miniatura|Església del Salvador a la plaça Sennaia a Leningrad va ser una de les moltes esglésies notables destruïdes durant El Desglaç La Campanya antireligiosa de Nikita Khrusxov va ser l'última campanya anti-religiosa empresa a la Unió soviètica. Va succeir un període comparativament tolerant cap a la religió que havia durat de 1941 fins a finals dels anys 1950. Com a resultat, l'església havia crescut en mida i afiliació, inquietant el govern soviètic i resultant una nova campanya de persecució. L'objectiu de les campanyes anti-religioses eren per aconseguir la societat atea prevista pel comunisme.
Khrusxov durant molt de temps havia mantingut opinions radicals pel que fa a l'abolició de religió, i aquesta campanya va resultar en gran part més pel seu propi lideratge que per pressió del PCUS. El 1932 havia estat el Primer Secretari del Partit de la Ciutat de Moscou i va enderrocar més de 200 esglésies ortodoxes Orientals que inclourien molts monuments del patrimoni de la història de Rússia. Va ser iniciador el juliol de 1954 d'una resolució de Comitè Central del PCUS hostil a la religió. No va ser capaç de posar a la pràctica les seves idees fins que va aconseguir una consolidació més gran del control del PCUS a finals dels anys 1950.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory and Practice, and the Believer, vol 2: Soviet Anti-Religious Campaigns and Persecutions, St Martin's Press, New York (1988) pg 122
La campanya antireligiosa de l'era Khrusxov va començar el 1959, coincidint amb el vint-i-unè Congrés del Partit el mateix any. Va ser duta a terme tancant en massa esglésies (reduint-ne el nombre de 22.000 el 1959 a 13.008 1960 i a 7.873 el 1965), monestirs, i convents, així com els seminaris existents (els cursos pastorals serien prohibits en general). La campanya també incloïa una restricció de drets parentals per ensenyar religió als fills, una prohibició de la presència de nens a serveis d'església (començant el 1961 amb els batejos i després estès a altres ritus ortodoxos el 1963), i una prohibició de l'administració de l'Eucaristia a nens de més de quatre anys. Khrusxov a més va prohibir tots els serveis que tenien lloc fora dels murs de l'església, va renovar l'aplicació de la legislació de 1929 legislació que prohibeix pelegrinatges, i va enregistrar les identitats personals de tots els adults que demanen batejos, casaments o funerals. També va desautoritzar el so de les campanes i serveis diürns en alguns llocs rurals de maig a finals d'octubre sota el pretext de requisits de feines del camp. El no compliment d'aquests controls pel clergat suposava la desautorització de la inscripció estatal per ells (cosa que significava que ja no podrien fer feina pastoral o litúrgia en absolut, sense permís estatal especial). L'estat va dur a terme jubilacions forçoses, detencions i sentències de presó a clergues que van criticar l'ateisme o la campanya antireligiosa, que organitzaven actes de caritat cristiana o que feien de la religió un exemple personal.Daniel, Wallace L. "Father Aleksandr men and the struggle to recover Russia's heritage." Demokratizatsiya 17.1 (2009)Letters from Moscow, Gleb Yakunin and Lev Regelson, http://www.regels.org/humanright.htm Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory, and Practice, and the Believer, vol 1: A History of Marxist-Leninist Atheism and Soviet Anti-Religious Policies, St Martin's Press, New York (1987) pg 83Tatiana A. Chumachenko. Edited and Translated by Edwad E. Roslof. Church and State in Soviet Russia: Russian Orthodoxy from World War II to the Khrushchev years. ME Sharpe inc., 2002 pp187Olga Tchepournaya. The hidden sphere of religious searches in the Soviet Union: independent religious communities in Leningrad from the 1960s to the 1970s. Sociology of Religion 64.3 (Fall 2003): p377(12). (4690 words)Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory, and Practice, and the Believer, vol 1: A History of Marxist-Leninist Atheism and Soviet Anti-Religious Policies, St Martin's Press, New York (1987) pg 84
Educació miniatura|Iniciador de la campanya - Nikita Khrusxov Khrusxov demanava que l'educació comunista procurés per una consciència lliure de supersticions i prejudicis religiosos.Tatiana A. Chumachenko. Edited and Translated by Edwad E. Roslof. Church and State in Soviet Russia: Russian Orthodoxy from World War II to the Khrushchev years. ME Sharpe inc., 2002 pp188
Una de les primeres manifestacions de la campanya, com el que va passar els anys 1920, va ser l'eliminació de creients practicants de l'ensenyament. El 1959, un informe 'desemmascara' creients secrets en facultats d'educació. En un cas un estudiant cristià va ser preguntat com ensenyaria en un sistema escolar ateu, i va respondre "donaré totes les respostes d'acord amb el marxisme. Quines són les meves conviccions personals no interessa." El mateix article informava de la preocupació que estudiants ateus sentien de no poder guanyar una discussió amb creients.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory and Practice, and the Believer, vol 2: Soviet Anti-Religious Campaigns and Persecutions, St Martin's Press, New York (1988) pg 102
La premsa va demanar més un currículum ateu més agressius a les institucions pedagògiques.
