El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom. Està situat al centre, decantat cap a ponent, de la seva comarca (arriba a l'extrem oest de la comarca i fins i tot inclou dos antics municipis de l'Alta Ribagorça: Espluga de Serra i Sapeira, en el lloc més ben comunicat de tota ella. Inclou l'entitat municipal descentralitzada de Vilamitjana, antic municipi independent.
El municipi s'estén entre la zona del Prepirineu català, a l'oest de la conca del riu Noguera Ribagorçana, i a l'est de la Noguera Pallaresa. El nucli central del municipi està situat sobre un petit altiplà dins de la conca del seu mateix nom, a 468 metres d'altura sobre el nivell del mar. La Conca de Tremp, o Conca Deçà, constitueix una comarca natural, delimitada per les serres i muntanyes de Montllobar (1.125 m), Lleràs (1.678 m), Comiols (1.356 m), Sant Gervàs (1.834 m), Boumort (2.070 m) i Montsec d'Ares (1.678 m). Els nuclis habitats del municipi estan situats a altituds compreses entre els 400 i els 800 metres.
El terme municipal de Tremp era el terme pallarès més petit, i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i es convertí en el de més extensió, del Pallars Jussà i de tot Catalunya.
La maledicència popular deia de Tremp bona vila i mala gent, a més d'anomenar-los farts de carn.
Tremp té un gran teixit de associacions culturals.
El terme municipal de Tremp El terme municipal de Tremp era, abans del 1970, un dels més petits de Catalunya: 10,29 km² (i això que el 1959 li havien estat agregats 1,98 km² del terme de Talarn corresponents a tres barris de Tremp que havien crescut en terme de Talarn). Després del 1973, amb l'agregació del darrer antic terme que s'hi afegí, el de Suterranya, passà a tenir 303,98 km², i esdevingué el més extens de tot el país (Tortosa era més gran, en un principi, però li ha esdevingut el contrari que a Tremp: diferents pobles de l'antic terme tortosí han anat assolint la independència municipal).
Prèviament, el 1847 ja havia estat unit a Tremp el terme d'un antic ajuntament, el de Claret, que es va veure obligat a agregar-se a Tremp en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de família), que era el fixat per les lleis municipals del moment.
El 1959, doncs, s'afegien a Tremp els barris de les Adoberies, de la Pedrera i del Cementiri, del terme de Talarn, el 1970 s'hi agregaren els termes de Sapeira (78,33 km²), Espluga de Serra (68,19 km²), Gurp de la Conca (46,99 km²) i Fígols de Tremp, o de la Conca (77,88 km²). El 1972 foren agregats els termes de Palau de Noguera (2,71 km²) i Vilamitjana (13,98 km²). El 1973 es completà el nou municipi de Tremp amb l'agregació del terme de Suterranya (5,61 km²).
Com que Talarn ha mantingut la seva independència municipal, i el terme d'aquesta vila envolta totalment el terme antic de Tremp, el mapa municipal de Tremp actual és molt curiós: un enclavat central amb la ciutat de Tremp (el terme tradicional més els barris ja esmentats), i tot d'altres enclavaments, molts d'ells units a partir de l'agregació a Tremp, separats del nucli central pel terme de Talarn.
Cal tenir en compte que, tot i ser capital del Pallars Jussà, l'actual terme de Tremp supera els límits d'aquesta comarca i comprèn un fragment de la comarca de l'Alta Ribagorça, ja que els antic termes de Sapeira i Espluga de Serra en realitat pertanyen a aquesta comarca.
En la proposta derivada per l'informe popularment denominat Informe Roca,Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. l'antic terme de Tremp havia de ser profundament modificat: el sector de la Terreta (antics termes de Sapeira i d'Espluga de Serra havien de passar a formar part del terme municipal del Pont de Suert. D'altra banda, havien de ser agregats al de Tremp la meitat meridional del terme de Talarn, l'antic terme de Sant Serni, de l'actual de Gavet de la Conca, així com la vall de Montesquiu, amb els antics pobles, ara abandonats, de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell. Com a intercanvi amb Talarn, l'antic terme de Gurp de la Conca havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials deixaria de ser migpartida entre dos municipis diferents. A més, Tremp entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.
