Palau-solità i Plegamans és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.

Geografia Llista de topònims de Palau-solità i Plegamans: muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, cases, masies, esglésies, etc.

El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb dos enclavaments històrics de Montcada i Reixac i Parets del Vallès, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.

Té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament és entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, que configura un territori bàsicament pla en la part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud als extrems del territori. En la part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran hi desemboquen.

Història Palau-solità i Plegamans està format històricament per dues parròquies, d'una banda, Palau-solità i d'una altra, Plegamans. El topònim de Palau-solità i Plegamans ja es troba en el Cartolari del Monestir de Sant Cugat, l'any 955 i el de Plegamans l'any 962.

Ramon Berenguer IV (1113-1162) va establir les Universitats (actuals municipis), cosa que va motivar que a poc a poc les Parròquies (unitat administrativa eclesiàstica) s'anessin ajuntant per formar una Universitats o Comú (nom que encara perdura a Andorra per designar els municipis), com va passar en aquest poble, encara que no hi ha constància documental del nomenament de Batlle de «Palau solità i Plegamans» fins a l'any 1440.

L'any 1698 el Consell del Comú, l'òrgan rector de la Universitat o Comú, de Palau-solità i Plegamans va prendre la decisió d'adquirir una Casa del Comú per reunir-se el que correspon mutatis mutandis a un ajuntament actual. miniatura|Poble de Plegamans el 1917 Així, el nom del municipi està format pels noms del lloc de les dues parròquies, els quals es van mantenir al llarg dels anys amb petites variacions. L'any 1939, just finalitzada la Guerra Civil, concretament el 5 de març, el president de la Comissió Gestora de l'Ajuntament, Bartolomé Soler i Rabassó, va proposar «en un breu i eloqüent discurs», tal com consta en les actes municipals, la refosa de les dues parròquies, com que «només portava a crear picabaralles entre els veïns i entorpir la tasca del municipi», així proposa el nom de Palau de Plegamans. Els membres d'aquesta comissió després d'una «raonada discussió» accepten la proposta. El 22 d'agost d'aquest mateix any el nou nom del municipi es fa oficial.

El 23 de desembre de 1999, seixanta anys després, el consistori va decidir recuperar el nom històric. Decideix recuperar els dos topònims seguint les indicacions del Institut d'Estudis Catalans. Aquesta institució proposa: «…recuperar el nom de Palau-solità, ja que la preposició “de” a Palau de Plegamans connota una dependència o submissió a Plegamans, quan mai ha estat així i d'altra banda la normativa del guió Palau-solità, lliga sense unir els dos antics topònims alhora que la conjunció copulativa “i” a Palau-solità i Plegamans».

Escut i bandera L'actual escut de Palau-solità i Plegamans fou aprovat pel ple de l'Ajuntament el 7 d'octubre del 1997. És un escut caironat truncat amb un primer d'or, quatre pals de gules, i ressaltant sobre el tot un palau d'argent obert somat d'una pala de sable; 2n de gules, una mà d'argent, i la bordura dentada d'argent. Per timbre una corona mural de poble. L'escut representa els dos pobles que es van unir, Palau-solità representat pel castell blanc amb una pala negre a sobre i una senyera al fons i Plegamans representat amb la mà blanca en fons vermell.

La bandera de Palau-solità i Plegamans és una bandera apaïsada, de proporcions dos d'alt per tres de llarg, bicolor, vertical, blanca i vermella, amb la pala negra de l'escut al centre de la meitat blanca, i la mà blanca del mateix escut al centre de la meitat vermella, ambdues figures d'altura 4/6 de la del drap. Fou aprovada el 1998 i publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 6 d'abril de 1999.

Patrimoni: Llocs d'interès Castell de Plegamans miniatura|Vista general del Castell Situat al capdamunt del turó de Plegamans, el Castell ha tingut un pes important en la història del municipi, la comarca i el país. Es va contruir entre el segle i el dependent de la zona del castell. El membre més destacat de la família i propietari del mateix edifici, va ser Ramon de Plegamans, veguer i batlle de la ciutat de Barcelona. És un dels símbols principals del municipi.

Casa Folch i Torres Casa d'estiueig que va pertànyer al escriptor Josep Maria Folch i Torres. Va ser construïda durant l'any 1922 amb una clara vessant noucentista, i posteriorment a l'any 1925 es va fer la torre annexa. L'Ajuntament li atorga la distinció de Bé cultural d'interès local (BCIL) l'any 2008, i des de llavors s'hi han fet diferents obres de millora. miniatura|Santa Maria de Palau-solità Església Parroquial de Santa Maria de Palau-solità Al es va afegir l'església de Santa Maria de Palau-solità al nucli històric, el que va implicar que tota la pròxima rodalia esdevnia una sagrera, és a dir, aquell espai sota jurisdicció directa de la parròquia i lloc de referència social. En va conservar la denominació fins avui dia. Actualment, el nucli vell de la parròquia de Santa Maria de Palau-solità està format per uns petits grups de cases, la parròquia, el cementiri i una petita i plàcida plaça, «un bucòlic racó de pau». L'església de Santa Maria de Palau-solità és originàriament d'estil romànic però amb evidents posteriors transformacions. El campanar és del . A l'interior s'hi conserva un retaule gòtic del atribuït al mestre d'Artés.

Casa Consistorial L'edifici data del , tot i que va ser totalment reformat l'any 1868 degut a la precària situació que presentava. L'ús original va ser de Casa del Comú, però va funcionar com a hostal durant molts anys. També ha tingut ús com a escola en la part dels baixos. La façana nord fou remodelada per l'arquitecte modernista-noucentista Antoni Falguera i Sivilla, a principi del .

