Una cronologia de Jesús té com a objectiu establir una línia de temps per als esdeveniments històrics de la vida de Jesús. Els Evangelis cristians són principalment documents teològics en comptes de reports historiogràfics. Tanmateix, es poden emprar fonts coetànies per datar els esdeveniments més importants de la vida de Jesús de Natzaret.
S'han utilitzat dos mètodes per calcular l'any de naixement de Jesús, l'un basat en les narracions del seu naixement als Evangelis, amb referència al regnat d'Herodes el Gran; l'altre treballant en retrocés a partir de la seva edat declarada de «trenta anys» quan va començar a predicar: la majoria dels estudiosos, sobre aquesta base, assumeixen una data de naixement entre els anys 6 i 4 aC.
S'han fet servir també tres detalls per calcular l'any en què Jesús va començar a predicar: una menció de la seva edat durant l'any quinze del regnat de Tiberi, un altre relatiu a la data de la reconstrucció del Temple de Jerusalem, i la mort de Joan Baptista. Per tant, els experts calculen que Jesús va començar a predicar, i a reunir seguidors, entre els anys 27 i 29 dC. D'acord amb els tres Evangelis sinòptics, Jesús va continuar predicant durant almenys un any; i d'acord amb l'Evangeli segons Joan, durant tres anys.
Hi ha tres enfocaments principals per calcular la data de la crucifixió de Jesús. L'un fa servir fonts no cristianes, com Flavi Josep i Tàcit. Un altre retrocedeix a partir de l'esdeveniment històricament ben establert de Pau de Tars a Acaia, per calcular la data de la seva conversió. Tots dos enfocaments donen lloc a l'any 36 dC com a límit superior de la crucifixió. D'aquesta manera, els estudiosos generalment concorden que Jesús va ser crucificat entre el 30 i el 36 dC. Algunes estimacions puntuals astronòmiques se centren en el dia divendres 3 d'abril del 33 dC i, amb menys freqüència, divendres 7 d'abril del 30 dC. miniatura|Icona russa medieval representant la Vida de Crist. Context i generalitats miniatura|Antiguitats judaiques de Flavi Josep, una font per a la cronologia de Jesús. Els Evangelis cristians no pretenen proporcionar una llista exhaustiva dels esdeveniments a la vida de Jesús. Es van escriure com documents teològics en el context del cristianisme primitiu, en comptes de cròniques històriques, i els seus autors van mostrar poc interès en una cronologia absoluta de Jesús o en la sincronització dels episodis de la seva vida amb la història de l'època. Una manifestació dels Evangelis com documents teològics en comptes de cròniques històriques és que dediquen un terç del text a set dies, és a dir, l'última setmana de la vida de Jesús a Jerusalem.
Tot i que proporcionen pocs detalls sobre els esdeveniments perquè puguin ser datats amb claredat, és possible establir alguns intervals de temps respecte dels principals esdeveniments de la seva vida a través de correlacions amb altres fonts. Una sèrie de documents històrics no cristians, com les fonts judaiques i grecoromanes, s'han fet servir en l'anàlisi històrica de la cronologia de Jesús. Virtualment tots els historiadors moderns estan d'acord que Jesús va existir, i consideren el seu baptisme i crucifixió com esdeveniments històrics, i s'assumeix que els rangs aproximats per a aquests fets es poden calcular.
Fent servir aquests mètodes, la majoria dels estudiosos assumeixen una data de naixement entre el 6 i el 4 aC, que la predicació va haver de començar entre els anys 27 i 29 dC i va durar d'un a tres anys. Els experts calculen la mort de Jesús entre el 30 i el 36 dC.
Data de naixement Relats de la Nativitat: Lluc i Mateu miniatura|Una vista de Betlem d'avui. Un enfocament per calcular l'any de naixement de Jesús es basa en l'anàlisi dels relats de la nativitat als evangelis de Lluc i de Mateu, juntament amb les fonts històriques corresponents.
