miniatura|La Piràmide del Louvre, a París, dissenyada per Ieoh Ming Pei. Ieoh Ming Pei (26 d'abril de 1917 - 16 de maig de 2019) era un arquitecte nord-americà d'origen xinès. És considerat un dels més reconeguts arquitectes del . Ha dissenyat edificis i gratacels a tot el món, destacant el Banc de la Xina a Hong Kong i la piràmide del Louvre a París. A Catalunya ha participat en la creació del World Trade Center a Barcelona (1999).
Biografia Infància alt=Men and women stand on curving rock formations overlooking a pond containing flowery plants.|esquerra|miniatura|Quan era nen, Pei va trobar que el Jardí dels Lleons de Suzhou era un pati ideal.Boehm, p. 18.
L'ascendència d'IM Pei es remunta a la dinastia Ming, quan la seva família es va traslladar d'Anhui a Suzhou. La família va fer la seva riquesa amb herbes medicinals, després es va unir a les files de la gent erudita.von Boehm, p. 17. Pei Ieoh Ming va néixer el 26 d'abril de 1917 a Guangzhou, fill de Tsuyee i Lien Kwun, i la família es va traslladar a Hong Kong un any després. Quan era nen, Pei era molt proper a la seva mare, una devota budista, que era reconeguda per les seves habilitats com a flautista. Ella el va convidar, però no els seus germans o germanes, a unir-se a ella en els retirs de meditació.von Boehm, p. 25. La relació amb el pare era menys íntima. Tenien interaccions respectuoses però distants.
L'èxit dels avantpassats d'en Pei va significar que la família visqués en els nivells més alts de la societat, però Pei va dir que el seu pare no era cultivat segons les formes de les arts.citat a Wiseman, p. 31. El jove Pei, atret més per la música i altres formes culturals que pel domini de la banca del seu pare, va explorar l'art pel seu compte. «M'he cultivat», va dir més tard.
Pei va estudiar al St. Paul's College de Hong Kong quan era nen. Quan Pei tenia 10 anys, el seu pare va rebre una promoció i es va traslladar amb la seva família a Xangai. Pei va assistir a la St. John's Middle School, l'escola secundària de la St. John's University que estava dirigida per missioners anglicans. La disciplina acadèmica era rigorosa; als estudiants només se'ls permetia una mitja jornada al mes per a l'oci. A Pei li agradava jugar al billar i veure pel·lícules de Hollywood, especialment les de Buster Keaton i Charles Chaplin. També va aprendre anglès rudimentari llegint la Bíblia i les novel·les de Charles Dickens.
alt=Pedestrians walk before a row of trees and a series of tall buildings. A blue sky overhead is obscured slightly by several clouds.|miniatura|Pei descriu l'arquitectura de la zona davantera del Bund de Xangai (que es veu aquí en una foto de 2004) com un passat molt colonial.Boehm, p. 22.
Els molts elements internacionals de Xangai li van donar el nom de París de l'Est.Boehm, p. 21. Els sabors arquitectònics globals de la ciutat van tenir una profunda influència sobre Pei, des de la zona de la costa del Bund fins al Park Hotel, construït el 1934. També va quedar impressionat pels nombrosos jardins de Suzhou, on passava els estius amb l'extensa família i visitava regularment un santuari ancestral proper. El jardí dels Lleons, construït al segle XIV per un monjo budista i propietat de l'oncle de Pei, Bei Runsheng, va ser especialment influent. Més tard va parlar de la seva afició per la barreja del jardí d'estructures naturals i construïdes per l'home.Boehm, p. 18.
Poc després del trasllat a Xangai, la mare de Pei va desenvolupar càncer. Se li va receptar opi per al dolor i va demanar a Pei de li preparar la pipa. Va morir poc després del seu tretzè aniversari, i ell n'era profundament dolgut.Boehm, p. 25. Els nens van ser enviats a viure amb una família, ja que el seu pare es va consumir més pel seu treball. Pei va dir: «El meu pare va començar a viure la seva pròpia vida separada molt poc després».Boehm, p. 26. El seu pare es va casar més tard amb una dona anomenada Aileen, que es va traslladar a Nova York més tard.