El 1959 es va introduir un curs obligatori anomenat 'Les bases de l'ateisme científic' en totes les altes institucions d'aprenentatge. Es va començar a ensenyar intensivament Evolució i orígens de la vida en el sistema escolar 1959-1960, i totes les ciències naturals van ser subordinades al propòsit de donar estudiants una actitud científico-materialista (atea) cap a la naturalesa.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory, and Practice, and the Believer, vol 1: A History of Marxist-Leninist Atheism and Soviet Anti-Religious Policies, St Martin's Press, New York (1987) pg 76
Als creients podria ser denegada la graduació en altes institucions d'aprenentatge a causa de la seva religió.Daniel, Wallace L. "Father Aleksandr men and the struggle to recover Russia's heritage." Demokratizatsiya 17.1 (2009)
El sistema escolar va ser criticat el 1960 en una carta oberta al Ministre rus d'Educació per fallar en el seu deure d'eliminar les creences religioses entre els seus estudiants. La carta afirmava que els pares dels creients eren fanàtics i que els creients actius així com el clergat eren uns estafadors. El ministre va contestar precisant que el sistema d'educació s'estava fent i reafirmant que considerava les creences religioses com una molt seriosa epidèmia social.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory, and Practice, and the Believer, vol 1: A History of Marxist-Leninist Atheism and Soviet Anti-Religious Policies, St Martin's Press, New York (1987) pg 79
La posició atea es va limitar a provar d'ensenyar una visió del món sense religió, però una visió del món que era hostil a la religió:
Propaganda antireligiosa miniatura|“La veritat sobre els sectaris”, “A qui serveix la paraula de Déu”, “La meva pausa amb els sectaris tremolosos” són llibres “antisectorials” publicats per l'editorial Primorsky el 1958-1959 en el marc de la campanya anti-religiosa de Khrusxov.
El 21è Congrés, en el nou programa, portava propaganda radical antireligiosa que restaria durant vint-i-cinc anys.Tatiana A. Chumachenko. Edited and Translated by Edwad E. Roslof. Church and State in Soviet Russia: Russian Orthodoxy from World War II to the Khrushchev years. ME Sharpe inc., 2002 pp x
El 1959 va aparèixer un nou diari antireligiós anomenat 'Ciència i Religió' (Nauka i Religiia), que seguia la tradició de Bezbozhnik en agressivitat i llenguatge vulgar, però era molt menys groller.
A causa de la memòria que molts ciutadans tenien de la funció patriòtica que l'Església havia jugat en la guerra amb Alemanya, la lleialtat mostrada durant la guerra i el suport de la institució en les campanyes de pau de després de la guerra, i el fracàs del règim per reescriure història esborrant aquestes memòries, la propaganda antireligiosa per tant va evitar atacar el lideratge de l'Església o la seva fiabilitat política institucional.
El lideratge de l'església també va cooperar amb la campanya de propaganda de l'estat per negar qualsevol persecució de l'estat a la pau internacional i a conferències teològiques, així com a la premsa estrangera.Edward Derwinski. Religious persecution in the Soviet Union. (transcript). Department of State Bulletin 86 (1986): 77+.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory and Practice, and the Believer, vol 2: Soviet Anti-Religious Campaigns and Persecutions, St Martin's Press, New York (1988) pg 99 L'alta jerarquia ortodoxa durant aquests anys en gran part va quedar indemne de la persecució dirigida a la resta d'esglésies.Christel Lane. Christian religion in the Soviet Union: A sociological study. University of New York Press, 1978, pp34
La propaganda, diferent de la dels anys 1930, no va fer cap promesa sobre la liquidació de l'església en un futur pròxim o que la paraula 'Déu' desapareixeria de vocabulari rus. Hi havia també menys talent artístic en historietes i cartells antireligiosos com hi havia hagut abans de la guerra. 'Ciència i Religió' fins i tot va haver de confiar en artistes estrangers per dibuixar les seves historietes antireligioses, com el dibuixant comunista francès Maurice Henry.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory and Practice, and the Believer, vol 2: Soviet Anti-Religious Campaigns and Persecutions, St Martin's Press, New York (1988) pg 100
La propaganda, com els anys 1930, va perdre la seva originalitat després del seu realçament el 1958 quan els diaris antireligiosos van adoptar rutines sense vida en la seva propaganda. Cada diari havia de tenir un pla amb contingut antireligiós, però pocs s'hi van adherir sistemàticament. Un tenia columnes regulars dedicades a la religió i l'ateisme que tenien noms com 'La Cantonada de l'Ateu' o 'L'Ateu Militant'. Molt sovint ells senzillament reproduïen articles que havien estat al principi editats per Pravda, TASS i altres diaris.David E. Powell, Antireligious Propaganda in the Soviet Union: A Study of Mass Persuasion (Cambridge, Mass.: MIT Press, 1975) p. 87
Molt sovint les polítiques oficials per criticar la religió sense insultar els sentiments dels creients es van ignorar a la pràctica, i aquesta violació generalitzada va fer que alguns fins i tot dubtessin de l'autenticitat de la política.David E. Powell, Antireligious Propaganda in the Soviet Union: A Study of Mass Persuasion (Cambridge, Mass.: MIT Press, 1975) p. 92 Aquests atacs es van restringir encara més a causa de la influència del Comitè Central del PCUS.
Uns exemples de noms d'articles apareguts en aquest període són: "Els ulls dels obscurantistes", "Els voltors", "Els ullals de les criatures inofensives de Déu ","Els estafadors amb la disfressa dels Sants Pares". Els creients eren anomenats "bolets verinosos", "estafadors", "horda", "subhumans antisoviètics" (liudishki), "enemic malvat de tot el que viu" i "putrefacció". Els monjos secrets eren anomenats "gallines", els teòlegs de la veritable Església ortodoxa eren anomenats "malignes", i Levitin-Krasnov que va parlar contra la persecució va ser anomenat "Smerdiakov" (el menyspreat bastard dels Els germans Karamàzov) i un hipòcrita per excel·lència.Dimitry V. Pospielovsky. A History of Soviet Atheism in Theory and Practice, and the Believer, vol 2: Soviet Anti-Religious Campaigns and Persecutions, St Martin's Press, New York (1988) pg 101