Les polítiques públiques LGBTI a Catalunya són conjunts d'accions i estratègies desenvolupades per les institucions públiques amb competències a Catalunya amb l'objectiu de garantir la igualtat de drets i oportunitats per a les persones LGBTI. Aquestes polítiques inclouen mesures com la promoció de la igualtat d'oportunitats i la lluita contra la discriminació, la sensibilització i la formació sobre qüestions LGBTI, la promoció de l'acceptació social de les persones LGBTI, la millora de l'accés a la salut i el benestar de les persones LGBTI, i la protecció contra la violència i la discriminació.
Legislació sectorial L'octubre de 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei LGBTI catalana. Malgrat això, seguia havent-hi discriminacions als col·lectius LGBTIQ+ en altres lleis catalanes, com ara la patologització de les persones transsexuals en la llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista. El 18 de desembre de 2020, es va aprovar una modificació d'aquesta llei en la qual es reconeixien les dones trans sense exigir una modificació a la menció de sexe en el seu document d'identitat. Així doncs, s'establia l'autodeterminació de gènere en els casos de violència masclista. També, es va incloure el concepte d'interseccionalitat d'opressions, com ara l'exercida contra la diversitat sexual i de gènere, que hauria de tenir-se en compte a l'hora d'abordar les violències masclistes. En el mateix ple, es va aprovar la llei d'igualtat de tracte i la no-discriminació, que en la disposició addicional novena encomanava al govern l'elaboració d'un projecte de llei sobre el canvi de nom i el reconeixement del sexe de les persones trans.
El Congrés dels Diputats va aprovar el desembre de 2022 el projecte de Ley para la igualdad real y efectiva de las personas trans y para la garantía de los derechos de las personas LGTBI. Aquesta llei, impulsada pel Ministeri d'Igualtat dirigit per Irene Montero, va comptar amb els vots favorables de PSOE, Podem, ERC, PNV, EH Bildu, Junts, CUP, Coalición Canaria, Més País-Equo, PDeCat, Compromís, BNG i Terol Existeix. Cap grup va recolzar les esmenes que el PSOE va presentar a la Comissió d'Igualtat del Congrés per exigir autorització judicial pel canvi e la menció de sexe a menors de 14 a i 15 anys. Van votar en contra de la llei els partits PP, VOX, Ciutadans, Foro Asturias. Es van abstenir diputats dels partits PDeCat, del PP, Ciutadans, PRC, i la diputada del PSOE Carmen Calvo.
El 2024 es va presentar l'Avantprojecte de llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere, coneguda com la llei trans catalana, que ha de permetre la consolidació i el desplegament de polítiques públiques integrals per garantir els drets del col·lectiu trans i instersex, més enllà del que estableix la legislació de l'estat espanyol. Com a novetats, incorpora entre d'altres el ple reconeixement del gènere no-binari en els formularis i la documentació de la Generalitat, entitats locals i privades (excepte en els documents que són competència del govern espanyol), l'ampliació de l'atenció sanitària, la garantia d'intervenció del govern contra el desabastiment hormonal, l'establiment d'ajudes econòmiques específiques en casos de violència o precarietat, especialment per les persones joves del col·lectiu, i estableix mesures contra la transfòbia i la intersexfòbia com ara la prohibició explícita de l'apologia, el foment, la publicitat o la pràctica de mètodes o teràpies d'aversió o conversió, essent punibles amb la consideració d'infraccions molt greus.
En l'actualitat, hi ha normatives que segueixen discriminant els col·lectius LGTBIQ+ de manera indirecta, basant-se amb lògiques heteropatriarcals, com seria l'accés a la reproducció assistida o les peculiaritats de la violència entre parelles del mateix gènere, o també la manca d'autodeterminació de gènere en alguns àmbits. En general, les normatives sobre violències de gènere deixen majoritàriament desprotegit el col·lectiu LGBTI+ i no existeixen normatives específiques que cobreixin aquest buit normatiu.
Canvi de nom i menció de sexe Registre civil Les Corts Generals van aprovar el març de 2007 un projecte de llei del PSOE que permetria a les persones transsexuals canviar el seu nom i menció de sexe al Registre Civil, sempre i quant la persona fos major d'edat, amb nacionalitat espanyola, aportés un informe psiquiàtric o mèdic amb un diagnòstic de disfòria de gènere i documentés dos anys de tractament hormonal. Aquests informes no es demanarien en cas que la persona hagués realitzat una cirurgia genital de reassignació de sexe i el tractament hormonal no seria necessari quan hi hagués raons de salut o d'edat que impossibilitessin el seu seguiment.
Aquesta llei es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups parlamentaris, excepte el PP que va votar en contra i tres diputats d'UDC que es van abstenir. Durant la seva tramitació al Senat, els grups de IU, ECP i CiU van presentar esmenes perquè els psicòlegs clínics poguessin fer el diagnòstic. IU i ECP volien canviar el diagnòstic de disfòria de gènere per un diagnòstic de transsexualitat i ECP volia eliminar el termini de dos anys de tractament hormonal. ECP també va presentar una esmena per substituir el diagnòstic per una acreditació de l'absència de malalties que poguessin interferir en la seva decisió. Per la seva banda, el PP demanava una sentència judicial per poder fer la modificació registral. Totes aquestes esmenes van ser rebutjades pel PSOE a la Comissió de Justícia, però al ple del Senat es va aprovar per unanimitat una nova esmena transaccional per incloure els psicòlegs clínics en el diagnòstic.
