miniatura|En l'actualitat, part d'un dels caps es troba al Museu arqueològic d'Istanbul. La Columna de les Serps (), també coneguda com la Columna Serpentina, el Trípode de Delfos o el Trípode de Platea, és una antiga columna de bronze situada en l'Hipòdrom de Constantinoble, conegut com a «plaça dels cavalls» - Atmeydanı - durant el període otomà. Actualment el lloc és conegut com la «Plaça Sultà Ahmet» d'Istanbul, Turquia. La columna, que forma part d'un trípode de sacrificis de l'antiga Grècia, originàriament es trobava a Delfos i va ser traslladada a Constantinoble per Constantí I el Gran l'any 324. La columna, de vuit metres d'alt, comptava amb tres caps de serps que van romandre intactes fins a finalitats del . Una d'elles s'exhibeix actualment a les rodalies, en el Museu arqueològic d'Istanbul.Lloc oficial del govern d'OIstambul: La Columna de las Serpientes. web page
Història Procedència La Columna de les Serps és un dels tres objectes de la Grècia i Roma antigues (el seu origen es remunta a fa uns 2.480 anys) que s'esmenten més extensament en la literatura i que encara perduren en l'actualitat. Juntament amb el trípode i el bol d'or originals (tots dos desapareguts fa temps), formava part d'un trofeu o ofrena dedicats a Apol·lo a Delfos. Aquesta ofrena es va realitzar en la primavera de l'any 478 aC, diversos mesos després de la derrota de l'exèrcit aquemènida a la batalla de Platea (agost de 479 aC) a les mans de les ciutats estat gregues, que s'havien aliat per repel·lir la invasió persa a la Grècia continental.
Entre els escriptors antics que fan al·lusió a la Columna es pot trobar a Heròdot, Tucídides, el pseudo-Demòstenes, Diodor Sicília, Pausànies, Corneli Nepot i Plutarc.Nom amb que es coneix el presumpte autor (o autors) de diferents discursos que ens han arribat sota el nom de Demòstenes que están adreçats contra diferents personatges del seu temps. Ja en la modernitat, Edward Gibbon va descriure el trasllat de la columna per part de l'emperador Constantí a la seva nova capital, Constantinoble; per a aquest relat, Gibbon cita el testimoniatge dels historiadors romans d'Orient Zòsim, Eusebi, Sòcrates Escolàstic i Hèrmies Sozòmen.
Batalla de Platea La invasió persa a Grècia va començar l'any 480 a. C., sota el comandament de Xerxes I. L'expedició, que combinava unitats terrestres i marítimes, era per Xerxes un assumpte pendent després de la derrota de l'exèrcit que havia enviat el seu pare, Daríos I, a la batalla de Marató (490 a. C.) davant els atenencs. La nova expedició tenia dos objectius: forçar la submissió de les ciutats estat de la Grècia continental que es neguessin a lliurar un tribut simbòlic de «la terra i l'aigua» a l'emperador persa, i castigar els qui havien recolzat als grecs jonis en la revolta contra els perses, liderada per Aristàgores de Milet. Això posava en el punt de mira principalment a les ciutats d'Atenes i Erètria).Les ciutats gregues de Jònia situades en la costa oriental del mar Egeu eren súbdites de Pèrsia.
Després del triomf sobre els grecs a les Termòpiles i la retirada per part dels mateixos a Artemisio (agost de 480 a. C.), l'estratègia dels aliats grecs es trobava en runes. Gens podia evitar que els perses avancessin, prenguessin i saquegessin Atenes. Només l'etrateg (general) d'atenès Temístocles, amb la seva brillant planificació i acompliment per evacuar als habitants d'Atenes a la illa de Salamina, les seves estratagemes per convèncer a les ciutats del peloponès resistents que s'enfrontessin als seus enemics en una batalla naval a l'estret de Salamina, en comptes de retrocedir a l'Istme, i la seva astúcia per aconseguir que Xerxes ataqués a la flota grega en l'estret (setembre de 480 a. C.) van proporcionar als aliats el respir que necessitaven. Després de Salamina, Xerxes es va retirar a Sardes, però va deixar una força terrestre a la regió de Tràcia a càrrec de l'experimentat general Mardoni. Aquest, va tornar a capturar Atenes en la primavera de 479 a. C. i, davant el fracàs de les negociacions d'Alexandre I de Macedònia en nom dels perses per aconseguir la pau amb Atenes, la guerra va continuar. En assabentar-se que un exèrcit espartà s'aproximava des del Peloponès, el general persa va incendiar Atenes i va retirar les seves forces a una posició estratègica a Beòcia, al nord del riu Asopo. Els grecs, sota el comandament de Pausànies, regent d'Esparta, van prendre els terrenys elevats al sud del riu Asopo i sobre la plana de Platea, adoptant una posició defensiva.Pausànies va ser regent del seu cosí, el rei Plistarc, fill de Leònides I, que encara era menor d'edat. Després de diversos dies d'escaramusses i canvis en la posició dels grecs, Mardoni va llançar un atac total. El resultat de la batalla va ser una victòria decisiva de les forces espartanes. Mardoni va ser abatut durant el combat, i els perses van fugir liderats per Artabazos I, el segon al comandament del seu exèrcit.
La importància de la batalla de Platea Malgrat no posar fi a la guerra, les victòries gregues contemporànies a Platea i Mícala van aconseguir que l'Imperi Persa no tornés a intentar una invasió a la Grècia continental. En conseqüència, Pèrsia va exercir la seva política a través de la diplomàcia, els suborns i els enganys, fent que les ciutats estat s'enfrontessin entre si. No obstant això, gràcies a aquests triomfs, i per mitjà de la Confederació de Delos, Atenes va poder consolidar el seu poder en una florent democràcia sota el lideratge de Pèricles, fill de Xàntip.
