Els Matsigenka son un grup ètnic de les terres baixes d'Amèrica del Sud, se situen al sud-est de Perú i habiten en diferents comunitats esteses al llarg del territori que traspassa el riu Urubamba (Província de La Convención i Província del Manu). L'idioma reconegut per aquesta ètnia pertany al tronc Arahuac. El terme Matsigenka no es una denominació imposada per els membres que s'engloben dins d'aquesta ètnia. La forma de referir-se als indígenes de l'Amazònia ha anat variant al llarg de la història i, recentment els matsigenka actuals han acceptat aquesta denominació no com a terme limitatiu del que són o no, sinó com a categoria que engloba a els éssers humans del seu territori compartit.
El terme Matsigeka com autodeterminació del grup ètnic és d'origen recent, a mitjans del . Degut al desconeixement i la falta d'interès de la diversitat ètnica o la seva autodeterminació per part dels colons, els indígenes eren agrupats en termes col·lectius. Fins al en els documents colonials i de principis de la República, el coneixement dels habitants indígenes era limitat i els nombres més comuns utilitzats per referir-se a aquests era Andes, Antis, Chunchos Manaríes però fou el terme Campa, al final del el que va reemplaçar als anteriors. Una denominació associada a l'orde franciscà, la qual tenia com encàrrec l'evangelització de la zona de l'Urubamba.
Altres termes, d'origen hispà, per denominar als Matsigenka han estat Machiguenga i Machiganga. Amb la creació de les Prefectures Apostòlica d'Urubamba i San Francisco (1900) per part dels franciscans i amb la posterior administració de la prefectura per part de la orde dominicà es va propiciar l'ús d'aquests nous termes; desbancant la generalització que portava el terme Campa.
No obstant això, aquestes denominacions es donen en els discursos de les elits més que entre els colons, ja que aquest acostumaven a referir-se als indígenes amb termes despectius com salvatges o chunchos.
Llengua i família lingüística Les categories ontològiques a través de les quals els matsigenka s'han delimitat fins al moment eren simples; aquelles que eren matsigenka i les que no. La paraula matsigenka, en funció del context, vol dir humà, persona o s'utilitza per a referir-se a membres individuals. Dins d'aquesta idea, tal sols compresa en funció del context en que s'utilitza, engloba els esperits, en els pobles amazònics, mentre que els animals i les plantes tant es podien considerar dins d'aquesta categoria com no. En la noció de no matsigenka hi ha els dimonis, la gent blanca i andina, els animals i les plantes.
Amb el pas dels anys i el contacte amb els blancs, la idea d'ètnia ha començat a adquirir rellevància per a ells també. Aquests fet es calcula que es produeix entre els anys seixanta i setanta del segle passat. La inclusió dels blancs i els andins dins les seves categories és degut a la influència política que ha tingut aquesta idea intervenint en la solidaritat que se sent amb els grups reconeguts dins el nosaltres i els altres. La principal diferència la troben entre els pobles amazònics i no amazònics, definint així que un grup és matsigenka si comparteixen trets en comú com l'idioma o costums. Tot i així, la pertinença a la mateixa ètnia i filiació no és automàtica sinó fruit d'una reflexió. Tal com ho defineixen es pot entendre que l'etnicitat podria ser adquirida, aprenent l'idioma per exemple, i l'afiliació ètnica podria canviar per la mateixa raó. El matís que afegeixen està relacionat amb la seva forma d'assentaments i la participació en la vida social per ser considerat un motsigenka més.
Situació geogràfica, demografia i breu història La població estimada que es pensa que conforma la totalitat de les persones matsigenka son uns 10.000 habitants. El sistema fluvial té un paper icònic com a marcador d'identitats socials dins de l'organització social dels matsigenka i un element crucial per l'orientació espacial dins el territori ocupat per aquest grup ètnic.
Aquest poble indígena no habita una zona única, la seva ocupació espacial és diversa. Les comunitats es troben des de la Serra Andina fins a la selva amazònica: la comunitat Huacaria (amb una gran població matsigenka), petits grups en comunitats com Shintuya, Diamante o al llarg de les ribes dels rius Palotoa i Piñi-piñi o dins del Parc Nacional del Manu (zona de Madre de Dios) on existeixen tres importants comunitats matsigenka: Shipetiaari, Tayakome y Yomybato. Una minoría del total de la població viu a la zona del Apurímac.
La gran extensió del territori que habiten els Mitsigenka es divideix en la secció nord (part de la seva baixa amazònica) i la secció sud (part del contrafort dels Andes). Aquesta diferència territorial és deguda a les grans variacions ecològiques i de la biodiversitat que conforma aquestes zones. La transició d'una secció és molt notòria, tant físicament com de temperatura. Dividim aquesta diversitat en:
Secció del nord; paisatge accidentat amb grans cims i valls estrets dels quals aflueixen rius de fortes corrents. Es troben ràpids amb freqüència, sobretot si descendeix des del riu Urubamba: abans d'accedir a la planícia amazònica on travessa el canyó Pogo de Mainique o en idioma dels matsigenka Megatoni (part alta) i Tonkii (part baixa).
Secció sud; està formada per extenses planes i turons. Els rius són més grans que en la selva alta i més calmats, el que proporciona una major facilitat per la navegació.
Els Matsigenka diferencien les estacions en termes del nivell de l'aigua dels rius. La zona sud és més humida que la nord, mentre que aquesta última és més càlida que la primera.
Pel que fa a les precipitacions, aquest grup ètnic divideix les estacions entre Kimoárini temporada de pluges i Shiriagárini època seca.
L'època de pluja es troba entre octubre/novembre fins a febrer/març. Gener és el mes més plujós. Durant aquesta temporada les pluges són més freqüents i les grans precipitacions causen destruccions de camins i ponts. Això pot produir aïllament de regions. Aquest fenomen d'aïllament es causat per la intensa desforestació de la zona.
L'època seca es dona entre març/abril fins a setembre/octubre. Les precipitacions segueixen sent freqüents però no de tanta intensitat o en intervals més curts. Durant la Shiriagárini la temperatura baixa dràsticament a la nit, sobretot en la part alta, sent 10º aproximadament la temperatura durant la nit i 20º de màxima al llarg del dia.
Gràcies a restes arqueològiques trobades en les regions que ocupa aquest grup indígena es coneix que han estat habitades per un llarg període, però poc se sap de la història precolombina dels Matsigenka pel fet que la informació es basa en la tradició oral i descripcions dels cronistes espanyols. Unes cròniques marcades pels interessos dels mateixos colonitzadors i amb influència o conceptualitzacions andines (zona de més fàcil accés per a la dominació territorial) en referència a la selva o els seus habitants.
Es considera que les relacions de la selva i els seus habitants amb la Serra era de naturalesa econòmica amb la comercialització de productes com el tabac, pells o animals vius per part dels Matsigenka i d'eines de bronze, sal o tèxtil per part dels habitants de la Serra com els Inca.
Influencia Inca: Durant el la serralada andina estava dominada pels Inca, i la relació que es considera que es va establir amb la població de les muntanyes com els Matsigenka era comercial fins que els colonitzadors espanyols van acabar amb l'imperi Inca. Però les influències dels Incas a la cosmologia matsigenka persisteix com a elements complementaris en l'elaboració de mites com en els dels déus Inkarrí i Pachakamue o a la denominació d'una classe d'esperits saangarite anomenats Inkakuna (Paraulas andines).
Les terres baixes tropicals van rebre l'interès dels colonitzadors després de la presa de poder de Cuzco per les històries fantàstiques que prometien ciutats d'or i gran quantitat de riquesa al llarg d'aquestes regions. Es coneixen dues grans expedicions per la cerca de noves terres; la de Pedro de Candia (1539) i la de Juan Álvarez Maldonado (1567). Les dues foren repel·lides pels indígenes armats amb arcs i fletxes, com a conseqüència els espanyols van estar durant molt de temps evitant l'expansió territorial per les zones tropicals de tan difícil accés i concebudes com a zones salvatges; de perill.
Això va derivar que la zona selvàtica es convertís en lloc de refugi pels que fugien del govern colonial com van ser els esclaus d'origen africà i els indígenes de les regions dominades pels espanyols. Fins i tot; abans de la caiguda de la dominació Inca, es pensa que l'Inca Túpac Amaru I va intenta evadir les forces espanyoles escapant a la zona amazònica.
Els espanyols varen dominar i establir-se en la província de Vilcabamba, on els matsigenka comercialitzaven amb els inca. Després de la caiguda de l'imperi aquests intercanvis van continuar; en aquest cas amb els colons. Documents dels inicis de la colònia relaten algunes visites dels manaries (terme per referir-se de forma col·lectiva als indígenes de la selva amazònica) eln 1580 on comercialitzaven amb diferents productes.
El projecte de colonització de Vilcabamba va ser una decepció dels espanyols, les seves previsions de riquesa minera van ser majors que la realitat trobada i, encara que l'explotació dels indígenes com a mà d'obra va ser gran, la producció optima de riquesa no es donava. Finalment, aquesta província va convertir-se en zona de refugi, ja que els espanyols circulaven però no exercien un control efectiu i el principal interès el trobaven més en la producció agrícola que no per la colonització en termes territorials.
Dins de la província de Valcabamba, una de les missions-hacienda; la de Cocabambilla se situava a la perifèria del territori matsegenka i fou el punt focal de la relació amb la societat nacional fins a la darreria del . Actualment, a causa de la posterior expansió colonial per les terres baixes, els matsigenka varen retirar-se de la zona pròxima a Cocabambilla.
Es coneix que les zones habitades pels matsigenka són diverses. Es creia que aquesta diversitat era fruit d'una estratègia de defensa com a conseqüència d'enfrontaments interètnics però la realitat mostra com el model d'assentament actual coincideix en gran manera al que el Padre Juan Font va descriure en 1602. No obstant això, sí que s'han donat moviments dels assentaments, causats pels estralls de la indústria del cautxú, la desforestació massiva i l'explotació de la mà d'obra. Afectant així a l'organització territorial d'aquest grup ètnic.
Els pobles indígenes, no només matsigenka, fugien de la situació d'explotació, maltractament i de la propagació de malalties que va comportar aquesta indústria. S'internaven en la selva per no ser obligats a treballar en les companyies d'explotació el que va provocar la dispersió de moltes ètnies.
Tanmateix, no només va haver-hi moviments de fugida sinó que es van donar resistències a través de la força i l'astúcia dels indígenes per evitar aquesta situació; els matsigenka no es consideren víctimes passives de l'explotació del cautxú.
Sistema econòmic Es busca més proximitat a les zones més altes, tot i no ser tan nutritives i sense arribar a envair-les, ja que és on resideixen els saangarite, uns esperits benignes en quan a la seva relació amb els humans. A prop d'aquests, es poden observar uns descampats que compten amb una o dues cases, connectades amb la resta del seu grup per una distància d'aproximadament quinze minuts a peu. Aquest separació física és deguda a la seva independència, el desig d'evitar conflictes i preservar la seva intimitat.