fou un monjo budista, erudit, missioner i traductor de Kutxa a la conca del Tarim (actual prefectura d'Aksu, Xinjiang, Xina). Kumārajīva és vist com un dels més grans traductors del budisme xinès. Segons Lu Cheng, les traduccions de Kumarajiva són "incomparables ni pel que fa a la tècnica de traducció ni al grau de fidelitat".Beeby Lonsdale, Allison; Ensinger, Doris; Presas, Marisa (2000). Investigating Translation: Selected Papers from the 4th International Congress on Translation, Barcelona, 1998, p. 48. John Benjamins Publishing.
Kumārajīva va estudiar primer els ensenyaments de les escoles Sarvastivadin, després va estudiar amb Buddhasvāmin, i finalment es va convertir en un adepte del budisme mahayana, estudiant la doctrina Mādhyamaka de Nagarjuna. Després de dominar la llengua xinesa, Kumārajīva es va establir com a traductor i erudit a Chang'an (c. 401 CE).Rahul, Ram (2000). March of Central Asia, p. 83. Indus Publishing. Va ser el cap d'un equip de traductors que incloïa el seu amanuense Sengrui.Lai, Whalen (1991). "Tao Sheng's Theory of Sudden Enlightenment Re-examined". In Gregory, Peter N. Sudden and Gradual. Approaches to Enlightenment in Chinese Thought. Delhi: Motilal Banarsidass Publishers Private Limited. p. 180 Aquest equip va ser el responsable de la traducció de molts textos budistes del sànscrit al xinès.
Kumārajīva també va introduir l'escola Madhyamaka de filosofia budista a la Xina que més tard s'anomenaria Sanlun (l'"escola dels Tres Tractats").Mair, Victor H.; Sanping Chen, Wood, Frances (2013). Chinese Lives: The People Who Made a Civilization, #28, Kumarajiva. Thames & Hudson.
Biografia Primers anys de vida El pare de Kumārajīva, Kumārāyana, era de l'antiga Índia, probablement de l'actual Caixmir, el seu pare era un príncep indi, fill d'un alt ministre, a qui el rei de Kutxa va pressionar perquè es casés amb la seva germana petita i, per tant, la seva mare era una princesa Kutxa i un budista devot que va influir significativament en els seus primers estudis. Se suposa que el seu avi Ta-to tenia una gran reputació. El seu pare es va fer monjo, va abandonar el Caixmir, va creuar les muntanyes del Pamir i va arribar a Kutxa, on es va convertir en el sacerdot reial, un budista fervent que va voler deixar els afers polítics per portar una vida de meditació, però el rei de Kuxka el va obligar a seguir en funcions i li va donar a una germana en matrimoni, Jīva, també coneguda com Jīvaka, que es va casar amb ell i van tenir Kumārajīva. Jīvaka va anar al monestir de monges Tsio-li, al nord de Kutxa, quan Kumārajīva només tenia set anys.Hansen, Valerie (2015). The Silk Road: A New History, p. 66. Oxford University Press.
Quan era un nen (a partir dels 9 anys), Kumārajīva va estudiar els Agamas i el Sarvastivada Abhidharma amb mestres al nord de l'Índia, Caixmir i Kucha, que eren centres del monaquisme i beques Sarvastivada.Zürcher 2007 p. 226.Robinson, Richard H. 1967. Early Madhyamika in China and India, p. 71. Madison: University of Wisconsin Press. Més tard es va convertir al Mahayana i va estudiar amb els Buddhayaśas de Caixmir a Kaixgar. Va rebre l'ordenació monàstica completa als 20 anys a Kutxa i també va estudiar el Sarvastivada Vinaya juntament amb la filosofia Madhyamaka.Robinson, Richard H. 1967. Early Madhyamika in China and India, p. 73. Madison: University of Wisconsin Press. Amb el temps es va convertir en una figura famosa coneguda pel seu ampli aprenentatge i habilitat en el debat. En tornar a Kutxa, el rei del país, Po Xuen, el va acollir com un gran honor i dos fills del rei de Yarkand foren des de llavors els seus deixebles.
Captura, empresonament i alliberament miniatura|Pagoda del cavall blanc, Dunhuang, commemorant el cavall blanc de Kumarajiva que va portar les escriptures a la Xina, c. 384 CE.