Després de la batalla de Platea, l'últim combat corresponent a les guerres mèdiques, els grecs van construir una columna de bronze amb tres serps entrellaçades (en grec: Τρικάρηνος Όφις [serp de tres caps]), els cossos dels quals formaven la columna, per commemorar la participació de les 31 ciutats estat gregues a la batalla. Segons Heròdot, la columna de bronze es va construir utilitzant armes perses foses. Aquestes armes també s'utilitzaren per construir un trípode d'or. El monument es va dedicar íntegrament a Apol·lo i es va situar al costat de l'altar del déu a Delfos, sobre una base de pedra (un capitell romà d'Orient invertit).
En escrits antics Heròdot Després de descriure la victòria grega el 479 aC a Platea, Heròdot fa un recompte del botí aconseguit, que efectuen els hilotas (serfs espartans), els quals havien pres part a la batalla, i posteriorment registra la decisió grega de dedicar-li una ofrena a Apol·lo a Delfos:En el mateix capítol, Heròdot explica que es van efectuar altres ofrenes a Zeus a Olimpia i a Posidó en l'istme de Corint. Resulta significatiu que es donés preferència a Apol·lo a Delfos, malgrat l'ambigüitat de les respostes de l'oracle sobre el resultat de la guerra i de la sospita de medisme de Delfos.
Tucídides i el pseudo-Demòstenes Els passatges següents permeten la comprensió de les disputes polítiques per part del bàndol guanyador de grecs en relació amb aquest monument. Ple d'arrogància per la seva victòria a Platea i la consegüent facilitat amb la qual havia castigat als líders tebans pel seu recolzament als perses, Pausànies va ordenar una dedicatòria a la columna on se li atribuïa el triomf únicament a ell. Els esdeveniments posteriors van revelar la seva altiva ambició, ja que es trobava negociant amb els perses i amb els hilotes d'Esparta per dur a terme una rebel·lió i ocupar el càrrec de tirà amb el suport de l'Imperi Persa. Malgrat que al principi Esparta no va creure en aquesta traïció, els èfors de la ciutat finalment van descobrir que era certa, a través de l'esclau personal de Pausànies, fet que va portar a la mort del general. Tucídides descriu la sospita per part dels espartans que Pausànies, el comandant en cap de les forces gregues a Platea, es trobava proper a la traïció, i que havia acudit als perses, citant la qüestió de la Columna de les Serps com a base de tal sospita:En el discurs Contra Neera, el pseudo-Demòstenes realitza una descripció significativament diferent dels fets. L'orador recorda la conducta de Pausànies en relació amb la Columna de les Serps, després de la derrota dels perses a la batalla de Platea:L'autor també argumenta que aquest judici va irritar als lacedemonis i va ser un dels principals motius perquè, 50 anys després, aquests convencessin als tebans de llançar un atac nocturn sobre Platea en 431 a. C., donant començament a la guerra del Peloponès, tal com descriu Tucídides en el segon llibre de la Història de la Guerra del Peloponès.Cf. Tucídides, op. cit. II.2-6
Diodor e Sicília Al segle I a. C., Diodor de Sicília va escriure que la dedicatòria personal i il·legal de Pausànies va ser reemplaçada per un dístic elegíac compost pel poeta Simònides de Ceos:
Pausànies Al d. C., el geògraf i historiador Pausànies va esmentar el monument en Delfos de la següent manera:El general focidi Filomel es va fer amb el tresor en 345/4 a. C. per pagar el cost dels mercenaris que van participar de la Tercera Guerra Sagrada. Aquest acte va ser considerat un sacrilegi extrem i va tenir com a conseqüència que Filip II de Macedònia expulsés a la Fòcida de la Lliga Anfictiòníca, i que se li imposés una multa de 400 talents.
Fins i tot en l'època de la visita de Pausànies, la via sagrada que portava cap al temple d'Apol·lo estava cobert a tots dos costats per monuments, estàtues i tresors que commemoraven esdeveniments importants en la història de Grècia. Segons Heròdot, la Columna de les Serps era «la més propera a l'altar». Sobre les mateixes, s'erigia una enorme estàtua d'Apol·lo en bronze i, damunt de l'arquitrau del temple, diversos escuts que celebraven el triomf dels grecs sobre els gals. Tant la base de la columna com la de l'altar, que estava dedicada als habitants de Quios, van ser trobats.A Commentary on Herodotus, How & Wells, Oxford, Clarendon Press, primera edición: 1912.
Pausànies també va identificar l'ofrena a Zeus a Olímpia i va esmentar els noms de les ciutats gravades en ella.Selections of Greek Historical Inscriptions, Marcus N. Tod, Oxford, Clarendon Press, 1933.
En escrits moderns Gibbon En la seva Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà (1776-89), Edward Gibbon esmenta la Columna de les Serps en els capítols 17 (sobre la fundació de Constantinoble) i 68 (sobre l'entrada triomfal de Mehmet II, qui va conquistar la ciutat el 29 de maig de 1453):
Altres fonts L'accidentada història del monument després del seu trasllat a Constantinoble pot explicar-se a partir de diverses fonts. Segons W. W. How i J. Wells, un emperador posterior la va convertir en una font de tres boques. A partir de 1422 la van veure i van descriure diversos viatgers, i va ser derrocada en 1700, moment en què es van trencar els caps de les serps. Marcus N. Tod afirma que en 1630 es va elevar el nivell del sòl, per la qual cosa la inscripció del monument va quedar oculta.