Aquest article descriu la gramàtica hongaresa, en particular aquelles característiques que són particularment remarcables de l'hongarès en comparació amb altres idiomes europeus.
La llengua hongaresa té una morfologia aglutinativa. A diferència dels llenguatges basats en la flexió, en què la derivació de formes de paraules és relativament compacta i es fa mitjançant modificacions del radical de la paraula, en hongarès la derivació es fa mitjançant la incorporació d'una sèrie de sufixos separats invariants (menys freqüentment, també prefixos). Aquest mètode s'anomena aglutinació. Així doncs, les relacions de possessió, direcció, temporalitat, etc., formades en català per pronoms possessius, preposicions o frases preposicionals, es formen per mitjà de sufixos afegits a la forma bàsica de la paraula ("arrel") en hongarès. Els sufixos s'adjunten a l'arrel de la paraula en un ordre definit amb precisió.
Fonologia L'hongarès té 14 fonemes vocàlics i 25 fonemes consonàntics. Els fonemes vocàlics s'agrupen en parells de vocal curta i vocal llarga (amb accent; noteu doble accent gràfic en la versió llarga de ö i ü: ő, ű). En l'hongarès actual les vocals curtes a, e es diferencien de les corresponents versions llargues en el grau d'obertura (qualitat), a més de la quantitat. Així, a (propera a ò catalana) es pronuncia més oberta i més curta que á (propera a à catalana), i e (semblant a è oberta catalana) és més curta i oberta que é (semblant a é tancada catalana). La quantitat vocàlica és important per diferenciar parelles de mots: kar (braç) / kár (dany); öt (cinc) / öt (acusatiu 3ª pers. sing.). alt=Les vocals en hongarès|esquerra|miniatura|Les vocals en hongarès
+Fonemes consonàntics en HongarèsLabialAlveolarPostalveolarPalatalVelarGlotalnasalmnɲoclusivap bt dc͡ç ɟ͡ʝk gafricadat͡s d͡zt͡ʃ d͡ʒfricativaf vs zʃ ʒ hvibrantraproximantslj La duració dels fonemes consonàntics també permet diferenciar el sentit dels mots.
Les lletres de l'alfabet hongarès amb la seva pronúncia aproximada es mostren en la següent taula. Noteu que en hongarès, en una primera aproximació, cada lletra correspon a un so i cada so correspon a una lletra, és a dir el so /s/ sempre s'escriu amb el dígraf sz i el dígraf sz sempre es pronuncia /s/ (s sorda en català). L'única excepció és el so /j/ que pot escriure's ly o j. Amb l'excepció dels sons /c͡ç/ i / ɟ͡ʝ/ (escrits amb els dígrafs ty i gy) totes les consonants es pronuncien pràcticament com en català (el so /h/ equival a l'h anglesa).
{| class=wikitable style="text-align: center;" |+Exemples |- ! Fonema !so equivalent en català ! colspan=2 | Exemple ! Traducció
|pa | pipa | | pipa
|beu | bot | | bastó
|teu | toll | | ploma
|deu | dob | | tambor
|casa, qui | kép | | imatge
|gat, guilla | gép | | màquina
|ferro | fa | | arbre
|veu (en alguns dialectes del català) | vág | | tallar
|seu, massa, cert | szó | | paraula
|zero, casa | zöld | | verd
|xic, caixa | só | | sal
|jove | zseb | | butxaca
|jaio ('avi'), iaia ('àvia') | jó | | bo
|no existeix en català, es troba en algun cas:
halar ('menjar') | hó | | neu
|potser | cél | | objectiu
|dotze | edző | | entrenador
|txec, vaig | csak | | només
|platja | dzsessz | | 'jazz'
|laic | ló | | cavall
|no existeix en català, es pot aproximar
pronunciant
els sons /t/ i /j/
alhora | tyúk | | gallina
|no existeix en català, es pot aproximar
pronunciant
els sons /d/ i /j/
alhora | gyár | | fàbrica
|té les dues versions, com en català:
raresa | ró | | esculpir
|mà | ma | | avui
|nom | nem | | no
|nyap | nyár | | estiu
Les lletres q,w, x, i y només es troben en paraules d'origen estranger modern o en grafies antigues, especialment cognoms. Per exemple, el cognom Pálffy (nissaga noble austrohongaresa) actualment s'escriuria Pálfi, o el cognom Széchenyi hauria de ser Szécsényi ("de la vila de Szécsény").
