El Bulevard perifèric de París (en francès, Boulevard périphérique de Paris, sovint anomenat périphérique o fins i tot périph) és una circumval·lació de 35,04 km de longitud, que dona la volta a la capital francesa.
El bulevard perifèric segueix en gran part els límits administratius del municipi de París. En la seva major part compta amb quatre carrils en cada sentit (dues vies entre Porte d'Italie i Porte d'Orléans; cinc vies entre Porte de Montreuil i Porte de Bagnolet, 3 vies entre Porte d'Orléans i Porte de Sèvres). La velocitat està limitada a 70 km/h i els vehicles que s'incorporen per la dreta tenen prioritat sobre els que ja circulen (només en el carril dret), contràriament a les regles en vigor habituals en les vies ràpides.
Característiques Localització En la seva gran majoria el Bulevard Perifèric segueix els límits del municipi de París o molt proper a ells. Se n'allunya en tres punts: en els sectors del Bosc de Boulogne, del Bosc de Vincennes, i de l'Heliport de París - Issy-les-Moulineaux. center|600x600px
Perifèric interior i exterior El Bulevard Perifèric consta de dues calçades separades i concèntriques:
El Perifèric interior és la calçada més propera al centre de París. A causa de la circulació per la dreta en les vies franceses, els vehicles el recorren en el sentit de les agulles del rellotge. El Perifèric exterior, al revés, és la calçada més allunyada del centre de París; la circulació flueix en el sentit invers al de les agulles del rellotge.
En alguns trams les calçades es denominen a vegades per la seva direcció. Per exemple, al sud de París es podrà indicar la calçada interior amb el terme «perifèric Oest» i la calçada exterior com a «perifèric Est»; en el nord serà al revés.
Estructura D'una longitud total de 35.040 m (mesurats en el terraplè central), el Bulevard Perifèric consta, en general, de quatre vies en cada sentit de circulació, quedant els perifèrics interior i exterior separats per un terraplè central (TPC) i no estant units directament entre ells. A diferència d'altres vies ràpides, no té cap via de parada d'urgència en la major part del seu traçat (existeix cap a la Porte de Gentilly).
Hi ha situat un petit panell indicador del punt quilomètric amb regularitat en el TPC. El punt quilomètric 0 està situat al nivell de la junta de dilatació del pont aigües amunt en la Porte de Bercy i el quilometratge es fa en el sentit de les agulles del rellotge. El punt quilomètric presentat en el panell està sempre subratllat en vermell quan es circula en el perifèric interior i en blau quan s'està en l'exterior.
La calçada del Perifèric té un revestiment específic (enrobé i pintura per als senyals sobre el sòl).
Està situada a un nivell elevat respecte al seu entorn en la meitat del traçat, en un fossat a cel obert en el 40 % i al nivell del sòl el 10 % restant. Algunes parts que discorren per un fossat estan cobertes en concret, a l'altura del Bosc de Vincennes i del Bosc de Boulogne. El pendent longitudinal màxim és d'un 4 %.
El Bulevard Perifèric permet el pas dels combois més pesats autoritzats per la reglamentació i el de vehicles d'un màxim de 4,75 metres d'altura.
Accessos miniatura|En la Porte d'Italie. Els punts d'entrada i sortida del Bulevard Perifèric se situen a l'altura de les principals Portes de París.
La prioritat a la dreta s'aplica a aquestes vies d'entrada, la qual cosa significa que els vehicles que entren tenen prioritat sobre els vehicles que ja circulen per la via. Per a la seguretat i la fluïdesa de la circulació el carril de la dreta del Perifèric està de fet reservada als vehicles que acaben d'incorporar-se o bé a aquells que es disposen a sortir, fent-se la circulació «normal» per les vies centrals i de l'esquerra.
