Lsnooker és una modalitat de billar de troneres d'origen britànic jugada a una taula llarga (3569 mm × 1778 mm) entapissada de llana cardada amb forats a cadascun dels quatre cantons i al mig de cadascuna de les bandes llargues.
Es juga emprant un tac, una bola blanca (l'única que pot colpejar el jugador amb el tac), quinze boles vermelles (amb un valor d'un punt cadascuna) i sis boles de diferents colors (amb valors: groga = 2, verda = 3, marró = 4, blava = 5, rosa = 6, negra = 7). Un jugador (o equip) guanya un joc parcial (anomenat frame) quan anota més punts que el rival, emprant el tac per a embocar les boles en l'ordre reglamentari. Guanya la partida qui abasta primer un nombre de jocs parcials prèviament acordat.
L'origen del joc es troba en el i va ser creat per militars britànics destinats al Raj, d'on va exportar-se cap a Anglaterra. Per aquest motiu, el joc és molt popular als països d'influència britànica, sobretot a la Gran Bretanya, Irlanda, Canadà, Austràlia i l'Índia, amb els millors jugadors professionals obtenint ingressos multimilionaris. Recentment ha suscitat molt d'interès a l'Àsia Occidental i jugadors de Tailàndia, Hong Kong i la Xina han aplegat a l'elit.
Els tres tornejos més importants d'snooker s'agrupen en el que s'anomena la Triple Corona. D'aquests tres, el més important és el Campionat del Món, que se celebra anualment al Teatre Crucible de Sheffield entre finals d'abril i principis de maig, i que clou la temporada de snooker. Completen la Triple Corona el Campionat del Regne Unit, que es juga entre finals de novembre i principis de desembre a York des de 2011, i el Masters, que es juga a Londres a mitjans de gener.
Les competicions professionals estan governades per l'Associació Professional Mundial de Billar i Snooker, fundada al 1968 i amb seu a Bristol.
La taula de joc miniatura|Taula d'snooker amb les boles col·locades a les seves posicions inicials Les taules de billar anglès són taules de billar específiques per a jugar al snooker. Són rectangulars, amb 4 costats, dos de llargs i dos de curts, i disposen de 6 troneres on s'han d'embocar les boles. Són de les més grans en mida entre les diverses modalitats del billar, que si hi afegim que les boles tenen una mida més reduïda, contribueix a augmentar el grau de dificultat del joc.
L'àrea de joc d'una taula de snooker mesura 3569 mil·límetres de llarg per 1778 mil·límetres d'ample, amb una oscil·lació permesa de 13 mil·límetres, i rep el nom de taula de dotze peus. La superfície de la taula de snooker és entapissada (habitualment de color verd o blau), mentre que el contorn de la mateixa és d'un material elàstic. Aquestes bandes es tallen a cada tronera, permetent el pas de la bola. Aquest tall, a les taules de snooker, és arrodonit, fet que dificulta la introducció de les boles. L'alçada de la taula des del terra ha d'oscil·lar entre els 851 i els 876 mil·límetres.
En l'àrea de joc hi ha un seguit de marques que ajuden col·locar les diferents boles:
La línia de cabanya és una línia paral·lela traçada a 737 mm de la banda inferior de la taula. L'espai entre aquesta línia i la banda inferior s'anomena cabanya. Al centre d'aquesta línia s'hi dibuixa una D amb un radi de 292 mil·límetres i que ocupa l'espai de la cabanya. Quatre punts, marcats en la línia central longitudinal de la taula: al mig de la línia de cabanya, el punt central, a mig camí entre les cares internes de les bandes llargues i curtes, el punt de piràmide, a mig camí entre el punt central i la cara interior de la banda superior, L'spot, a 324 mil·límetres des d'un punt perpendicularment per sota la superfície de la banda superior.
