La Peau douce (en francès La pell suau) és una pel·lícula romàntica franco-portuguesa del 1964 dirigida per François Truffaut i protagonitzada per Jean Desailly, Françoise Dorléac, i Nelly Benedetti. Amb un guió escrit per Truffaut i Jean-Louis Richard, la pel·lícula tracta d'un editor i conferenciant feliçment casat que coneix una bella amfitriona amb qui té una aventura amorosa. La pel·lícula es va rodar a exteriors de París, Reims, i Lisboa, i nombroses escenes a l'Aeroport de París-Orly. Al 17è Festival Internacional de Cinema de Canes la pel·lícula fou nominada a la Palma d'Or. Malgrat els èxits recents de Truffaut amb Jules and Jim i Les Quatre Cents Coups, no va tenir èxit de taquilla.
Sinopsi Pierre Lachenay és un escriptor d'èxit, director de la revista literària Ratures i especialista en Balzac. Està casat amb Franca i té una filla, Sabine. Durant una conferència a Lisboa, coneix Nicole, assistent de vol. El seu lligam continua més enllà del viatge. Pierre és bastant maldestre i sovint pren decisions equivocades. La seva dona sospita d'adulteri i la parella se separa, però Nicole no es vol establir amb ell. Quan descobreix proves d'adulteri, Franca decideix assassinar-la.
Repartiment Jean Desailly: Pierre Lachenay Françoise Dorléac: Nicole Chomette Nelly Benedetti: Franca Lachenay Daniel Ceccaldi: Clément Laurence Badie: Ingrid Philippe Dumat: M. Bertrand Paule Emmanuèle: Odile Maurice Garrel: M. Bontemps Sabine Haudepin: Sabine Lachenay Dominique Lacarrière: Dominique Jean Lanier: Michel Pierre Risch: chanoine Cottet
Recepció La pel·lícula no va funcionar bé a taquilla, però va rebre crítiques generalment positives després del seu llançament. L'estatura de la pel·lícula ha continuat creixent al llarg dels anys. Al lloc web agregador de revisions Rotten Tomatoes, la pel·lícula té un índex positiu del 91% entre els crítics basat en 22 ressenyes.
J. Hoberman de The Village Voice va escriure una ressenya brillant, dient que "la quarta obra de François Truffaut, Le Peau douce, mai no ha aconseguit gaire respecte, tot i que molta gent (inclosa jo) la considera com una de les seves millors." Roger Ebert li va donar 3 de 4 estrelles, qualificant-la d'"incondicionalment profètica".
La pel·lícula va ser seleccionada a The Criterion Collection, que la descriu com un "tresor complex, interessant i subestimat de la nouvelle vague francesa".
Premis i nominacions Any Premi Categoria Nominat Result 1965 Premis Bodil Millor pel·lícula europea La Peau douce 1964 Festival de Canes Palma d'Or François Truffaut
Referències
Bibliografia Gilbert Salachas, « La Peau douce », Téléciné, n.116, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), , Claude Miller, « La Peau douce », Téléciné, n. 117, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), , fiche n.437,
Enllaços externs The Soft Skin: Love and Betrayal on the Lecture Circuit assaig de Molly Haskell a The Criterion Collection
Categoria:Pel·lícules de França del 1964 Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules de França en blanc i negre Categoria:Pel·lícules en francès