La següent llista indica les 34 vies d'accés o de sortida del Bulevard Perifèric, així com les principals vies que hi porten. Tradicionalment, el quilometratge del Perifèric comença a l'altura del Sena aigües amunt (és a dir, al nivell de la Porte de Bercy) i continua en sentit de les agulles del rellotge. Aquest és l'ordre seguit en la següent llista. #NomPerifèric interiorPerifèric exteriorDistrictesVia principalComunsVia principal1Porte de Bercy12è districteQuai de BercyCharenton-le-PontAutoroute A42Quai d'Ivry13è districteQuai d'Ivry——3Porte de Choisy13è districteAvenue de Choisy——4Porte d'Italie13è districteAvenue d'ItalieIvry-sur-SeineAutoroute A6b5Porte de Gentilly13º / 14è districtesRue de l'Amiral MouchezGentillyAutoroute A6a6Porte d'Orléans14è districteAvenue du Général LeclercMontrougeAvenue Aristide Briand7Porte de Châtillon14è districteAvenue Jean MoulinMalakoff / MontrougeAvenue Pierre Brossollette8Porte de Vanves14è districteBoulevard BruneMalakoffRue Ernest Renan9Port Brancion15è districteRue BrancionVanvesRue Jean Bleuzen10Porte de la Plaine15è districteRue du Général GuillaumatVanvesAvenue Pasteur11Porte de Sèvres15è districteRue Balard——12Porte de Saint-Cloud16è districteAvenue de VersaillesBoulogne-BillancourtRoute de la Regni13Port Molitor16è districteRue MolitorBoulogne-BillancourtBoulevard d'Auteuil14Porte d'Auteuil16è districteRue PoussinBois de BoulogneAutoroute A1315Porte de Passy16è districteAvenue IngresBois de BoulogneRue de l'Hippodrome16Porte de la Muette16è districteAvenue Henri-Martin——17Porte Dauphine16è districteAvenue FochBois de BoulogneRoute de Suresnes18Porte Mallot16º / 17è districtesAvenue de la Gran-ArméeNeuilly-sur-Seine Avenue Charles De Gaulle19Porte de Champerret17è districteAvenue de VilliersLevallois-PerretBoulevard Bineau20Porte d'Asnières17è districteRue de TocquevilleLevallois-PerretRue Victor Hugo21Porte de Clichy17è districteAvenue de ClichyClichy-sur-SeineBoulevard Jean Jaurès22Porte de Saint-Ouen17º / 18è districtesAvenue de Saint-OuenSaint-OuenAvenue Gabriel Péri23Porte de Clignancourt18è districteAvenue de Saint-OuenSaint-OuenAvenue Michelet24Porte de la Chapelle18è districteRue de la ChapelleSaint-DenisAutoroute A125Porte d'Aubervilliers18º / 19è districtesRue d'AubervilliersAubervilliersRue Victor Hugo26Porte de la Villette19è districteAvenue de FlandreAubervilliers/PantinAvenue Jean-Jaurès27Porte de Pantin19è districteAvenue Jean-JaurèsPantinAvenue Jean Lolive28Porte du Pré-Saint-Gervais19è districteRue Haxo——29Porte des Liles19º / 20è districtesRue de BellevilleLes LilasRue de Paris30Porte de Bagnolet20è districteRue BelgrandBagnoletAutoroute A331Porte de Montreuil20è districteRue d'AvronMontreuilRue de Paris32Porte de Vincennes20º / 12è districtesCours de VincennesSaint-MandéAvenue de Paris33Porte de Saint-Mandé12è districteAvenue de Saint-MandéSaint-MandéAvenue Victor-Hugo34Porte Dorée12è districteAvenue DaumesnilSaint-MandéAvenue Daumesnil35Porte de Charenton12è districteRue de CharentonCharenton-le-PontAvenue de Gravelle
Codi de circulació miniatura|Vista del Bulevard Perifèric a l'altura de la Porte Dauphine. Pel que fa al Codi de la circulació, el Bulevard Perifèric és una carretera departamental, però hi ha diverses diferències respecte a una carretera departamental clàssica.
És de carrils separats i no té cap encreuament al mateix nivell amb la resta de la xarxa viària (els intercanvis es fan mitjançant bescanviadors i/o enllaços). Amb les seves característiques pot ser confosa amb una autopista, tenint un criteri molt ampli. Però des del punt de vista administratiu i del codi de circulació el Bulevard perifèric de París no té l'estatus d'autopista i no és més que una "simple" carretera. Però té la particularitat (que no tenen les autopistes) que els vehicles entrants tenen la prioritat sobre els vehicles que circulen per ella. Aquesta pràctica és contrària a l'habitual: el codi de la circulació obliga a conduir normalment pel costat més a la dreta en temps normal però no és així en el perifèric; el carril de la dreta està explícitament indicat com a via de sortida, en indicar-se el nom de la porta següent (vegeu article R412-9 del codi de circulació) i els vehicles que no han de sortir han de cedir el pas als que entren. A l'altura dels encreuaments una línia contínua separa el carril de la dreta dels altres, tant per impedir als vehicles que hi estan que girin bruscament com també per motius legals (sense aquesta línia els vehicles que entressin tindrien prioritat en tots els carrils).