Educació i anys de formació A la fi de l'escola segundària, Pei va decidir anar a la universitat. Va ser acceptat per diverses escoles, però es va matricular a la Universitat de Pennsilvània. L'elecció de Pei tenia dues arrels. Mentre estudiava a Xangai, havia examinat de prop els catàlegs de diverses institucions d'ensenyament superior d'arreu del món. El programa d'arquitectura de la Universitat de Pennsylvania li va destacar. L'altre factor important va ser Hollywood. Pei era fascinat per les representacions de la vida universitària a les pel·lícules de Bing Crosby, que es diferenciaven enormement de l'ambient acadèmic de la Xina. «La vida universitària als EUA em va semblar que era sobretot diversió i jocs», va dir l'any 2000. «Com que era massa jove per parlar seriosament, volia formar-ne part… Podries tenir-ne una idea a les pel·lícules de Bing Crosby. La vida universitària als Estats Units em va semblar molt emocionant. No és real, ho sabem. No obstant això, en aquell moment va ser molt atractiu per a mi».Boehm, p. 34. Pei va afegir que «les pel·lícules de Crosby en particular van tenir una influència tremenda en la meva elecció dels Estats Units en lloc d'Anglaterra per seguir la meva educació».Boehm, p. 33–34.
El 1935, Pei va pujar a un vaixell i va navegar cap a San Francisco, després va viatjar en tren fins a Filadèlfia. El que va trobar un cop va arribar era molt diferent de les seves expectatives. Professors de la Universitat de Pennsilvània van basar la seva docència en l'estil Belles Arts, arrelat a les tradicions clàssiques de l'antiga Grècia i Roma. En Pei estava més intrigat per l'arquitectura moderna, i també se sentia intimidat per l'alt nivell de competència de dibuix mostrat per altres estudiants. Va decidir abandonar l'arquitectura i es va traslladar al programa d'enginyeria del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Un cop va arribar, però, el degà de l'escola d'arquitectura va comentar el seu ull pel disseny i va convèncer en Pei de tornar a la seva carrera inicial.Wiseman, p. 35. A la biblioteca va trobar tres llibres de l'arquitecte suís-francès Le Corbusier. Pei es va inspirar en els dissenys innovadors del nou estil internacional, caracteritzat per la forma simplificada i l'ús de materials de vidre i acer. Le Corbusier va visitar el MIT el novembre de 1935, una ocasió que va afectar poderosament a Pei: «Els dos dies amb Le Corbusier, o 'Corbu' com l'anomenàvem, van ser probablement els dies més importants de la meva formació arquitectònica».Boehm, p. 36. Pei també va ser influenciat pel treball de l'arquitecte nord-americà Frank Lloyd Wright. El 1938 va anar a Spring Green, Wisconsin, per visitar el famós edifici Taliesin de Wright. Després d'esperar dues hores, però, va tornar a casa sense trobar-se amb Wright.
Tot i que no li agradava l'èmfasi de les Belles Arts, Pei va destacar en els seus estudis. «Certament no em penedeixo del temps al MIT», va dir més tard. «Allà vaig aprendre la ciència i la tècnica de la construcció, que és igual de essencial per a l'arquitectura».Boehm, p. 40. Pei va rebre el seu títol de Bachelor d'arquitectura el 1940; la seva tesi es titulava Unitats de propaganda normalitzades per a temps de guerra i temps de pau de la Xina.Boehm, p. 40–41. Pei believed the term "propaganda" to be value-neutral; his advisers disapproved.
Mentre visitava la ciutat de Nova York a finals de la dècada del 1930, Pei va conèixer una estudiant del Wellesley College anomenada Eileen Loo. Van començar a sortir i es van casar a la primavera de 1942. Es va matricular al programa d'arquitectura del paisatge de la Universitat Harvard, i així Pei es va presentar als membres del professorat de la Graduate School of Design (GSD) de Harvard. Es va entusiasmar amb l'ambient animat i es va incorporar al GSD el desembre de 1942.Boehm, p. 36–37.