L'any 379 dC, la fama de Kumārajīva va arribar a la Xina quan un monjo budista xinès anomenat Seng Jun va visitar Kutxa i va descriure les habilitats de Kumārajīva. L'emperador Fú Jiān (苻堅) de l'antiga dinastia Jin va fer esforços per portar Kumārajīva a la capital Jin de Chang'an. Per fer-ho, el seu general Lü Guang va ser enviat amb un exèrcit per conquerir Kutxa i tornar amb Kumārajīva. Es diu que Fu Jian va dir al seu general: "Envia'm Kumārajīva tan bon punt conquistis Kutxa".Duan, Wenjie. Dunhuang Art: Through the Eyes of Duan Wenjie. 1995. p. 94 No obstant això, quan l'exèrcit principal de Fu Jian a la capital va ser derrotat, el seu general Lü Guang va declarar el seu propi estat i es va convertir en senyor de la guerra l'any 386 CE, i va fer capturar Kumārajīva quan tenia uns 40 anys. Com que no era budista, Lü Guang va fer empresonar Kumārajīva durant molts anys, essencialment com a botí. Durant aquest temps, es creu que Kumārajīva es va familiaritzar amb la llengua xinesa. Kumārajīva també va ser coaccionat per Lü a casar-se amb la filla del Rei Kutxa, i per això es va veure obligat a renunciar als vots del monjo.Wu 1938, p. 455
Després que la família Yao de l'antic Jin enderroqués l'anterior governant Fu Jian, l'emperador Yao Xing va demanar repetidament als senyors de la Guerra de la família Lü perquè alliberessin Kumārajīva i l'enviessin a l'est a Chang'an. Quan la família Lü no va alliberar Kumārajīva del seu ostatge, un exasperat Yao Xing va fer enviar exèrcits a Liangzhou per derrotar els senyors de la Guerra de la família Lü i que Kumārajīva l'hi retornés. Finalment, els exèrcits de l'emperador Yao van aconseguir derrotar la família Lü, i Kumārajīva va ser portat a l'est a la capital de Chang'an l'any 401 CE.
Chang'an i treball de traducció miniatura|Breu mapa de Han Chang'an pintat a la dinastia Qing
A Chang'an, Kumārajīva va ser presentat a l'emperador Yao Xing, a la cort i als líders budistes. Es va convertir en famós i molt respectat a la Xina, rebent el títol de "Preceptor Nacional" (guoshi).Yukteshwar Kumar (2005). A History of Sino-Indian Relations: 1st Century A.D. to 7th Century A.D.: Movement of Peoples and Ideas Between India and China from Kasyapa Matanga to Yi Jing, p. 128. APH Publishing.Thompson, John M. (2008) Understanding Prajñā: Sengzhao's "wild Words" and the Search for Wisdom, p. 76. A Chang'an, Kumārajīva va dirigir un equip de traducció patrocinat per la cort d'estudiosos que van treballar en la traducció de nombrosos textos budistes en sànscrit a la llengua xinesa. Yao Xing el considerava com el seu propi mestre, i molts budistes xinesos joves i vells es van reunir a ell, aprenent tant dels seus ensenyaments directes com a través de les seves activitats de l'oficina de traducció als jardins Xiaoyao, on es feien sessions diàries (a la qual assistien més d'un miler de monjos). En una dotzena d'anys, l'oficina de traducció de Kumārajīva havia traduït uns trenta-cinc sutres en 294 rotlles. Les seves traduccions encara s'utilitzen avui en el budisme xinès. Kumarajiva va tenir quatre deixebles principals que van treballar al seu equip: Daosheng (竺道生), Sengzhao (僧肇), Daorong (道融) i Sengrui (僧睿).
Treball erudit miniatura|Secció del Sutra del diamant, una còpia manuscrita de Zhang Jizhi, basada en la traducció de Kumarajiva del sànscrit al xinès.
Traducció Kumaradjiva va revolucionar el budisme xinès, i l'estil de traducció del seu equip és conegut per la seva claredat i per superar l'anterior sistema de traducció geyi (concordança de conceptes) que combinava la terminologia budista amb els termes taoistes i confucians. L'estil de traducció llegible de Kumaradjiva era distintiu, que posseïa una suavitat fluida que reflecteix la seva prioritat a l'hora de transmetre el significat en lloc de la representació literal precisa. A causa d'això, les seves interpretacions dels textos seminals de Mahāyāna sovint s'han mantingut més populars que les traduccions posteriors, més literals, per exemple les de Xuan Zang.
Les traduccions de Kumaradjiva van ser molt influents en el desenvolupament del xinès budista i van introduir terminologia molt utilitzada, com ara:Robinson, Richard H. 1967. Early Madhyāmika in China and India, p. 79. Madison: University of Wisconsin Press.
