Lloseta és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca. Limita amb els termes d'Alaró, Mancor de la Vall, Selva, Inca i Binissalem. Situat al vessant sud de la Serra de Tramuntana, la meitat nord del municipi és muntanyosa i la meitat sud és plana.
Etimologia El nom Lloseta prové del mot lausa (del que deriva llosa), d'origen preromà. Al llarg de la història apareix documentat amb formes antigues com Lauzeta (1232), Lauseta o Lausaia (1241), i Loseta (1348). Segons recull Joan Coromines a lOnomasticon Cataloniae, no es tracta d'un diminutiu ni d'un col·lectiu en -età, formes que no tenen paral·lels en altres llengües romàniques, sinó d'un derivat amb el sufix -ata, com en altres llengües: lousada (gallec-portuguès), losada (castellà) o llosada (català). El canvi de a a e s'explica per fenòmens fonètics de l'àrab vulgar. Contrasta amb l'opinió del Diccionari català-valencià-balear, que considera que Lloseta és un diminutiu de llosa.
Demografia Lloseta té habitants, coneguts com a llosetins. Els llinatges més comuns són Coll, Ramon, Pons, Muñoz, Pérez, Bestard, Ruíz, Gómez, Garcia i Villalonga.
El municipi de Lloseta presenta diverses àrees dins o properes al nucli principal que conserven una denominació pròpia, com ara les Fletxes, el Morull, el Pou Nou, Son Batle i les Tanques. A més, dins el terme municipal es distingeixen nuclis amb entitat pròpia com Aiamans, de caràcter tradicional, i zones de més recent urbanització com la Clota, que responen al creixement urbanístic i demogràfic dels darrers anys.
Al llarg dels darrers dos segles, la població de dret de Lloseta ha experimentat un creixement sostingut, tot i algunes oscil·lacions en períodes concrets. A mitjan , el municipi comptava amb poc més de 1.100 habitants (1842), però a partir del canvi de segle s'observa un augment progressiu, arribant a superar els 2.000 habitants l'any 1910. Aquest creixement va continuar de manera moderada durant la primera meitat del , amb una població de 2.599 habitants el 1940 i 2.581 el 1950, mostrant certa estabilitat.
A partir de la dècada de 1960, Lloseta viu un increment demogràfic més notable. De 2.952 habitants el 1960, es passa a 3.767 el 1970 i a més de 4.200 l'any 1981. Aquest augment es manté durant les dècades posteriors, amb un fort creixement especialment entre 1991 i 2011, quan la població passa de 4.760 a 5.690 habitants. El 2021, Lloseta registra 6.318 habitants de dret.
Geografia Llista de topònims de Lloseta (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc). El municipi de Lloseta està situat a la zona central-nord de l'illa de Mallorca, a la transició entre la plana interior i els contraforts meridionals de la Serra de Tramuntana, de la qual n'ocupa parcialment el vessant sud. Amb una superfície de poc més de 12 km², és un dels municipis més petits de Mallorca.
El terme presenta dues grans unitats morfològiques: al nord, un sector de relleu abrupte i muntanyós, amb cims com el Puig del Cocó (520 metres), on predominen les masses forestals i els pendents pronunciats; al sud, una plana agrícola més suau, tradicionalment dedicada al conreu. El territori és travessat pel torrent d'Almedrà o de l'Estorell, que recull les aigües d'aquesta zona de la Serra i desemboca a la badia d'Alcúdia, contribuint a l'ecosistema de l'Albufera. El municipi forma part de les conques hidrogràfiques del torrent d'Almedrà i parcialment del torrent de Sant Miquel, i el sòl es troba sobre dues unitats hidrogeològiques que presenten risc de sobreexplotació i contaminació per nitrats o salinització.
Des del punt de vista ecològic, més del 40% del terme municipal gaudeix de protecció ambiental, especialment a través de la Llei d'Espais Naturals de les Illes Balears. El territori inclou àrees classificades com a ANEI (Àrea natural d'especial interès) i ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic), i també espais incorporats a la xarxa europea Natura 2000, com la ZEPA d'Alfàbia a Biniarroi i el LIC de la cova del Corral dels Porcs.
La vegetació natural és pròpia del clima mediterrani: els boscos de pins blancs (Pinus halepensis), amb sotabosc d'olivella, romaní i garric, cobreixen 103 hectàrees; els alzinars (Quercus ilex), més resistents i situats a les àrees elevades i ombrívoles, ocupen unes 44 hectàrees; i les garrigues i matollars secs completen el paisatge forestal amb unes 80 hectàrees. Aquest mosaic vegetal coexisteix amb l'espai agrícola tradicional, que domina bona part del terme. L'agricultura ocupa la major part del territori, principalment de secà. Els conreus més extensos són l'ametller, els cereals, l'olivera, el garrover i la figuera. Els espais de regadiu, molt reduïts, es concentren a la zona del Rafal d'en Marc, a la vall de l'Estorell. Tot i el pes històric de l'agricultura, avui aquesta activitat és minoritària.
Un altre tret geogràfic rellevant és la riquesa geològica del subsòl. Al nord afloren materials del Juràssic, com calcaris i dolomies, amb presència d'estructures càrstiques i zones d'explotació minera. Lloseta ha estat històricament un punt d'extracció de lignit, un carbó d'origen lacustre de l'Eocè superior, que s'ha explotat industrialment durant més d'un segle. A més, el terme acull pedreres de pedra calcària, emprades fins fa poc per a la producció de ciment pòrtland en la fàbrica local, i també argiles del Cretaci, utilitzades en la fabricació de materials ceràmics per a la construcció.
Història Època antiga i medieval miniatura|Fortificació talaiòtica del Castellot del Fideicomís La presència humana al terme de Lloseta està documentada des de la prehistòria. S'han trobat diversos jaciments prehistòrics d'època pretalaiòtica i talaiòtica als voltants del poble, incloent quatre coves sepulcrals i un recinte fortificat. En època islàmica (segles -), les terres de Lloseta formaren part del juz' d'Qanarusa dins la Taifa de Mallorca, organitzades en alqueries.
Després de la conquesta catalana de 1229, el rei Jaume I va adjudicar el territori de Lloseta a Guillem de Montcada, vescomte de Bearn. Posteriorment, la vídua de Montcada cedí aquestes possessions a Arnau de Togores, sota condició de mantenir dos cavallers armats en cada una de les finques per a la defensa del territori. Al , el 1634, la Corona atorgà el títol de baró de Lloseta i comte d'Aiamans als senyors de Togores, amb jurisdicció civil i criminal sobre les seves terreses. En aquesta època, el nucli d'Aiamans i el de Lloseta quedaren sota el domini senyorial de la família Togores. La proximitat del petit nucli de Lloseta al palau d'aquesta casa propicià el creixement del poble, que acabà integrant urbanísticament l'antic llogaret d'Aiamans durant l'edat moderna.
El municipi de Lloseta, tal com es coneix avui, es va constituir a mitjan . Fins aleshores formava part del terme veí de Binissalem, però l'any 1842 Lloseta es segregà administrativament de Binissalem i esdevingué municipi independent. Poc després, el 1875, arribà el ferrocarril: es va inaugurar la línia de tren de Palma a Inca, amb parada a Lloseta, fet que va millorar les comunicacions i tingué un impacte en l'economia local.
Segles - miniatura|Cimentera de Lloseta amb el poble al fons miniatura|Estació de tren de Lloseta Lloseta entrà al encara amb una economia agrària, però a partir de finals del i començament del s'introduïren les primeres indústries. Durant la segona meitat del , el municipi visqué importants transformacions socioeconòmiques. Destacà l'explotació minera de carbó: ja el 1930, els pous miners de Lloseta i la comarca aportaven el 85% del carbó de Mallorca, combustible clau per a generar electricitat en aquella època. Lloseta arribà a tenir tres mines de carbó en activitat durant més de cent anys –Sa Truiola, Sant Tomàs i Can Ramis–, que van romandre obertes fins al 1973. Aquesta activitat minera marcà profundament la vida local; en època recent, l'antic pou de Sa Truiola ha estat rehabilitat com a centre cívic i cultural, conservant-ne l'edifici principal i la xemeneia.
Durant la dècada de 1920, Lloseta creixé urbanísticament pel barri del Morull, però amb un cert retard respecte al Raiguer. El poder polític el concentrava encara el comte d'Aiamans, tot i que la seva influència declinava davant figures emergents com Joan March, que acabà adquirint el Palau comtal. Amb la proclamació de la Segona República (1931), es va viure una mobilització obrera i política notable. Al poble hi havia activitat minera i sabatera, que afavorí l'organització de sindicats i partits d'esquerra. S'hi crearen el Centre Republicà Federal i l'Agrupació Socialista. Malgrat els intents d'evitar les eleccions, aquestes es feren i permeteren l'entrada de regidors republicans i socialistes. L'any 1933, el consistori conservador fou substituït per una Comissió Gestora presidida per Bartomeu Santandreu, que dugué a terme obres públiques i millores als barris més humils. Les eleccions posteriors foren molt ajustades i marcades per incidents; però les esquerres aconseguiren representació.
L'any 1934, arran dels Fets d'Octubre, diversos dirigents socialistes foren empresonats després d'intentar promoure una vaga general. Paral·lelament, la dreta es reorganitzava entorn de la CEDA, amb una joventut que s'incorporava a Falange, sovint sota l'impuls de famílies locals influents. Amb l'aixecament militar de juliol de 1936, l'Ajuntament fou lliurat a les forces franquistes. La Falange prengué el control del poble i s'inicià una repressió severa contra activistes republicans i socialistes. Hi hagué detencions, humiliacions i empresonaments, tot i que no es documentaren execucions massives. Alguns fugiren o s'amagaren durant anys, com el batle Santandreu. Aquest període posà fi a una etapa breu però intensa de mobilització cívica i reivindicació obrera a Lloseta.
A mitjan també es desenvolupà a Lloseta una indústria sabatera i de marroquineria, a l'estela del potent nucli sabater d'Inca. La fabricació de calçat va arribar a ser un sector econòmic de pes durant dècades. Tot i que es reduí progressivament aquesta activitat en les darreres dècades, encara es mantenen obertes empreses com Bestard. Un altre esdeveniment clau fou l'establiment d'una gran fàbrica de ciment el 1966, coneguda com a Portland (després Cemex). Aquesta cimentera es convertí en la principal indústria local durant la segona meitat del , generant centenars de llocs de feina però també polèmica per les emissions contaminants que produïaes. A finals de 2018, l'empresa propietària presentà un projecte per tancar o reduir l'activitat de la cimentera. També inicià un projecte per reconvertir part de les instal·lacions en una planta de generació d'hidrogen verd a partir d'energies renovables. Finalment la cimentera fou clausurada el 2024.
Patrimoni arquitectònic i cultural
miniatura|Església parroquial de LlosetaEsglésia parroquial de Lloseta: Temple principal del municipi, situat al centre del poble. L'edifici actual és d'estil neoclàssic, construït entre 1844 i 1862 sobre una església anterior. Consta de nau única amb voltes de canó, cornises i columnes de pedra. Abans de l'obra del , hi ha constància d'un primer temple al (esmentat el 1283 i ampliat el 1582) i d'una segona església edificada l'any 1760, indicador de la continuïtat del culte cristià a la vila des de la conquesta medieval. L'element més singular de l'església és la imatge de la Mare de Déu de Lloseta, una talla policromada romànica, possiblement dels segles -. D'estil romà d'Orient i hieràtic, fou restaurada el 1971 recuperant-ne l'aspecte original després de segles de transformacions barroques. Segons la tradició, fou trobada miraculosa l'any 1233 a la cova del Cocó.