El joc miniatura|World Series of Snooker 2008 a Moscou. L'objectiu del snooker és sumar més punts que el rival, embocant les boles objectiu —15 de vermelles i 6 de color— seguint un seguit de senzilles consideracions. Els jugadors es turnen per a tirar i cadascun haurà d'impulsar la bola blanca amb la punta del tac per a introduir les altres boles a les troneres. Generalment, l'ordre per embocar les boles successivament segueix la seqüència d'una de vermella i una de color, i els punts que s'acongueixin en una seqüència s'anomena break. Quan el jugador no emboca o comet una falta (embocar la bola blanca és falta), el torn passa al contrincant.
Una partida de snooker (match) es dividieix en tandes (frames). Un jugador s'adjudica un frame si al final del mateix té més punts que el rival. Un frame no pot acabar amb empat; en aquest ca i si no queden boles sobre la taula, es reposa la bola negra al seu punt i guanyarà el primer jugador que l'emboqui. Les partides professionals solen ser al millor de nou tandes (best of nine), però en tornejos importants pot anar pujant progressivament al millor d'onze, quinze o disset tandes. La final del Campionat del Món de Snooker és al millor de 35 tandes i s'allarga dos dies.
Les partides de snooker també requereixen d'un àrbitre que vetlla pel compliment de les normes, col·loca i recol·loca les boles sobre la taula quan procedeix i recorda als jugadors llur puntuació.
Reglament i puntuació ColorValor14x14px Vermell1 punt14x14px Groc2 punts14x14px Verd3 punts14x14px Marró4 punts14x14px Blau5 punts14x14px Rosa6 punts14x14px Negre7 punts
A l'inici de cada frame, es col·loquen les boles de la següent manera que reflexa la imatge i que és així:
La bola negra, de 7 punts de valor, a l'spot, pel que també se'l coneix com a punt de negra. La bola rosa, de 6 punts de valor, al punt de piràmide, que també és conegut com a punt de rosa. La bola blava, de 5 punts de valor, al punt central, que també se li diu punt de blava. La bola marró, de 4 punts de valor, en el punt central de la línia de cabanya, també anomenat punt de marró. La bola verda, de 3 punts de valor, a l'esquerra de la marró en la intersecció de la D i la línia de cabanya mirant des de la banda inferior, també conegut com a punt de verda. La bola groga, de 2 punts de valor, a la dreta de la marró en la intersecció de la D i la línia de cabanya mirant des de la banda inferior, també dit punt de groga. Les boles vermelles, d'1 punt de valor cadascuna, formen un triangle amb la base al costat de la banda superior i paral·lela a aquesta entre la bola negra i la rosa. La bola de la pica és col·loca el més a prop possible de la bola rosa sense arribar-la a tocar.
Inici i desenvolupament d'un frame La bola blanca, l'única que es pot colpejar amb el tac, s'ha de col·locar en qualsevol posició de la D, incloent la línia.
El jugador que comença la partida ha de tocar sempre una bola vermella en primer lloc, qualsevol altra situació de sortida serà considerada una falta. A partir d'aquí, es tracta d'embocar sempre el que s'anomena bola objectiu sense ficar-ne cap d'altra, incloent la blanca. Al moment que no s'emboqui una bola objectiu o es cometi una falta, el torn passa al jugador rival.
Quan s'inicia el torn de jugar, qualsevol bola vermella serà una bola objectiu mentre n'hi hagi sobre la taula, per tant, una bola susceptible de ser embocada. Mantindrem el torn i anirem sumant punts (break) mentre anem embocant boles objectiu sense cometre cap falta. En la mateixa tacada no es pot embocar una bola que no sigui bola objectiu. Si hem embocat d'una bola objectiu vermella, la següent bola ojectiu serà qualsevol bola de color, però només una d'elles, a elecció del jugador, mentre hi hagi boles vermelles sobre la taula o tot just s'hagi embocat la darrera vermella. Arribats a aquest cas, si s'emboca una bola objectiu de color, aquesta es reposarà. Mentre hi hagi boles vermelles sobre la taula, aquestes tornaran a ser boles objectiu. Un cop no es pugui repetir la seqüència, llavors es tracta d'embocar les diferents boles de color en ordre creixent del seu valor, i en aquesta fase ja no es reposaran. Només en cas d'empat a punts havent embocat la darrera bola objectiu, la negra, aquesta bola es tornarà a reposar per tal de desfer l'empat. Guanya el frame qui més punts hagi sumat en els diferents breaks.
