El colibrí emplomallat de Stübel (Oxypogon stuebelii) és una espècie d'ocell de la família dels troquílids (Trochilidae). És endèmica de Colòmbia.
Descripció El colibrí emplomallat de Stübel fa d'11,2 a 12,7 cm de llarg. Té el bec negre recte curt. Presenta dimorfisme sexual:El mascle té una cresta llarga i negra i la cara majoritàriament negra amb un "collar" de color blanc camussa. Les parts superiors són de color verd bronze. El gorg és prim i brillant verd i blau en forma de barbeta. La resta de les parts inferiors són de color bronze grisenc que es barreja amb canyella a les cobertes inferiors de la cua. La cua és moderadament llarga i bifurcada. La part superior de la cara és de color des de coure a verd bronze amb les plomes exteriors que mostren una àmplia franja blanca; la part inferior és vermellosa amb una mica de canyella pàl·lida.
La femella adulta és semblant al mascle, però no té la cresta i la barba, i les parts inferiors són de color ros a marró amb taques verdoses. Els juvenils s'assemblen a la femella adulta; el mascle té una cresta i una barbeta parcials.
Distribució i hàbitat miniatura|Espeletia hartwegiana al Nevado del Ruiz, exemple d'hàbitat de l'espècie. El colibrí emplomallat de Stübel només es troba al Nevado del Ruiz, un volcà actiu als Andes centrals colombians a la frontera dels departaments de Tolima i Caldas i voltants.
Habita páramo obert humit on abunden les plantes d'Espeletia.
Ecologia Desplaçaments Es creu que el colibrí emplomallat de Stübel és sedentari, però podria moure's a elevacions més baixes a l'estació seca com el seu congènere el colibrí emplomallat de Linden (O. lindenii).
Alimentació S'alimenta de nèctar; especialment d'Espeletia schultzii. Beu el nèctar aferrant-se a les flors en lloc de surar. També s'alimenta d'insectes i larves. Atrapa insectes a terra o saltant o en vol des del terra o d'una perxa. També captura les larves de la vegetació.
Reproducció No s'ha documentat res sobre la fenologia de reproducció.
Vocalitzacions El cant és "una nota única repetida, aguda, 'tsii'... [repetida] cada 3-5 segons)." Durant l'estació humida, els mascles canten durant minuts des d'una perxa.
Estat de conservació L'UICN ha avaluat colibrí emplomallat de Stübel com a vulnerable. Té una distribució molt reduïda i, tot i que gran part d'aquesta àrea es troba dins del Parc Nacional de Los Nevados, l'hàbitat de páramo en altres llocs s'està degradant ràpidament. S'estima que la població és de menys de 1.000 individus madurs i es creu que està disminuint.
Taxonomia i sistemàtica El colibrí emplomallat de Stübel va ser descrit per primer cop l'any 1884 per l'ornitòleg alemany Adolf Bernhard Meyer amb el mateix nom binomial Oxypogon Stubelii i la localitat tipus "Volcan de Tolima, Central Andes, Colombia".
Antigament es considerava que era una subespècie de l'actual colibrí emplomallat de Bogotà (Oxypogon guerinii). El colibrí emplomallat de Stübel es va promoure a l'estatus d'espècie quan el colibrí emplomallat de Bogotà es va dividir en quatre espècies basant-se en un estudi de dades biomètriques i de plomatge publicat el 2013. L'aleshores subespècie nominal va ser rebatejada com a colibrí emplomallat de Bogotà.
El colibrí emplomallat de Stübel és una espècie monotípica.
Referències
Stubel Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud