Al segle I dC, les agapetes (de la paraula grega ἀγαπηταί, agapetai, que significa 'estimades') eren verges que es consagraven a Déu amb vot de castedat i s'associaven amb laics. La pràctica també es coneixia com a sinisactisme (matrimoni espiritual), tot i que hi ha diferències.

Les agapetes eren principalment dones, tot i que els homes que vivien el mateix tipus de vida amb les diaconisses eren també anomenats agapeti (ἀγαπητοί). El terme està relacionat amb la paraula grega «agape», que significa amor desinteressat i incondicional.

Orígens El concepte va ser extret de la Bíblia, on les agapetes s'esmenten al Càntic dels Càntics gairebé 1000 anys abans de Jesús. A l'Església primitiva, la virginitat es considerava una forma de vida positiva per a molts cristians, ja que el matrimoni es considerava que promovia el mal, les baralles i el camí cap al pecat i el sofriment. A la Bíblia, Sant Pau havia promogut la solteria en els seus escrits. Els matrimonis espirituals es veien com una forma de vida alternativa, on un home i una dona podien tenir una relació igualitària que era emocionalment i espiritualment íntima. També era una resposta pràctica a la qüestió financera de com les dones solteres podien mantenir-se.

Controvèrsia Aquesta associació va donar lloc més tard a abusos i escàndols, de manera que els concilis del segle IV la van prohibir. El Sínode d'Elvira de l'any 305 va demanar al clergat que s'abstingués de viure amb dones, tret que fossin parentes. El Concili d'Ancira, de l'any 314, va prohibir a les verges consagrades a Déu viure així amb homes com a germanes. Això no va corregir completament la pràctica, i cent anys més tard sant Jeroni va processar monjos sirians per viure a les ciutats amb verges cristianes.

Les agapetes de vegades es confonen amb les subintroductes, o dones que vivien amb clergues sense matrimoni, una classe contra la qual es dirigia el tercer cànon del Primer Concili de Nicea (325). La pràctica dels clergues que vivien amb dones no relacionades va ser finalment condemnada pels Concilis Laterà I i II al segle XII.

Els agapetes també eren una branca dels gnòstics de finals del , que sostenien que les relacions sexuals només eren inadequades si la ment era impura. Ensenyaven que s'havia de perjurar en lloc de revelar els secrets de la seva secta.

Vegeu també Adamites Caïnites

Referències

Bibliografia

Categoria:Gnòstics