, transliterat Ievhèn Ribàltxenko en ucraïnès i escrit sovint Eugenij Rybalchenko, fou un pilot de motocròs ucraïnès de renom internacional durant la dècada del 1970. La temporada de , poc abans de morir a 22 anys, aconseguí bons resultats al Campionat del món en la categoria dels , entre ells dues victòries en Gran Premi, concretament als de Iugoslàvia (a Tržič, Eslovènia, el 8 de juny) i Suècia (a Barkarby, comtat d'Estocolm, el 10 d'agost).
Resum biogràfic Ievgueni Ribàltxenko (n. 55) al Gran Premi d'Espanya de 1973|miniatura|esquerra
Conegut familiarment com a Zhenya, Ievgueni Ribàltxenko va néixer i es va criar a Kropivnitski, capital de l'óblast de Kirovohrad (la ciutat era coneguda a l'època soviètica com a Kirovograd i després ho fou un temps com a Kirovohrad). Casa seva estava situada prop de la cruïlla dels carrers Krymskaya i Khersonskaya, no gaire lluny de la carretera de Zavadov. Fill d'un mecànic, des de la seva infantesa es va interessar per les motos. Va començar a competir-hi de ben jove, al tombant de la dècada del 1960, i aviat hi va destacar. Va guanyar els campionats juvenils de la RSSU i de l'URSS i el campionat de motocròs de la DOSAAF ("Societat de Cooperació amb l'Exèrcit, l'Aviació i la Marina", entitat esportiva paramilitar soviètica). Dedicat plenament a aquest esport, Ribàltxenko fou entrenat per Leonid Cherny, qui des de la DOSAAF de Kirovograd formà molts motociclistes d'alt nivell.
Un cop allistat a l'exèrcit, es va traslladar de Kirovograd a Kíiv, on va competir amb el SKA de Kíiv i aviat li proposaren d'unir-se a l'equip de motocròs de la Unió Soviètica, on coincidí amb pilots de la talla de Guennadi Moisséiev, Víktor Arbékov, Vladímir Kàvinov, els germans Khudiakov i altres. El 1975, després de guanyar els seus dos Grans Premis i acabar el mundial en vuitè lloc final, formà part de la selecció soviètica que acabà en cinquè lloc al Motocross des Nations de Txecoslovàquia. A finals d'any, va rebre un apartament a Kíiv i va convidar-hi els seus parents i amics de Kirovograd per a celebrar junts l'any nou. Però el 27 de desembre, tornant a casa des d'una base militar, tingué un accident de circulació i s'estavellà contra un arbre, amb resultat de mort. Fou enterrat a Kirovograd, al cementiri oriental.
Tots els trofeus, medalles i records que Ribàltxenko va aconseguir durant la seva carrera, foren lliurats a la seva mare, qui els conservà a Kirovograd en una mena de museu casolà fins que es va morir, a finals de 2011. Llavors, foren transferits al museu de la ciutat.
Palmarès Font: Campió de l'URSS de motocròs Juvenil en 175cc (1971) Campió de la RSSU de motocròs Juvenil Campió de la DOSAAF de motocròs Tercer al Campionat de l'URSS de motocròs Juvenil en 125cc (1969) Subcampió de l'URSS de motocròs absolut en 175cc (1972) Guanyador del Motocròs Internacional de Chișinău en 250cc
Resultats al Campionat del Món Font: Any Motocicleta ČZ 12è ČZ 20è KTM 8è
Notes
Referències
Categoria:Pilots soviètics de motocròs Categoria:Pilots ucraïnesos de motocròs Categoria:Militars soviètics Categoria:Guanyadors de Grans Premis de motocròs Categoria:Campions de l'URSS de motocròs Categoria:Pilots de motociclisme morts en accident Categoria:Morts per accident de trànsit Categoria:Persones de Kropivnitski Categoria:Esportistes de Kíiv Categoria:Morts a Kíiv Categoria:Morts el 1975 Categoria:Persones de l'óblast de Mikolaiv Categoria:Pilots de motociclisme asiàtics Categoria:Militars ucraïnesos Categoria:Militars asiàtics Categoria:Esportistes de l'óblast d'Odessa Categoria:Nascuts el 1953