La hiperbilirubinèmia és l'augment de el nivell de bilirubina en la sang (valors normals de 0,3 a 1 mg/dL); la bilirubina s'acumula en els teixits, sobretot aquells amb major nombre de fibres elàstiques (paladar, conjuntiva). De forma progressiva i si és major de 2,5 mg/dl, aproximadament, s'observa una coloració groguenca de la pell i mucosa, un fenomen conegut com a icterícia.
Hiperbilirubinèmia no conjugada o indirecta De causa prehepàtica (abans del fetge): anèmia hemolítica De causa genètica: Síndrome de Gilbert Síndrome de Crigler-Najjar
Hiperbilirubinèmia conjugada o directa Habitualment la hiperbilirubinemia de predomini directe és causada per malalties hepàtiques en les que hi ha insuficient capacitat d'excretar la bilirubina. Aquesta dificultat pot localitzar-se en el fetge o en la via biliar (icterícia obstructiva).
Per afectació hepàtica o hepatocel·lular: Hepatitis aguda: Una hepatitis vírica aguda o d'una altra causa pot produir elevacions de bilirubina per dany en els hepatòcits. Icterícia neonatal. De causa genètica: Síndrome de Dubin-Johnson. Síndrome de Rotor.
Per afectació posthepàtica o colèstasi (obstrucció biliar): qualsevol factor que obstrueixi la via biliar pot associar-se a hiperbilirubinèmia directa. En aquests casos s'eleva també les fosfatases alcalines i la gamma-glutamiltranspeptidasa: Coledocolitiasi colangitis biliar primària. Colangitis esclerosant primària. Tumors de vies biliars. Hepatotoxicitat per certs fàrmacs.
Cirrosi hepàtica: depenent del moment pot predominar l'afectació hepàtica o de petits vasos biliars.
Referències
Categoria:Signes i símptomes de l'aparell digestiu Categoria:Signes i símptomes generals