En hongarès, l'accent sempre recau en la primera síl·laba. Ara bé, degut al sistema de derivació inherent a l'hongarès, com en altres llengües aglutinants, les paraules molt llargues solen tenir accents secundaris (zeneszerző [ˈzɛnɛ,sɛɾzøː] - 'compositor').
Harmonia vocàlica Una característica essencial de l'hongarès és l'harmonia vocàlica, fenomen similar al finès o al turc. Els sufixos que s'afegeixen a la paraula arrel s'adapten ("harmonitzen") al so frontal (agut, palatal) o posterior (greu, velar) de les vocals de la paraula arrel.
Les vocals greus, velars o posteriors en hongarès són: a, á, o, ó, u, ú. Així: les paraules amb les vocals a, á, o, ó, u, ú a l'arrel (taula: asztal, ocell: madár) formen el plural amb o o a i k (taules: asztalok, ocells: madarak). En el sufixos dels substantius, la o és la vocal d'unió més freqüent, mentre que en els adjectius la a és més freqüent com a vocal d'unió.
Les vocals agudes, palatals o frontals en hongarès són: e, é, i, í, ö, ő, ü, ű. En aquest cas, a més, també es fa una distinció entre les vocals no arrodonides (e, é, i, í) i les vocals arrodonides (ö, ő, ü, ű), que afecta els sufixos amb tres formes. Per exemple, els plurals de paraules amb les vocals e, é, ö, ő , ü, ű (infant: gyerek, faig (arbre): bükk) a l'arrel són seguides de e o ö i k (infants: gyerekek, faigs: bükkök).
Per a i / í hi ha dues possibilitats. Amb i, í a la paraula arrel sol seguir e, més rarament o o a, com a nexe d'unió amb la desinència. Aquí no hi ha regles, cal memoritzar la vocal vinculant per a cada paraula. Un exemple amb vocal d'enllaç velar és un hídon keresztül = "travessant el pont" (híd = "pont"). Tot i això, aquest fenomen es pot explicar en termes d'història lingüística. En paraules amb i / í que tenen o o a com a vocal vinculant, la pronúncia arcaica de la i era un diftong o una i "fosca" (velaritzada), semblant al rus ы, el polonès y o el turc ı.
També hi ha aparents excepcions en l'harmonia vocàlica. Un exemple molt conegut és la paraula férfi ("home"). Tot i que férfi sembla contenir només vocals palatals, s'hi afegeixen només terminacions velars: férfival ("amb l'home"), férfiak ("els homes"). Això té una explicació històrica: la paraula es pronunciava antigament férfiú, on fiú encara actualment vol dir noi i acaba amb una vocal velar.
Les paraules que han estat plenament incorporades en la llengua des de fa molt de temps són purament palatals o velars en tots els casos. Les paraules més noves i amb vocals mixtes (sovint, préstecs d'altres llengües com ara telefon, telèfon) poden tenir vocals velars o palatals en l'arrel, però normalment prenen les desinències corresponents a l'última vocal. En el cas de telefon tindrem doncs telefonok en plural.
Assimilació La qualitat sorda / sonora de les consonants s'assimila en hongarès, de manera semblant al català. Aquest tipus d'assimilació és típicament regressiva, és a dir l'últim element del grup consonàntic determina la pronúncia sorda o sonora de la/les consonant(s) precedents. Per exemple: cuc de seda [ˈkuɡ də ˈsɛðə], la d fa que la c final de cuc es faci sonora, o bé vaig córrer ['βatʃ 'korə] on ig és sorda i vaig anar ['βadʒ ə'na] on ig és sonora. Alguns exemples en hongarès:
adjectiu seguit de nom: hideg tél ("hivern fred"); adverbs amb adjectius: nagyon káros ; ("molt perjudicial"); verbs amb complements: nagyot dob ("[ell/ella/allò] llença lluny"), vesz belőle ("agafa'n").
Aquestes assimilacions també es troben en la pronúncia dels mots compostos, incloent les desinències, però no es reflecteixen en la grafia. Per exemple, en el compost hadsereg, la /d/ de had (tropa) s'assimila en /t/ perquè la primera consonant de sereg (multitud) és sorda. Les desinències també provoquen assimilació: en házhoz ("cap a casa") la /z/ de ház es pronuncia /s/ (s sorda). En el cas particular del so /n/, el punt d'articulació s'assimila al de la consonant que la segueix: hangya [ˈhɒŋɟɒ] "formiga", színpad ['siːmpɒd] "escenari".