Els motius que es doni prioritat a la incorporació no es coneixen. No obstant això, es poden apuntar diverses raons que justificarien aquesta decisió:
raó cultural: la prioritat a la dreta abunda a París i a la regió parisenca, fins a tal punt que és difícil trobar un senyal de stop o de cedeixi el pas. Potser es decidís no complicar als parisencs amb una regla de prioritat amb la qual no estaven acostumats (sobretot quan es va crear el bulevard perifèric en els anys 70). raó pràctica: les vies d'incorporació al bulevard perifèric són molt curtes. És aquesta la causa o la conseqüència de la prioritat a la incorporació? El bulevard perifèric es va construir en una zona notablement urbanitzada, i potser es decidís escurçar la longitud d'aquestes vies d'incorporació per estalviar espai. raons de fluïdesa: el bulevard perifèric es troba embussat gairebé constantment. Aquesta congestió sistemàtica fa que si els vehicles que s'incorporen des de les vies d'incorporació haguessin de cedir el pas, patirien llargues esperes fins que trobessin un buit per accedir a la circulació, la qual cosa conseqüentment bloquejaria els encreuaments del seu voltant. A més de la congestió, la forta densitat residual del tràfic fa perillosa l'entrada no prioritària (sobretot si es conserva la longitud de les vies d'inserció).
En la pràctica, la inserció en la perifèrica funciona sovint amb el principi de cremallera: la via dreta del bulevard es fusiona amb la via d'inserció a raó de un cotxe cada dos. Aquesta regla no escrita s'aplica de manera general en tots els eixos congestionats. Hi ha recerques en curs amb la finalitat d'examinar la possibilitat de fer-la legal.
D'acord amb el codi viari, la velocitat està limitada a 80 km/h en la gran majoria del trajecte. A més, s'assenyala que no existeix marge per a parades d'emergència, la qual cosa implica que els incidents i accidents provoquen una molèstia considerable a la circulació. La intervenció dels serveis de socors es fa difícil i més llarga. La circulació de bicicletes està estrictament prohibida.
Durant les congestions de la via (freqüent al llarg del dia), les motos utilitzen la tècnica de retallar fila: circular entre els cotxes de les dues vies més a l'esquerra. Aquesta part de la calçada és denominada "via dels donants" (en al·lusió als donants d'òrgans) per evocar la molt alta perillositat d'aquesta pràctica. Aquesta pràctica no és ni autoritzada, ni prohibida pel codi viari francès. No obstant això, tolerada la majoria de vegades, és actualment sancionada més severament per les forces de l'ordre.
Malgrat això, els accidents mortals són rars, (cap en 2005 contra 10 a 15 anuals en la dècada dels 90), contrastant amb l'enorme freqüència (50 % de la circulació parisenca).
Sistemes de control Radars El Perifèric està equipat amb nombrosos radars fixos per al control de velocitat; alguns estan orientats per fotografiar als vehicles per davant i uns altres per darrere. En general estan reglats per a una velocitat de control de 80 km/h.
Sobre el perifèric interior Porte de Sèvres (darrere) Porte de Champerret (darrere) Encreuament del Quai d'Ivry, al final del pont (davant) Porte de Bagnolet (darrere) Porte Mallot (darrere)
Sobre el perifèric exterior Porte de Passy (davant) Porte de Châtillon (davant) Porte de Clichy (davant) Porte de Pantin (darere) Porte d'Auteuil (davant)
A més, les sortides del Perifèric solen estar vigilades amb radars (limitació de 50 km/h des del panell).
Finalment, en els períodes de baixa circulació sol haver-hi vehicles-radar estacionats en àrees prohibides, per a controls puntuals.
Xarxa de control i de gestió del tràfic