Menys d'un mes després, Pei va suspendre la seva feina a Harvard per unir-se al National Defense Research Committee, que va coordinar la investigació científica sobre la tecnologia d'armes dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. La formació de Pei en arquitectura es va veure com un actiu considerable; un membre del comitè li va dir: «Si saps construir també has de saber destruir».citat a von Boehm, p. 42; a slightly different wording appears in Wiseman, p. 39: "If you know how to build a building, you know how to destroy it." La lluita contra Alemanya era al punt d'acabar-se, així que es va centrar en la Guerra del Pacífic. Els Estats Units es van adonar que les seves bombes utilitzades contra els edificis de pedra d'Europa serien ineficaces contra les ciutats japoneses, construïdes majoritàriament amb fusta i paper; Pei va ser assignat a treballar en bombes incendiàries. Pei va passar dos anys i mig amb l'NDRC, però va revelar pocs detalls del seu treball.Boehm, p. 42.
El 1945, Eileen va donar a llum un fill, T'ing Chung, i es va retirar del programa d'arquitectura del paisatge per cuidar-lo. Pei va tornar a Harvard a la tardor de 1945 i va rebre una plaça de professor ajudant de disseny. El GSD es va convertir en un centre de resistència a l'ortodòxia de les Belles Arts. Al centre hi havia membres de la Bauhaus, un moviment arquitectònic europeu que havia avançat la causa del disseny modernista. El règim nazi havia condemnat l'escola de Bauhaus, i els seus líders van abandonar Alemanya. Dos d'ells, Walter Gropius i Marcel Breuer, van prendre posicions a la Harvard GSD. Llur enfocament iconoclasta en l'arquitectura moderna va atreure a Pei, i va treballar estretament amb tots dos homes.Boehm, p. 37–40.
Un dels projectes de disseny de Pei al GSD va ser un pla per a un museu d'art a Xangai. Volia crear un ambient d'autenticitat xinesa a l'arquitectura sense utilitzar materials ni estils tradicionals.citat a Wiseman, p., 44. El disseny es basava en estructures modernistes rectes, organitzades al voltant d'un pati central jardí, amb altres paratges naturals semblants disposats a prop. Va tenir molt bona acollida, i Gropius ho va qualificar del millor fet a [la meva] classe magistral. Pei va rebre el seu títol de març el 1946, i va ensenyar a Harvard durant dos anys més.I.M. Pei Biography – website of Pei Cobb Freed & Partners
Carrera 1948–1956: amb Webb i Knapp A la primavera de 1948, Pei va ser reclutat pel magnat immobiliari de Nova York William Zeckendorf per unir-se a un equip d'arquitectes del seu despatx de Webb i Knapp per dissenyar edificis a tot el país. Pei va trobar que la personalitat de Zeckendorf era oposada a la seva; el seu nou cap era conegut pel seu discurs fort i pel seu comportament brusc. Tot i això, es van fer bons amics i en Pei va trobar l'experiència personalment enriquidora. Zeckendorf estava ben connectat políticament, i a Pei li agradava conèixer el món social dels urbanistes de Nova York.
El seu primer projecte per a Webb i Knapp va ser un edifici d'apartaments, que va rebre finançament de la Llei d'Habitatge de 1949. El disseny de Pei es basava en una torre circular amb anells concèntrics. Les zones més properes al pilar de suport gestionaven els serveis públics i la circulació, i els propis apartaments estaven situats cap a la vora exterior. A Zeckendorf li va encantar el disseny i fins i tot el va mostrar a Le Corbusier quan es van conèixer. El cost d'un disseny tan inusual era massa elevat, però, i l'edifici mai va avançar més enllà de l'etapa del model.Wiseman, p. 51. esquerra|miniatura|El primer projecte de Pei (1949): 131 Ponce de Leon Avenue, Atlanta