Comanda de Palau Solità o Palau del Vallès Comanda de Palau Solità o Palau del Vallès és el nom de la comanda que tenia la seu a l'actual mas de Santa Magdalena. Fou una les més importants de Catalunya que, juntament amb la de Barcelona formaren una comanda bicèfala, segons la documentació del Temple de l'Arxiu del Gran Priorat, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El 1949 va ser declarada com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Església de Sant Genís miniatura|Imatge general de Sant Genís L'antiga església de Plegamans era, fins a l'any 1936, en un altre indret, al costat de can Gordi. L'edifici actual va ser construït entre 1942 i 1944. La façana s'obre amb una gran rosassa, feta l'any 1955, època en la qual Jaume Busquets va pintar els frescos de l'absis. El campanar es va alçar l'any 1992 i el porxo d'entrada el 1998.

Capella de Sant Genís. Antic conjunt parroquial de Plegamans miniatura|L'antic conjunt parroquial de Sant Genís l'any 1924 miniatura|Seu de la Policia Local, projecte de Mizien arquitectura Masia Can Falguera (Palau-solità i Plegamans) La Masia de Can Falguera és un edifici que va pertànyer a la família Falguera, llinatge que consta en els cens realitzats per maridatge a la parroquià de Sant Genís de Plegamans al . El disseny és característic de la tipologia primegènia catalana. Es va remodelar de manera important l'any 1920 quan un dels propietaris, Josep Maria Falguera, va contraure matrimoni i va modificar la façana amb motius modernistes i noucentistes.

Can Cortès miniatura|Lateral de la Masia de Can Cortés Can Cortès és una masia del , modificada al , que conserva finestrals de tradició gòtica i renaixentista. Un d'ells mostra un escut i la data de 1678. Va ser remodelada per darrer cop entre els anys 1990 i 1992. Actualment allotja la Casa de Cultura que compren el Museu Parroquial, la Biblioteca Municipal i un auditori.

Hostal del Fum És un recinte tancat de 35.000 metres quadrats amb vegetació autòctona: pins, alzines, pollancres i arbres de ribera. Hi creix una gran varietat de plantes com la farigola, l'alfàbrega, el romaní i altres espècies aromàtiques pròpies de la vegetació mediterrània. Al parc hi ha diverses escultures i un circuit complet de ferrocarril en miniatura, amb una completa estació. També s'hi troba la Masia de l'Hostal del Fum. Aquesta masia era un antic hostal per allotjar els traginers i viatgers que anaven cap a Barcelona.

Sindicat Agrícola El Sindicat Agrícola va ser fundat l'any 1916 per a facilitar als pagesos l'adquisició d'adobs a bon preu i aconseguir facilitats de pagament. Gràcies al moviment econòmic el Sindicat va arribar fins i tot a tenir una Caja Rural. Va funcionar com una cooperativa agrícola fins a l'any 2013 i actualment és en desús.

Passeig de la Carrerada El passeig de la Carrerada, urbanitzat en la dècada de 1910, és un dels principals eixos cívics de la ciutat i concentra varis equipaments públics, com les Escoles Velles, un edifici racionalista construït per la Generalitat de Catalunya durant el període republicà, segons el projecte dels arquitectes Josep Torres i Clavé i Josep Lluís Sert i López, membres del moviment arquitectònic GATCPAC; la seu de la Policia Local i el Jutgat de Pau, obra de 2011 del despatx d'arquitectes Mizien i el Poliesportiu Municipal.

Menhir de la Pedra Llarga miniatura |Menhir de la Pedra Llarga El menhir de la Pedra Llarga és un megàlit de 2,5 metres d'alçada aixecat verticalment. Es troba al nucli urbà al carrer de la Pedra Llarga cantonada carrer del Monòlit en mig d'una petita placeta triangular, declarat Bé cultural d'interès local.

Altres

Can Carreter Can Duran Can Miqueló Can Torrents Can Riera Can Cladelles Can Cerdà Església Parroquial de Santa Maria de Palau-solità Església de Sant Genís Comanda templera de Santa Magdalena

Can Falguera Bòbila de Can Duran Escoles velles Ca l'Aiguader Can Maiol Can Malla Masia del Forn de Vidre i Capella Ca l'Oromí Ca n'Estudis

Font de Sant Roc Ca n'Arimon Font de Can Pujol Can Marxant Can Puigoriol Can Sords Can Padró Cal Pansa

Cultura i Societat Educació miniatura|Escoles Velles, obra de Josep Torres Clavé i Josep Lluís Set El municipi té onze centres d'ensenyament, des de llar d'infants fins a batxillerat i formació professional.

Educació infantil i primària En l'actualitat hi ha dues escoles infantils públiques, l'escola bressol El sol i l'escola bressol El patufet. Hi ha també una escola bressol privada, la Moixaina. Per altra banda, hi ha quatre escoles de primària públiques (Escola Can Cladellas, Escola Can Periquet, Escola Josep M.Folch i Torres i Escola Palau) i una de concertada (Escola Marinada).

Educació secundària Disposa de dos instituts públics, l'Institut Ramon Casas i Carbó i Can Periquet, i un de concertat, l'Institut Marinada.

Escola d'adults Hi ha una escola d'adults municipal. Ofereix el graduat en educació secundària, el certificat de català, d'anglès i ensenyament instrumental.

Centres mèdics L'únic centre d'atenció primària (CAP) que hi ha és a prop del polígon de Can Cortès Nord.

Entitats del municipi

Colla de Geganters i Grallers de Palau-Solità i Plegamans Associació Amics de la Música Clàssica Associació Cultural Quatre Pins Societat Coral la Unió dels Cors de Clavé Fundació Folch i Torres Colla de Ball de Gitanes Grup de Teatre la Gresca Escola Municipal de Música Estadal del Roser Esplai el Botó