Així, doncs, la partida perfecta consisteix en sumar en un sol break 147 punts, que correspon a embocar les 15 vermelles seguides sempre per la seva corresponent negra i finalitzar embocant totes les de color en el seu ordre.
Es perd el torn de tirar i es concediexen punts al rival si un jugador comet una falta. Les faltes més habituals de veure són no tocar cap bola objectiu, embocar la bola blanca, tocar més d'una vegada la bola blanca en una tacada o tocar una bola que no sigui objectiu (per exemple, tocar una bola de color quan l'objectiu és una vermella). També es considera falta elevar la bola blanca per tal que salti expressament sobre una altra bola. Les penalitzacions varien en funció de les boles implicades: 7 punts si hi ha la negra, 6 si hi ha la rosa, 5 si hi ha la blava i 4 en qualsevol altre cas.
En el cas de cometre més d'una falta en la mateixa tacada, aplicarà la que té la sanció més gran.
Reposició de boles Les boles vermelles mai es reposen, excepte en comptades ocasions.
Les boles de color es reposen sempre que s'hagin embocat just després d'embocar una vermella o quan hagin estat forçades a desaparèixer de la taula d'una manera il·legal. Si el seu punt està ocupat, s'ubicarà en el punt de valor més alta disponible. Si hi ha més d'una bola per col·locar, tindrà preferència la de valor més alta. Si tot i això no és possible col·locar-la en algun punt, s'haurà de fer en el lloc més proper al seu punt i més proper a la banda superior. Hi ha una excepció en el cas de les boles rosa i negra, que si arribats aquí no s'han pogut posicionar, es farà el més a prop possible per sota del seu punt seguint la línia central de la taula. En qualsevol cas, mai podrà tocar una altra bola.
Altres consideracions Si s'emboca la bola blanca (falta), el rival tindrà bola en mà, que anirà dins la mitja lluna o D. Es poden embocar diverses boles vermelles en la mateixa tacada, que sumaran un punt cadascuna. El que no es pot fer és embocar boles de diferents colors. De la mateixa manera, és permès tocar una bola vermella per embocar-ne una altra, però no es pot fer el mateix amb les boles de color. Si una bola cau a la tronera sense ser colpejada per una altra bola ni formar part d'una tacada, l'àrbitre la recol·locarà sense efectes a la puntuació dels jugadors. És una de les comptades ocasions que podem veure recol·locar una bola vermella. Si el jugador ja sap que no té opcions matemàtiques per superar al seu contricant en un frame, pot admetre la derrota quan tingui el torn (conceding) i el frame es donarà per acabat. Això sol fer-se si no s'aixeca per tirar quan li pertoca.
Accessoris Els accessoris més habituals del snooker són els mateixos que els de qualsevol mena de joc de billar. Per tant, el guix de billar, el triangle de billar per a col·locar les boles vermelles correctament, i el tac per colpejar la bola blanca. El tac de snooker mesura 140 centímetres de llarg i fa uns 9 mil·límetres de diàmetre a la punta.
Com que la taula de snooker és molt gran i quan la bola blanca està massa allunyada o altres boles impedeixen realitzar correctament el pont, està permès l'ús de qualsevol material auxiliar que estigui degudament homologat per la WPBSA. En aquests casos, el jugador pot utilitzar pals extensius amb forma de creu o de ferradura, genèricament anomenats rests, o allargadors de tacs, anomenats butt o mini-butt.
Regles especials Touching ball Quan la bola blanca s'atura en contacte amb una o diverses boles objectiu, l'àrbitre ha de notificar l'existència de touching ball. Quan això succeeix, el jugador que disposa del torn haurà de fer la tacada de manera que la touching ball no es mogui; en cas contrari, es considerarà que s'ha tocat i serà falta.
Snookered miniatura|Situació de snooker. Prenent les boles vermelles com a objectiu, la bola negra n'impedeix l'accés directe.