Geografia Llista de topònims de Tremp (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Situació del terme municipal actual Termes municipals limítrofs (el de Talarn envolta totalment l'enclavament que és actualment l'antic terme municipal de Tremp):
Descripció geogràfica de l'antic terme de Tremp Tremp, antigament, posseïa un terme municipal molt petit, com ja ha quedat dit. De fet, el terme antic era exclusivament l'antic terme exempt de l'església de santa Maria, que fou on nasqué i cresqué la vila, després ciutat, de Tremp. Tot ell, íntegrament, estava envoltat per terme de Talarn.
miniatura|L'antic terme de Tremp amb el seu enclavament de Claret respecte de l'actual terme de Tremp L'enclavament de Claret limitava a l'oest amb el terme de Fígols de Tremp, actualment inclòs en el de Tremp, i al sud amb el terme de Mur, actualment formant part del de Castell de Mur.
El límit de llevant de l'antic terme de Tremp és la Noguera Pallaresa, des del lloc, al nord-est, on el riu emprèn la direcció sud, venint de la presa de Sant Antoni, on, en el primer tram, discorre de nord-est a sud-oest, fins al lloc on, al sud-est, el barranc de Riucós s'aboca en la Noguera Pallaresa.
El límit meridional, el marca el barranc de Riucós, des del lloc suara descrit, fins al lloc on hi ha Casa Castells, que pertany a Talarn, just a ponent del lloc per on passa el traçat del ferrocarril a prop del cementiri de la ciutat.
100px|miniatura|esquerra|Escut municipal de Tremp anterior al 1989 Des d'aquest lloc, el termenal s'adreça cap al nord-est, fent una mica de ziga-zaga de forma aproximadament paral·lela a les vies del tren. Travessa els barrancs del Joncar i de la Fontvella, i just a l'altre costat del darrer barranc, a la Borda del Borrugat, que és en terme de Talarn, comença a traçar el límit nord, que és un arc que va a buscar la Noguera Pallaresa al lloc per on ha començat aquesta descripció seguint el camí de la Fassina, que fa de límit municipal.
Hi havia una porció de terreny de possessió controvertida, entre Tremp i Talarn. Es tracta de la Quadra de Margarit, disputada eternament entre les dues viles, però que fou atorgada a Tremp gairebé sempre. El 1888 constava com un caseriu de Tremp, amb 24 edificis i 44 habitants. Està situada al nord de la ciutat, a l'altre costat del barranc de les Adoberies, en un turó que domina la ciutat i el seu territori. Antigament s'anomenava de les Forques, perquè en èpoques reculades era el lloc elegit per a situar les forques on penjar els condemnats pel batlle de Tremp. Aquest turó tenia en el seu vessant sud-est l'església de Sant Jaume de Pallars, i en el seu cim, el fortí del Xut i, a l'edat mitjana la torre amb terreny jurisdiccional propi.
Claret L'enclavament de Claret està separat de l'antic terme de Tremp per una franja de terreny que pertany a Talarn. Era, antigament, el territori principal de la Baronia de Claret que, a part d'aquest terme, en tenia algun més a la resta de la comarca, com ara el terme primigeni de l'ajuntament de Fígols de Tremp, exactament el que corresponia a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.
Límit amb Talarn El límit nord d'aquest enclavament està marcat pel barranc de Riucós, just al nord del poble de Claret, des d'on ascendeix en direcció est-sud-est, tot i que va torçant progressivament més cap al sud, per anar a buscar el lloc on el Canal de Dalt travessa la carretera del Pont de Montanyana, prop de la fita quilomètrica 24, just a llevant del turó on es dreça el poble de Claret. Des d'aquest lloc, i quasi en línia recta, el termenal va a buscar el turó de Puigmaçana, a 624 m. alt. Tot aquest tram conforma el límit amb Talarn (encara que és un territori al sud-oest de la ciutat de Tremp.
