Aleksandr Stepànovitx Popov (de vegades escrit Popoff; ; – ) fou un físic rus, considerat l'inventor de la ràdio. desclassificat el 8 de gener del 2008En molts països occidentals, Marconi és considerat l'inventor de la ràdio, si bé també s'esmenten altres candidats: Hertz és considerat el creador de ràdio a Alemanya, Édouard Branly a França, Nikola Tesla en alguns països balcànics, Iàkub Narkièvitx-Iodka a Belarús. L'afirmació sobre la prioritat de Popov es basa en el fet que Popov va exhibir la ràdio que havia inventat una reunió de la divisió de física de la Societat Russa de Física i Química el 25 d'abril de 1895, mentre que Marconi va presentar una sol·licitud d'invenció el 2 de juny de 1896. Guglielmo Marconi // Encyclopædia Britannica Cf. Ibid sobre Popov: "aclamat a Rússia com a inventor de la ràdio." Aleksandr Popov // Encyclopædia Britannica
El treball de Popov com a professor a una escola naval russa el va dur a explorar fenòmens elèctrics d'alta freqüència. El 7 de maig de 1895, va presentar un document sobre un detector de llamps sense fils que havia construït i que feia servir mitjançant un cohesor per detectar el soroll de la ràdio provocat per un llamp. Aquest dia se celebra a la Federació de Rússia com a Dia de la Ràdio. En una demostració del 24 de març de 1896, va utilitzar ones de ràdio per transmetre un missatge entre diferents edificis del campus de Sant Petersburg. La seva obra es basava en la d'un altre físic, Oliver Lodge, i era contemporani amb l'obra de Guglielmo Marconi. Marconi acabava de registrar una patent amb la descripció del dispositiu dos mesos després de la primera transmissió de senyals de ràdio feta per Popov.
Primers anys Nascut a la ciutat de Krasnoturinsk, llavors a la gubèrnia de Perm de l'Imperi Rus (actualment a l'óblast de Sverdlovsk, Rússia) als Urals, com a fill d'un sacerdot. Es va interessar per les ciències naturals quan era petit. El seu pare volia que Aleksandr s'unís al sacerdoci i el va enviar a l'Escola Teològica de Iekaterinburg. El 1873 va entrar al Seminari Teològic de Perm. Després de graduar-se de les classes d'educació general del Seminari Teològic de Perm (1877), Aleksandr va aprovar amb èxit les proves d'accés a la Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat de Sant Petersburg, on va estudiar física. Una imatge del receptor de Popov apareix a la p. 207, fig. 12.2.
Els anys d'estudi a la universitat no foren fàcils per a Popov. No hi havia prou diners, i es va haver de buscar feina a l'oficina d'«Elektroteknik». Durant aquests anys es van formar finalment les opinions científiques de Popov: es va sentir especialment atret pels problemes de la física moderna i de l'enginyeria elèctrica.
Després d'haver-se graduat amb èxit a la universitat el 1882 amb el grau de candidat, A. S. Popov va ser convidat a quedar-se allà per preparar-se per a una càtedra al departament de física. El 1882 va defensar la seva tesi doctoral sobre el tema "Sobre els principis de les màquines de CC magnètiques i dinamoelèctriques".Original Però el jove científic estava més atret per estudis experimentals en el camp de l'electricitat i es va apuntar a les classes de física, matemàtiques i enginyeria elèctrica a la classe d'oficials miners a Kronstadt, a l'illa de Kotlin, on hi havia una sala de física ben equipada. El 1890, va rebre una invitació per ocupar el càrrec de professor de física a l'Escola Tècnica Superior de Gestió Marítima de Kronstadt. Al mateix temps, en els anys 1889–98, a l'estiu, va estar a càrrec de la principal central elèctrica de la Fira de Nijni Nóvgorod. Durant aquest període, Popov dedica tot el seu temps lliure a experiments físics, principalment a l'estudi de les oscil·lacions electromagnètiques. El 1899 va rebre el títol d'Enginyer Elèctric Honorari.