La majoria dels experts no consideren les històries de la nativitat a Lluc i Mateu com històricament factuals. Per aquesta raó, no les consideren un mètode fiable per determinar la data de naixement. Karl Rahner afirma que els autors dels Evangelis se centren generalment en elements teològics en comptes de cronologies històriques. Tanmateix, tant Lluc com Mateu associen el naixement de Jesús amb el temps d'Herodes el Gran. Mateu 2:1 afirma que «Jesús va néixer a Betlem de Judea en dies del rei Herodes», i implica que Jesús podria haver tingut fins a dos anys en el moment en què van venir a visitar-lo els savis, abans de la mort d'Herodes. Lluc 1:5 menciona el regnat d'Herodes poc abans del naixement de Jesús, però consigna el naixement durant el cens de Quirí, deu anys més tard. La majoria dels erudits creuen que Lluc va cometre un error en referir-se al cens. Com a resultat, se sol acceptar una data de naixement entre els anys 6 i 4 aC, any en què va morir Herodes.
Cap relat de l'Evangeli no menciona l'època de l'any durant la qual tenen lloc els esdeveniments. Tanmateix, l'Evangeli segons Lluc menciona els pastors que tenen les ovelles al camp, la qual cosa implica un naixement durant la primavera, estiu o començaments de la tardor.
La celebració del Nadal com el dia del naixement de Jesús es basa en una data d'una festa pagana en comptes d'una anàlisi històrica. Als segle I i II, el dia del Senyor (diumenge) era la celebració cristiana més antiga, i incloïa una sèrie de temes teològics. Al , la resurrecció de Jesús es va convertir en una festa separada de la pasqua i, al mateix segle, l'Epifania va començar a celebrar-se a les esglésies orientals el 6 de gener. La festa del Nativitat, que posteriorment es va convertir en el Nadal, era una festa del segle IV de les esglésies occidentals, sobretot a Roma i al nord d'Àfrica, tot i que no se sap exactament on i quan se'n va celebrar la primera.
La font més antiga que indica el 25 de desembre com la data del naixement de Jesús és probablement Hipòlit de Roma, escriptor d'inicis del , basat en la suposició que la concepció de Jesús va tenir lloc en l'equinocci de primavera, que ell va col·locar el 25 de març, i després va afegir nou mesos; a continuació, se celebraven festivals en aquella data. Joan Crisòstom també va defensar una data del 25 de desembre al , basant el seu argument en el supòsit que l'ofrena d'encens a Lluc 1:8-11 va ser l'ofrena d'encens d'un alt sacerdot a principis d'octubre pel Yom Kippur, i, com anteriorment, va comptar quinze mesos en endavant. Tanmateix, això és probablement una justificació retrospectiva d'una elecció ja feta en comptes d'un vertader intent de derivar la data de naixement correcta.
Retrocedint des del moment en què Jesús va començar a predicar miniatura|Disputa de Jesús i els fariseus, de James Tissot, c. 1890 Un altre punt de vista per calcular l'any de naixement funciona retrocedint des del moment en què Jesús va començar a predicar, basada en la declaració de Lluc 3:23, sobre que Jesús tenia «com uns trenta anys» aleshores.
L'interval de dates assumit generalment quan Joan Baptista estava actiu, basat en la referència de Lluc al regnat de Tiberi a Lluc 3:1-2 és d'aproximadament 28-29 dC, amb Jesús començant a predicar poc després. La data de Lluc en 28-29 dC es confirma de manera independent amb la referència de Joan 2:11 al Temple, al seu any 46 de construcció durant la Pasqua quan Jesús va començar el seu ministeri, la qual cosa correspon al 27-29 dC, segons estimacions acadèmiques.
Treballant cap enrere a partir del 29 dC, sembla que Jesús va néixer al voltant de l'any 2 aC. Aquest càlcul també es fa tenint en comptes que Herodes va morir l'any 4 aC.