Límit amb l'antic terme de Guàrdia de Tremp (Castell de Mur) Deixant la caseria d'aquest nom dins del terme de Castell de Mur, el termenal amb el qual comença en aquest lloc, la línia que fa de límit recorre la Serra de Cinto, en direcció a Cabicerans, seguint una alçada al voltant dels 600 metres d'altitud, que arriba gairebé als 700 quan passa pel sud del Serrat de Cabicerans. Continua la línia de terme cap a l'oest-sud-oest, fins que arriba a trobar el barranc de l'Espona, que encara segueix un tros, cap a la seva capçalera, al nord de Porredó i al sud del poble de Puigverd.
Límit amb l'antic terme de Fígols de Tremp (Tremp) En aquest lloc s'acaba el límit amb Castell de Mur, i començava el límit amb Fígols de Tremp, actualment tots dos annexionats a Tremp. Un tram de termenal directe cap al nord, fins a tocar les cases de més al sud-est de Puigverd, i, en arribar a aquestes cases, un angle recte cap a llevant, per anar a buscar la Casa Blanca, que pertanyia a Claret, i enfilar-se a 725 m. alt., al turonet que hi ha just a ponent del Serrat de Cabicerans. En aquest lloc, tornava a inflexionar, ara cap al nord-nord-est, en angle quasi recte, per baixar de dret a trobar el barranc de Riucós, on arriba a l'extrem nord-oest del terme de Claret.
Els altres antics termes Els set antics termes municipals afegits al de Tremp entre 1970 i 1973 tenen, cadascun, article específic.
Nuclis de població Si antigament el terme de Tremp incloïa, i amb prou feines, la ciutat de Tremp, amb l'annexió de Claret, el febrer del 1847, aviat tingué aquests dos nuclis de població. La ulterior annexió dels termes esmentats ha fet que actualment el terme de Tremp inclogui 29 localitats habitades, entre ells una ciutat -la mateixa de Tremp- i dues viles (Palau de Noguera i Vilamitjana). Si hi afegíssim les antigues entitats de població que actualment estan ja despoblades, s'arribaria a la xifra de 40.
Les aportacions, repartides per antics termes municipals, foren les següents: Espluga de Serra (Alta Ribagorça): Espluga de Serra, Aulàs, Castellet, Casterner de les Olles, Enrens i Trepadús, Llastarri, Miralles, els Masos de Tamúrcia, Torogó i la Torre de Tamúrcia Fígols de Tremp: Fígols de Tremp, Arbul, la Casota, Castissent, Claramunt, Eroles, Montllobar, Prullans, Puigverd, la Vileta i Vivers Gurp de la Conca: Gurp, Santa Engràcia, Sant Adrià, Tendrui i part de l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l'exèrcit espanyol. Palau de Noguera: la vila de Palau de Noguera i Puigcercós Sapeira (Alta Ribagorça): Sapeira, Escarlà, Espills, Esplugafreda, Orrit, el Pont d'Orrit, la Ribereta i Tercui Suterranya: Suterranya Tremp: la ciutat de Tremp i Claret Vilamitjana: la vila de Vilamitjana
Vegeu cadascun dels antics municipis per a les imatges de les poblacions que els formaven.
Vegeu també Riu Noguera Pallaresa Riu Noguera Ribagorçana
Història La història de la ciutat de Tremp i el seu terme antic està recollida en l'article corresponent a la ciutat. El de la resta de territori, a cadascun dels articles corresponents als antics municipis.
Composició de l'Ajuntament Alcaldes
Anteriors a la Guerra Civil Joaquim Sostres (1865) Bonaventura Pujol (1872) Francisco Monrós (1877) Antoni Feu (1889) Josep Gaset i Garriga (1891) Tomàs Costa i Faya (1895 - 1897) Enric Comajuncosa (1898) (Francesc Labòria, alcalde segon) Josep Corminola (1898) Artur Puigcorvé i Galceran (1899) Miquel Munill i Llinàs (1910-1913) Francesc Gibert i Ribó (1918-1921) Segona República Josep Rosell i Pallarés (15.4.1931 - 1.2.1934)