege, Barbara (2004), "Dharma" a: Mittal & Thursby (eds.) The Hindu World, New York: Routledge, , pàgines 213–248. Maya en el Rigveda i la literatura posterior significa il·lusió, frau, engany, màgia que enganya i crea desordre,"Māyā" Monier-Williams Sanskrit-English Dictionary, per tant és contrària a la realitat, les lleis i les normes que estableixen ordre, predictibilitat i harmonia. Paul Horsch suggereix que Ṛta i dharma són conceptes paral·lels, el primer és un principi còsmic, el segon és de l'esfera social moral; mentre que Māyā i dharma també són conceptes correlatius, el primer és allò que corromp la llei i la vida moral, el segon és allò que enforteix la llei i la vida moral.
Day proposa que el dharma és una manifestació de Ṛta, però suggereix que Ṛta podria haver estat subsumit en un concepte més complex de dharma, ja que la idea es va desenvolupar a l'antiga Índia al llarg del temps de manera no lineal. El següent vers del Rigveda és un exemple on rta i dharma estan vinculats:
El dharma i l'hinduisme