La Serenata en re major per a violí, viola i violoncel, op. 8 és un trio de corda de Ludwig van Beethoven. Fou composta entre 1795 i 1796, i publicada el 1797 per Artaria a Viena. L'obra també se la coneix com a Trio de corda núm. 2.
El període de composició coincideix amb la Sonata a quatre mans (op. 6) i Sonata per a piano núm. 4. Fou publicada per Artaria l'octubre de 1797 amb el títol en italià: «Serenata per Violino, Viola e Violocelle / Luiggi Van Beethoven / Opera VIII ». El diari austríac Wiener Zeitung va anunciar la seva edició el 7 d'octubre de 1797.
L'obra va tenir molt èxit, sobretot gràcies al seu Allegretto alla Polacca molt apreciat en l'ambient musical vienès de l'època.
Anàlisi musical L'obra està dividida en sis parts:
Marcia (re major): Allegro, en compàs 4/4 (34 compassos) - Adagio, en compàs 3/4 (67 compassos). Menuetto, Allegretto, en compàs 3/4 i re major (48 compassos). Adagio-Scherzo: Allegro molto-Adagio-Allegro molto-Adagio en compàs 3/4 i re major (105 compassos). Allegretto alla Polacca, en compàs 3/4 i fa major (112 compassos). Tema con Variazioni. Variació 1 - Variació 2 - Variació 3 - Variació 4 (2/4) - Allegro (6/8) - Tempo I (2/4). En re major (141 compassos). Marcia, Allegro, en compàs 4/4 i re major (34 compassos).
L'obra dura aproximadament 30 minuts. Els tres instruments tenen una importància pràcticament similar. Beethoven concedeix una gran importància al ritme i a les oposicions de tempo, des del primer moviment (Marcia''). El contrast entra viu i lent s'inscriu en l'escriptura musical amb ritmes característics i trinats de corxeres.
Referències
02 Serenata Beethoven