(el seu nom pot aparèixer transcrit com a Yegorov, o Egorov) fou un matemàtic rus.
Vida i obra El seu pare era el director de l'escola de mestres de Moscou i, per això, Iegórov va ser educat a casa i després, als quinze anys, va cursar els estudis secundaris en instituts de Moscou fins que el 1887 va ingressar a la universitat de Moscou en la qual es va graduar en matemàtiques, essent el seu principal mestre Nikolai Bugàiev. A partir de 1894 va començar a donar classes a la universitat mentre preparava el seu doctorat que va obtenir el 1901, sota la direcció de Bugàiev. El curs 1902-1903 va fer ampliació d'estudis a Berlín, Göttingen i París, prenent contacte amb els més importants matemàtics europeus.
El 1904 va ser nomenat professor titular de la universitat de Moscou. Es va casar amb la filla d'un reconegut violinista rus, Ivan Grzhimali, que donava concerts per tot Europa i el matrimoni es va col·locar al bell mig de la elit social i cultural moscovita.
miniatura|esquerra|Tomba de Iegórov al cementiri d'Arskoe de Kazan. Iegórov era home de profundes creences religioses, membre d'una secta de l'església ortodoxa russa anomenada Adoradors de les paraules. El govern comunista soviètic va perseguir aquestes idees fins al punt que, el 1930, Iegórov era desposseït de tots els seus càrrecs (era president de la Societat Matemàtica de Moscou) i empresonat a Kazan, on va morir l'any següent, probablement a causa d'una vaga de fam. L'esposa del matemàtic Nikolai Txebotariov, que havia renunciat als càrrecs dels que s'havia desposseït a Iegórov i continuava a la universitat de Kazan, era metgessa de l'hospital penitenciari i va aconseguir que morís a la casa del matrimoni Txebotariov. El matrimoni i l'esposa de Iegórov van ser els únics assistents a la inhumació.
Malgrat la persecució, la calúmnia i la repressió, el nom de Iegórov no va caure en l'oblit total durant l'època soviètica; les seves contribucions a la ciència russa eren massa importants per ser ignorades. Va fer contribucions significatives a la geometria diferencial, al càlcul de variacions i a la teoria de les equacions integrals. La seva obra es composa d'una quarantena d'article científics i una altra quarantena de comunicacions presentades a la Societat Matemàtica de Moscou.
A més, va ser summament actiu en els treballs de les comissions de reforma educativa i preparant el segon congrés de matemàtics de tota Rússia del 1913-1914, influint fortament en tota la generació posterior de matemàtics russos.
Entre els seus alumnes es compten els ben coneguts Nikolai Luzin, Ivan Petrovski i Pàvel Aleksàndrov.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Alumnes de la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Moscou Categoria:Morts a Kazan Categoria:Matemàtics moscovites Categoria:Matemàtics soviètics Categoria:Suïcides russos Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX