Montjuïc és un barri i sector de la ciutat de Girona, a més d'ens local històric. Està situat a la muntanya del mateix nom, entre els rius Onyar i Galligants, al costat del barri vell de la ciutat. La muntanya té al seu punt més alt una alçada de 219 m.
Història Montjuïc havia tingut característiques de poble amb ajuntament propi fins a principis del segle XIX (ens local històric), però el 1846 va ser incorporat a l'antic municipi de Sant Daniel, el qual força més endavant va ser incorporat al municipi de Girona el 1963.
Patrimoni Antigament, aquesta muntanya (anomenada Barufa) era deshabitada i solament hi havia el bastió defensiu de Montjuïc i el cementiri jueu de la ciutat. El bastió defensiu fou construït en època moderna (segles i ) per a assegurar la seguretat dels accessos al Pla de Girona des del nord.
Aquest bastió és conegut amb el nom de castell de Montjuïc, i va ser construït per ordre de Felip IV el 1653, conjuntament amb quatre torres de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcís i Sant Lluís. La planta general del castell era quadrada, amb un recinte construït per quatre baluards, enllaçats amb murs de 150 metres de longitud mitjana.
Va ser de gran utilitat a l'anomenada Guerra del Francès, fins que finalment va ser abandonat l'onze de juny de 1811 i va ser inutilitzat el 1814, al final de la guerra, per ordre del mariscal Louis-Gabriel Suchet, després d'haver construït el 1812 la torre Suchet. El 1843, un bombardeig del general Prim la va destruir.
El cementiri jueu d'època medieval de la ciutat, que donà el nom a la muntanya (Montjuïc significa mont jueu) es conservà intacte fins a la seva destrucció física als anys seixanta del . Com que els jueus no podien ser enterrats als cementiris cristians, les autoritats de la Girona medieval habilitaren un indret especial allunyat de la ciutat, però proper a les seves muralles per als enterraments jueus.
La urbanització de Montjuïc En els anys trenta del l'Ajuntament de Girona planificà la primera urbanització de la muntanya, amb una escola i una ciutat-jardí per a la classe obrera. Sota els ajuntaments franquistes, el projecte fou abandonat i, per bé que la muntanya fou declarada zona verda el 1955, el consistori gironí no pogué obtenir la cessió dels terrenys del castell —que eren una propietat militar—, ni evitar que el 1966 Ferran de Vilallonga comprés els terrenys del castell i preparés la seva urbanització definitiva. Entre 1967 i 1971 es començà a construir una urbanització de xalets per a la classe mitjana-alta que, a la fi, han acabat cobrint tota la muntanya. Per fer-la, s'expulsaren els gairebé tres mil immigrants que s'havien instal·lat a la muntanya en barraques quan arribaren de la resta de paratges de la península Ibèrica a la fi dels anys cinquanta del . El 1986 aquesta entitat de població tenia 1381 habitants.
Vegeu també Castell de Montjuïc
Enllaços externs Associació de veïns del barri de Montjuïc Referències
Categoria:Entitats de població de Girona Categoria:Muntanyes de Girona