Quercus parvula és una espècie de roure perennifoli de la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells de l'Amèrica del Nord, Amèrica Central i el nord d'Amèrica del Sud, que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. És de fulla perenne i les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb pels o amb pues en el lòbul.
Descripció Q. Parvula difereix morfològicament del seu parent proper Q. wislizeni de les següents maneres: Les làmines foliars són més grans, > (2)4 cm de llarg en lloc de < 4(6) cm Les làmines foliars són más primes, generalment < 0,26 mm a prop de l'àpex en lloc generalment de > 0,26 mm. Les branques de l'any en curs són de 5 cares en lloc de més o menys arrodonides en secció. Els pecíols de les fulles i les branques de l'any en curs són glabres a escassament pilosos, en lloc de moderadament a molt pilosos. Les puntes de les núcules són romes en lloc de ser més punxegudes. Els tricomes de la làmina de la fulla uniseriada glandular daurada abaxial, falten o són escassos en lloc de moderats a densos Els tricomes abaxials de la làmina de la fulla amb radiació múltiple, no hi són o són escasos a la vena mitjana en lloc d'ocasionals a comuns. Les venes secundàries de la làmina de la fulla s'eleven abaxialment en lloc d'elevar-se més o menys. Q. parvula i Q. wislizeni mai produeix fulles recentment emergides amb una capa vellutada de tricomes bulbosos vermells a la superfície abaxial (superior). Això els separa de Q. kelloggii i ambdues varietats de Q. agrifolia que produeixen aquestes fulles.
Distribució i hàbitat És un endemisme dels Estats Units, on es distribueix en els vessants orientats al nord de l'Illa Santa Cruz i a les California Coast Ranges des del nord del comtat de Santa Barbara fins al comtat de Mendocino. Es va combinar taxonomicament amb Quercus wislizeni fins a ressuscitar com a espècie separada per Kevin Nixon el 1980.K. Nixon, "A Systematic Study of Quercus parvula Greene on Santa Cruz Island and Mainland California," Master's Thesis, 1980. El tipus nomenclatural Q. parvula var. shrevei (originalment descrit per C.H. Muller com a Q. shrevei) és al Canyó de Palo Colorado al comtat de Monterey.
Ecologia Q. parvula continental es troba de forma comuna amb o a prop de Sequoia sempervirens, i sovint a prop de Quercus agrifolia var. agrifolia i Notholithocarpus densiflorus.
Q. Parvula difereix ecològicament de Q. wislizeni de les següents maneres: Illa o hàbitat costaner en lloc dels contraforts de la Sierra Associada amb Sequoia sempervirens en lloc de Pinus sabiniana
Hibridació Quercus parvula teòricament és capaç d'hibridar-se amb tots els altres roures vermells californians excepte l'elevació més alta del sud de Califòrnia Quercus agrifolia var. oxyadeniaTorr., Sitgr. Rep., 172, pl. 17 (1853) (sharpacorn oakJ.G. Cooper, Smithsonian Rep. 1858: 261 (1859)) de la qual està separat per Transverse Ranges. No obstant això, el temps de floració generalment tardà de Q. parvula (abril-maig vers febrer-abril per a Q. kelloggii, Q. wislizeni i Q. agrifolia) poden limitar l'intercanvi genètic amb altres Lobatae.
Taxonomia Quercus parvula va ser descrita per Edward Lee Greene i publicat a Pittonia 1(3): 40, a l'any 1887.
Etimologia Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment el roure i l'alzina.
parvula: epítet llatí que significa "molt petita". Sinonímia Quercus parvula var. parvula Quercus wislizeni f. parvula (Greene) Trel.var. shrevei (C.H.Mull.) Nixon Quercus shrevei C.H.Mull.
Varietats N'hi ha tres varietats de Q. parvula que són reconegudes actualment:Jepson Flora Project (eds.) 2015 Jepson eFlora, http://ucjeps.berkeley.edu/IJM.html juliol 17, 2015 Q. parvula var. parvula,Greene, Pittonia 1:40 (1887) Roure de l'Illa Santa Cruz - Illa Santa Cruz, Califòrnia. Treballs recents suggereixen que Q. parvula var. parvula podria ser Q. parvula var. shrevei x Q. wislizeni. Q. parvula var. shrevei,K. Nixon, C.H. Muller, “New Names in California Oaks,” Novon 4(4):391 (1994) Shreve oak or forest oakR. Morgan et al, in Santa Cruz Cnty. Pl. Checklst., 22 (2005) - centre i nord de la costa californiana. Si altres estudis avalen els problemes identificats recentment amb la var. parvula, es pot revisar aquest tàxon aQ. shrevei. Q. parvula var. tamalpaisensis, Tamalpais oakS.K. Langer, “A New Oak On Mount Tamalpais,” Four Seasons, 9(3): 21-30 (1993) - Comtat de Marin, Califòrnia. Aquest és un tàxon no vàlid. Estudis recents d'ADN han demostrat que el roure tamalpaisensis era un híbrid entre Q. wislizeni i Q. parvula var. shrevei''.Duncan A. Hauser, Al Keuter, John D. McVay, Andrew L. Hipp and Paul S. Manos, The evolution and diversification of the red oaks of the California Floristic Province (Quercus section Lobatae, series Agrifoliae), October 2017 104:1581-1595
Vegeu també Característiques de les fagàcies
Referències
Bibliografia Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1-1400. University of California Press, Berkeley.
parvula