Anys de predicació El regnat de Tiberi i l'Evangeli segons Lluc miniatura|Part del mapa de Madaba, mostrant Betàbara, anomenant-la el lloc on Joan batejava. Un dels mètodes per al càlcul de la data d'inici del ministeri de Jesús es basa en l'Evangeli segons Lluc; específicament, a la declaració de Lluc 3:1-2 sobre el ministeri de Joan Baptista, qui va precedir el de Jesús:
L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene, durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert.
El regnat de Tiberi va començar a la mort del seu predecessor Cèsar August el setembre del 14 dC, la qual cosa implica que el ministeri de Joan Baptista va començar a finals del 28 o començaments del 29 dC. El suggeriment alternatiu de Reisner és que Joan Baptista va començar el seu ministeri l'any 26 o 27 dC, perquè Tiberi va governar amb August durant dos anys abans de convertir-se en l'únic governant. Si fos així, l'any quinzè del regnat de Tiberi es comptaria des del 12 dC. Tanmateix, el suggeriment de Reisner és considerada com menys probable, atès que tots els grans historiadors romans que calculen els anys del regnat de Tiberi (com Tàcit, Suetoni i Cassi Dió) compten des del 14 dC l'any de la mort d'August. A més a més, l'evidència numismàtica mostra que Tiberi va començar a regnar el 14 dC.
Els Evangelis presenten el ministeri de Joan Baptista com precursor del de Jesús, i el seu baptisme marca l'inici del seu ministeri. Al seu sermó a Fets 10:37-38, a la casa de Corneli el Centurió, l'apòstol Pere ofereix una visió general del ministeri de Jesús, i es refereix al que havia succeït «per tot Judea, començant des de Galilea, després del baptisme que va predicar Joan» i que Jesús, a qui «Déu va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder», havia anat «fent el bé i curant».
El Temple de Jerusalem i l'Evangeli segons Joan miniatura|Temple de Jerusalem en temps d'Herodes, referit a Joan 2:13, com és imaginat en el model de Terra Santa a Jerusalem. A l'actualitat es troba adjacent al Santuari del Llibre, exhibit al Museu d'Israel, a Jerusalem. Un altre mètode per calcular el començament del ministeri de Jesús sense dependre dels evangelis sinòptics és relacionar el registre a l'Evangeli segons Joan sobre la visita de Jesús al temple d'Herodes a Jerusalem amb les dades històriques sobre la construcció del Temple.
Joan 2:13 afirma que Jesús va anar al Temple a Jerusalem al voltant de l'inici de la seva carrera, i a Joan 2:20 es diu: «En quaranta-sis anys va ser edificat aquest temple, i tu en tres dies l'aixecaràs?».
El Temple d'Herodes a Jerusalem va ser una construcció àmplia i de llarg termini sobre el Mont del Temple, que mai no va ser acabat completament, àdhuc en el moment en què va ser destruït pels romans l'any 70 dC. Tenint ciutats senceres construïdes com Cesarea Marítima, Herodes va veure la construcció del Temple com un monument fonamental, colossal. La dedicació del Temple inicial va anar seguida per un període de construcció de 17 o 18 mesos, just després de la visita d'August a Síria.
Flavi Josep (Antiguitats judaiques 15.11.1) afirma que la reconstrucció del Temple la va començar Herodes l'any 18 del seu regnat. Això no obstant, hi ha una incertesa sobre com Flavi Josep es refereix i calcula les dates, sobre quin esdeveniment va marcar l'inici del regnat d'Herodes, i si la data inicial es refereix al Temple interior, o la posterior construcció. Per això molts estudiosos arriben a datacions lleugerament diferents per a la data exacta de l'inici de la construcció del Temple, variant per uns pocs anys en el seu càlcul final de la data de la visita de Jesús. Atès que havien passat 46 anys de construcció, el millor càlcul acadèmic per quan Jesús va predicar-hi és sobre l'any 29 dC.
Referència de Flavi Josep a Joan Baptista