El substantiu No té gènere gramatical L'hongarès no té gènere gramatical. Fins i tot en el cas dels pronoms, no es distingeix cap gènere natural equivalent al català ("ell" i "ella" és en ambdós ambdós = ő - en el plural ők). Aquest és un cas rar entre les llengües europees, però no és estrany en altres llengües del món, com el xinès o japonès (vegeu l'article de Gènere).
Si el parlant vol fer èmfasi en el gènere de la persona de què es parla o a qui es parla, es pot afegir la paraula nő (= dona) com a sufix (tanár = "professor", tanárnő = "professora").
Article L'article definit (el / la) és a en hongarès (abans de vocals pren una z epentètica: az) i l'indefinit (un/una) és egy, exactament igual que el número u. A diferència del català, l'article s'utilitza menys sovint, normalment només per ressaltar l'objecte o fet corresponent.
Formació i ús del plural La formació plural és bastant simple en hongarès. El sufix -k s'afegeix al substantiu corresponent. És més difícil trobar la vocal d'enllaç correcta, sovint necessària per a la pronunciació, resultat de l'harmonia vocal (vegeu més amunt):
asztal - asztalok (taula - taules) madár - madarak (ocell - ocells). Noteu que la darrera vocal de madár s'escurça en el plural.
gyerek - gyerekek (nen - nens) könyv - könyvek (llibre - llibres) bükk - bükkök (faig - faigs)
La utilització del plural en hongarès no sempre coincideix amb el seu ús en català. Sovint el singular implica un sentit plural (p.e. láb la cama o les dues cames). Darrera de numeral sempre s'utilitza el singular: öt fiú = cinc nois, literalment "cinc noi". Però látom a fiúkat = veig els nois.
De la mateixa manera, els verbs es conjuguen en plural només quan el substantiu du marca del plural, però no quan el substantiu és morfològicament singular. Compareu a halak úsznak (els peixos neden) amb öt fiú úszik (cinc nois neden, literalment "cinc noi neda").
En el cas de paraules amb sufix possessiu (p.e. les meves cases) el plural es marca amb un infixe i. Per exemple ház = casa, házam = la meva casa, házaim = les meves cases.
Sufixos en comptes de preposicions El substantiu hongarès pot estar proveït de molts sufixos encadenats, amb funcions diferents. En molts llibres de text i gramàtiques antigues de l'hongarès es parla sovint de "cas", fent un paral·lelisme amb els casos de les declinacions llatina o grega, però la comparació no és exacta. El nombre de sufixos en hongarès varia entre 20 i 30 segons la font. Aquesta variació en l'estimació es deu al fet que alguns sufixos només es poden combinar amb determinats substantius. Els casos que més clarament són equiparables a les declinacions en altres llengües europees són: nominatiu, datiu i acusatiu. Els altres casos tenen generalment un significat de localització espacial (i per extensió, temporal) i es defineixen com a sufixos adverbials en les gramàtiques hongareses. Equivalen a complements circumstancials en català ("on...", "cap on...", "d'on..", etc.): superessiu, delatiu, sublatiu, inessiu, elatiu, il·latiu, adessiu, ablatiu, al·latiu, terminatiu, instrumental-comitatiu, causal-final, translatiu-factiu, essiu-modal, essiu-formal.
Independentment de si tots els sufixes es consideren casos equiparables als de les llengües indoeuropees o de si cal considerar-los sufixos adverbials, tots els sufixes s'han de traduir al català mitjançant frases preposicionals. Les taules següents en proporcionen exemples. Noteu els casos en què el sufix varia segons l'harmonia vocàlica, els casos en què la consonant del sufix varia segons la darrera consonant de la paraula i la necessitat d'afegir una vocal epentètica en certs casos. nom sufix exemple traducció nominatiu Ø ház casa datiu -nak / -nek háznak (a) casa acusatiu -t házat casa Instrumental-comitatiu val / -vel házzal amb la casa Causal-Final -ért házért per la casa translatiu-factiu vá / -vé házzá (esdevé) una casa terminatiu -ig házig (fins a) casa Essiu-formal -kent házként (serveix com a) casa Essiu-modal -ui / -ui házul per casa, en lloc de / substitut de casa