Receptor d'ones de ràdio miniatura|Dibuix del detector de llamps basat en ones de ràdio de Popov Juntament amb les seves funcions d'ensenyament a l'escola naval, Popov es va ocupar d'àrees de recerca relacionades. El fet de tractar de resoldre un problema amb el fracàs de l'aïllament del cable elèctric en vaixells d'acer (que va resultar ser un problema de ressonància elèctrica) el va portar a explorar les oscil·lacions dels corrents elèctrics d'alta freqüència.M. Radovsky, Alexander Popov Inventor of Radio, The Minerva Group, Inc.- 2001, pàg. 37–38 El seu interès en aquesta àrea d'estudi (incloent el nou camp de les "hertzianes" o ones de ràdio) es va intensificar amb el seu viatge el 1893 a l'Exposició Universal de 1893 de Chicago, als Estats Units, on va poder reunir-se amb altres investigadors en el camp.Christopher H. Sterling, Encyclopedia of Radio, Routledge – 2003, page 1820
Popov també va llegir un article de 1894 sobre els experiments del físic britànic Oliver Lodge relacionat amb el descobriment de les ones de ràdio pel físic alemany Heinrich Hertz sis anys abans. L'1 de juny de 1894, després de la mort de Hertz, el físic britànic Oliver Lodge va fer una conferència sobre els experiments d'Hertz. Va establir una demostració sobre la naturalesa quasi òptica de les ones hertzianes (ones de ràdio) i va demostrar la seva transmissió a distàncies de fins a 50 metres.Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press, 2001, pàg. 30–32 Lodge va utilitzar un detector anomenat cohesor, un tub de vidre que conté llimadures de metall entre dos elèctrodes. Quan es van aplicar ones procedents d'una antena als elèctrodes, el cohesor es va fer conductor i va permetre que el corrent de la bateria passés a través d'aquesta, amb l'impuls un galvanòmetre de mirall. Després de rebre un senyal, les llimadures de metall al cohesor havien de tornar-se a separar mitjançant un vibrador operat manualment, o per les vibracions d'una campana situada a la taula propera, que sonava cada cop que es rebia una transmissió. Popov va treballar per dissenyar un receptor d'ona de ràdio més sensible que pogués ser utilitzat com a detector de llamps, per advertir de les tempestes elèctriques detectant els polsos electromagnètics dels llamps mitjançant un receptor cohesor.
Principi de funcionament miniatura|esquerra|Circuit del detector de llamps de Popov
Al detector de llamps de Popov, el coherent (C) es connectava a una antena (A), i a un circuit separat amb un relé (R) i bateria (V) que feia funcionar un timbre elèctric (B). El soroll de ràdio generat per l'impacte d'un llamp encenia el cohesor, el corrent de la bateria s'aplicava al relé i tancava els seus contactes, que aplicaven corrent a l'electroimant (E) del timbre, i estiraven el braç per fer sonar el timbre. Popov va afegir una característica innovadora de regulació automàtica del cohesor, on el braç del timbre s'estenia, colpejava el cohesor, i el restituïa al seu estat receptiu. Nikolski L.N: Кто «изобрёл» радио? Les dues bobines de xoc (L) del cable del cohesor impedien que el senyal de ràdio a través del cohesor es curtcircuités, en fer-lo passar per un circuit de corrent continu.
