Mateu Aimeric (Bordils, Gironès, 27 de febrer de 1715 - Ferrara, Itàlia, 1799) va ser un filòsof, historiador i humanista català.
El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748. Anys després, el 1765, intentà la creació d'una Acadèmia Criticoliterària. Fou catedràtic de filosofia suarista, durant sis anys, a la Universitat de Cervera, on establí amistat amb Josep Finestres i Monsalvo, Al costat d'altres jesuïtes com Tomàs Cerdà (1715-1791), desenvolupà, fins a llur expulsió el 1767, un escolasticisme eclèctic, de compromís entre la vella filosofia i la nova ciència. També fou rector dels col·legis de l'orde a Barcelona, a Cervera entre els anys 1760 i 1763, i a Gandia entre 1763 i 1766, convertint-se en canceller de la Universitat d'aquesta darrera ciutat. Arran de l'expulsió dels jesuïtes el 1767 s'establí a Ferrara, Itàlia. Realitzà una tasca de proselitisme dins l'orde que donà lloc a la formació d'un grup de deixebles, principalment Tomàs Cerdà, (que anà a França per aprendre matemàtiques) i Josep Ponç. Defensà, però, l'autoritat d'Aristòtil, tal com era interpretat en la tradició escolàstica, enfront de les doctrines dels filòsofs anglesos i francesos (Gassendi, Bacon, Descartes). La seva filosofia fou qualificada dins l'orde com un sistema antiquonovum, que ensenyava el que calia innovar i el que calia conservar. Les seves doctrines foren elogiades per Gregori Maians i Siscar, amb qui mantingué una estreta correspondència. A Ferrara, Aimeric es veié immergit en les polèmiques nacionalistes suscitades pels humanistes italians Girolamo Tiraboschi i Clementino Venneti en contra de la literatura hispanoromana, la qual cosa originà, com a reacció, una veritable escola apologètica de clàssics llatins d'origen hispànic.
Publicacions Sistema antiquonovum jesuiticae Philosophiae (1747) Prolusiones philosophicae (1756) De vita et morte linguae latinae (1780), dissertació. Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium (1760), episcopologi. Historia Geográfica y Natural de Cataluña (1767), en castellà, que restà inèdita, i fou una ampliació de la Història Natural de Catalunya, escrita cent seixanta anys abans pel jesuïta Pere Gil Estalella.
Referències
Categoria:Filòsofs catalans del sud contemporanis Categoria:Historiadors catalans del sud contemporanis Categoria:Humanistes catalans Categoria:Morts a Ferrara Categoria:Religiosos del Gironès Categoria:Filòsofs catòlics Categoria:Humanistes espanyols Categoria:Jesuïtes catalans del sud contemporanis Categoria:Bordilencs Categoria:Historiadors del Gironès Categoria:Filòsofs nascuts al segle XVIII Categoria:Filòsofs morts al segle XVIII