La Direcció General dels Registres i del Notariat va emetre una instrucció l'octubre de 2018 en la qual qui declarés que no podia complir els requisits clínics de la llei de 2007 podria realitzar igualment el canvi de nom. Les menors d'edat necessitarien la declaració de les seves representants. Aquesta instrucció va interpretar la llei del registre civil de manera que prevalien els factors psicosocials (gènere sentit) per sobre dels òrgans genitals (sexe biològic) a l'hora d'assignar el sexe. Considerava que altrament es lesionaria el dret al ple desenvolupament de la personalitat.
El març de 2023, va entrar en vigor la llei trans que permet canviar el nom i la menció de sexe al registre civil sense cap altre requisit que expressar la voluntat de fer el canvi. Primer, s'ha de presentar una sol·licitud davant el registre civil, i després, al cap de tres mesos, ratificar el desig de modificació. La persona ha de rebre informació sobre els efectes jurídics del canvi, i té la possibilitat de desfer el canvi a partir dels 6 mesos, seguint el mateix procediment. En cas que es volgués modificar-ho per tercera vegada, cal una autorització judicial.
Menors d'edat La família d'un noi menor d'edat de Benasc (Província d'Osca) va denunciar el 2014 als jutjats que el Registre Civil els havia denegat modificar el seu nom i menció de sexe per no complir amb el requisit d'edat de la llei de 2007. El Jutjat de Primera Instància d'Osca va desestimar la seva demanda i la família va presentar un recurs d'apel·lació a l'Audiència Provincial d'Osca que també ho va desestimar. Aleshores, va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que aquest al seu torn va plantejar una qüestió d'inconstitucionalitat. El Tribunal Constitucional va dictaminar el 2019 que exigir la majoria d'edat suposa una «profunda intromissió» al dret fonamental a la intimitat personal, com també una restricció desproporcionada del principi constitucional de garantir el lliure desenvolupament de la persona. Així mateix, va considerar que els prejudicis d'aquest requisit sobrepassaven les menors necessitats de tutela dels menors transsexuals. Va declarar-lo inconstitucional i va establir que les menors d'edat haurien d'acreditar «suficientment maduresa i trobar-se en una situació estable de transsexualitat».
La conseqüent sentència del Tribunal Suprem, de desembre de 2019, va afegir que per maduresa s'ha de considerar la definició del Comitè de Drets de l'Infant de l'ONU en l'observació general 12 de 2009. És a dir, la capacitat de l'infant de comprendre i avaluar les conseqüències d'un assumpte determinat i la seva capacitat d'expressar opinions de forma raonable i independent. El Tribunal Suprem també va recollir la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans enrelació amb una sentència de 2015 que garanteix a les persones trans el reconeixement de la seva identitat de gènere en els documents oficials sense exigir cap procediment mèdic. Va recalcar que la mateixa llei de 2007 ja preveu no demanar el tractament hormonal quan per raons d'edat s'impossibiliti el seu tractament. Així mateix, va establir que l'autorització dels representants legals és complementària, doncs «l'article 162 del Codi Civil exclou de l'àmbit de la representació legal que els pares tenen respecte els seus fills menors d'edat els actes relatius als drets de la personalitat del fill, que d'acord amb la seva maduresa, pugui exercir per si mateix».
El febrer de 2022, per primera vegada a Espanya, una menor de nou anys va poder canviar la menció de sexe en el Registre Civil de Fuenteventura sense haver d'entregar cap informe mèdic ni psicològic. La Fiscalia va recórrer l'auto del Registre Civil davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, però aquesta va desestimar el recurs i, per tant, va mantenir el canvi en el registre. Altres menors també van poder canviar la menció de sexe, tot i haver-los estat denegat d'entrada en diversos registres civils espanyols, després de recórrer les decisions a la Direcció de General, que va revocar-les basant-se en la sentència del Tribunal Constitucional de 2019.
En entrar en vigor la llei trans, el març de 2023, van canviar els requisits per demanar el canvi de nom i menció de sexe. A partir dels 16 anys, es demana tan sols presentar una sol·licitud i ratificar-la al cap de tres mesos (com en les persones majors d'edat). En canvi, entre 14 i 16 anys, es demana que siguin assistides pels seus representants legals, i en cas de desacord entre les parts, hi ha d'intervenir un defensor judicial. Dels 13 a 12 anys, es necessita una autorització judicial. Pel que fa a menors de 12 anys, no poden canviar la menció de sexe, però sí el nom sense necessitar cap testimoni.
Targeta sanitària A partir de novembre de 2015, el Servei Català de la Salut va permetre a les menors d'edat transgènere i intersexuals obtenir una targeta sanitària amb el seu nom d'acord amb el gènere sentit. Per fer-ho, no es requeria haver canviat el nom al document d'identitat ni al Registre Civil, tampoc calia cap diagnòstic, tractament hormonal o intervenció quirúrgica. Al maig de 2016, la mesura es va fer extensiva també a les persones majors d'edat.
Centre educatiu El Departament d'Ensenyament va crear el 2016 un nou apartat en el Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions d'odi i discriminació específic per a l'atendre infants i adolescents transgènere. A partir d'aleshores l'alumne té el dret d'identificar-se amb el seu nom i gènere sentit. Una mesura que afecta tant a les llistes de classe i informes, com a la resta de documents de caràcter intern. El 2018 el Departament d'Ensenyament va publicar el Protocol per a l'atenció i acompanyament de l'alumnat transgènere en els centres educatius amb la finalitat d'oferir unes pautes per atendre i acompanyar l'alumnat transgènere.
Universitat