En els seus experiments, A. S. Popov va utilitzar una antena amb connexió a terra, inventada el 1893 per Tesla. Com que Lodge i Hertz només utilitzaven petites antenes dipols o una antena de bucle, a Popov se li atribueix la invenció de l'antena de cable llarg. La idea de l'antena podria haver estat basada en un parallamps i va ser un ús primerenc d'una antena monopol.Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press, 2001, pàgines 202
Demostracions El 7 de maig de 1895, Popov va presentar el document "Sobre la relació de la pols de metall amb les oscil·lacions elèctriques",Original on descrivia el seu detector de llamps, a la Societat Russa de Física i Química de Sant Petersburg. Rússia i altres països de la zona oriental consideren el detector de llamps de Popov com el primer receptor de ràdio.Electronics World, Volume 64, Ziff-Davis Publishing Company – 1960, pàg. 78 La propaganda soviètica va representar Popov com a únic inventor de la ràdio, i Marconi i els seus invents van ser deliberadament silenciats. Per exemple, al "Diccionari Enciclopèdic Soviètic" de 1955 no hi ha cap article sobre Marconi, però sobre Popov diu: "La ràdio va ser inventada pel científic rus A. S. Popov el 1895". Энциклопедический словарь ("Diccionari enciclopèdic"), vol. 3, 1955, pàg. 58. l mateix temps, no només les experiències d'Oliver Lodge, sinó també la seva pròpia existència, va ser silenciada, igual que els primers experiments de Tesla.
A la descripció publicada del seu instrument, A. S. Popov esmentava el seu ús per a propòsits de conferències i per registrar les pertorbacions que es produïen a l'atmosfera; també afirmava el següent:
Posteriorment, des del 1945, aquest esdeveniment se celebrarà a l'URSS com a Dia de la Ràdio. El treball al Departament Marítim va imposar certes restriccions a la publicació dels resultats de la investigació; per tant, després d'aquest jurament de no revelació d'informació secreta, Popov no va publicar nous resultats del seu treball. Из истории изобретения и начального периода развития радиосвязи : сборник документов и материалов (Sobre la història de la invenció i el període inicial de desenvolupament de les comunicacions per ràdio: una col·lecció de documents i materials) // Comp. L.I. Zolotinkina, Iu. E. Lavrenko, V.M. Pestrikov; sota ed. prof. V.N Uixakova. Sant Petersburg: Edició de la Universitat Electrotècnica Estatal de Sant Petersburg, "LETI". V.I. Uliànov (Lenin), 2008. 288 pàg.
No obstant això, no hi ha proves que Popov enviés cap tipus de missatge en aquesta ocasió. El primer relat de la comunicació de Popov va ser una manifestació el 24 de març de 1896 a la Societat Física i Química, quan alguns relats diuen que el missatge de codi Morse "ГЕНРИХ ГЕРЦ" ("HEINRICH HERTZ" en rus) va ser rebut des d'un transmissor a 250 metres i transcrit a la pissarra pel president de la societat. L'historiador Charles Susskind el 1962 va concloure que Popov no va utilitzar ones de ràdio per a comunicacions sense fils reals abans de mitjans de 1896.
El 1895, l'inventor italià Guglielmo Marconi va començar a treballar en un sistema de telegrafia sense fils basat en les ones "hertzianes" (ràdio), i va desenvolupar un transmissor de buit i un receptor cohesor de restabliment automàtic molt millorat. A mitjan 1895, Marconi havia transmès missatges a 1.600 metres. A continuació, va sorgir la idea de fer una presa de terra per al seu transmissor, així com el seu receptor i, a mitjan 1896, transmetia missatges de ràdio a 2400 metres.Sungook Hong, Wireless: From Marconi's Black-box to the Audion, MIT Press – 2001, pàg. 202 (notes) Els primers treballs de Popov i Marconi semblen haver-se realitzat sense coneixements sobre el sistema de l'altre, tot i que el fet de llegir les patents de Marconi el juny de 1896 van dur a Popov a desenvolupar un sistema de telegrafia sense fils de llarg abast.
miniatura|upright=1.5|Un dels receptors de Popov, amb registrador gràfic (cilindre blanc) per registrar la caiguda de llamps
El seu article sobre els seus experiments: "Sobre la relació de pols de metall amb oscil·lacions elèctriques", va ser publicat el 15 de desembre de 1895. No va sol·licitar una patent per a la seva invenció. El juliol del 1895 va instal·lar el seu receptor i un gravador sifó al sostre de l'edifici de l'Institut de Silvicultura de Sant Petersburg i va ser capaç de detectar tempestes elèctriques en un radi de 50 km, però també era conscient del seu potencial de comunicació.