大乘'' Dà chéng '', o "vehicle més gran", per al terme sànscrit Mahayana 念處 " niàn chǔ " per a smṛtyupasthāna (ubicació de l'atenció plena) 菩提 " pú tí " per a Bodhi (despertar) 性 " xìng " per a dhatū (natura, font)
Aquestes traduccions van ser un esforç grupal i, per tant, és més correcte dir que van ser traduïdes per un comitè que estava guiat per Kumaradjiva, no només per Kumaradjiva. El procés de traducció va començar amb la lectura del text per part de Kumaradjiva que també va fer un comentari corrent en xinès. Els monjos i estudiants xinesos discutien el text amb Kumaradjiva i entre ells. D'aquest procés en sortiria una traducció al xinès, que seria verificada per Kumaradjiva. Després, el text va ser escrit i revisat nombroses vegades. Aquests també van ser esdeveniments públics als quals van assistir devots, inclòs l'emperador Yao Xing.
Kumaradjiva també va desenvolupar un sistema de transcripció per tal de representar termes sànscrits en xinès utilitzant certs caràcters xinesos i els seus sons per representar cada síl·laba d'una paraula estrangera. Aquest sistema es convertiria en la base del desenvolupament de la romanització del pinyin.Hansen, Valerie (2015). The Silk Road: A New History, p. 69-70. Oxford University Press. Aquesta trobada amb el sànscrit va influir en el desenvolupament de la mateixa llengua xinesa, no només en l'adopció de termes específicament budistes, sinó també pel que fa a certs termes seculars (com ara "moment").
Kumaradjiva de vegades ha estat considerat tant pels xinesos com pels estudiosos occidentals com a abreviació de les seves traduccions, i els traductors posteriors com Xuan Zang es consideren més "precisos". Segons Jan Nattier, en realitat es tracta d'una visió errònia i equivocada, i la diferència principal es va deure a les versions anteriors dels textos font de Kumaradjiva:
Textos traduïts Segons John M. Thompson "en l'actualitat hi ha cinquanta-dues traduccions al Taishō sota el seu nom i la seva autenticitat és bastant ben acceptada".Thompson, John M. (2008) Understanding Prajñā: Sengzhao's "wild Words" and the Search for Wisdom, p. 78. Inclouen sutres Mahāyāna així com obres sobre meditació budista (dhyāna) i Abhidharma.
Sutres Entre els sutres més importants traduïts per Kumaradjivai el seu equip (probablement de fonts objectiu de Kuchan) es troben els següents:Litian Fang (2018) Chinese Buddhism and Traditional Culture, chapter 2. Routledge.Ramanan, K. Venkata (1987). Nāgārjuna's Philosophy: As Presented in the Mahā-Prajñāparamitā-Sastra, p. 15. Motilal Banarsidass Publ.Robinson, Richard H. 1967. Early Madhyāmika in China and India, p. 74-76. Madison: University of Wisconsin Press. Sutra del diamant (Vajracchedikā Prajñāpāramitā Sūtra) Sukhāvatī-vyūha més petit (T 366) Sutra del Lotus (Saddharma Puṇḍarīka Sūtra) (T 263—62) Sutra de Vimalakirti (Vimalakirti Nirdesa Sutra) (T 475) Aṣṭasāhasrikā Prajñāpāramitā Sūtra, (T 227, 408 CE) Pañcaviṃśatisāhasrikā Prajñāpāramitā Sūtra ( T 223, 403-404 dC) Śūraṅgama Samādhi Sūtra (T 642) Daśabhūmikā Sūtra (T 286) en col·laboració amb Buddhayaśas. Acintyaprabhāsa-nirdeśa-sūtra (T 484) Viśeṣacintā-brahma-paripṛcchā (T 585—86) Bhadrakalpa (T 425) Vasudhara-sūtra (T 481—82) Pūrṇa-paripṛcchā (T 310, 17) Ratnajāli-paripṛcchā (T 433) Vidhi-hṛdaya-vyūha (T 307) Sarva-puṇya-samuccaya-samādhi-sūtra (T 381—82) Maitreyavyākaraṇa Sūtra
Tractats També van traduir diversos tractats clau (principalment de l'escola Madhyamaka), que es van convertir en les obres centrals del budisme Madhyamaka d'Àsia oriental. Aquests són:Nan, Huai-Chin. Basic Buddhism: Exploring Buddhism and Zen. 1997. p. 91