miniatura|Fusió del gel dins un got de té. La calor de fusió (també anomenada entalpia de fusió) és la quantitat d'energia necessària perquè un mol d'una substància que es trobi en la seva temperatura de fusió passi completament de sòlid a líquid a la mateixa temperatura. Per exemple, per a l'aigua seria:
Usualment les unitats utilitzades per a aquesta propietat s'indiquen en kJ/mol, però l'ús dels kJ/kg també és possible, tot i que menys freqüent. Ja que el procés de fusió és invers al de congelació, el terme calor de congelació també s'utilitza. Aquest es defineix com la calor alliberada quan un mol de substància se solidifica a la seva temperatura de congelació. L'entalpia de fusió estàndard se simbolitza o .miniatura|Canvi d'entalpia estàndard de fusió dels elements del període tres de la taula periòdica. L'entalpia de la fusió és una calor latent, ja que durant la fusió, l'energia de calor necessària per canviar la substància de sòlid a líquid a pressió atmosfèrica és calor de fusió latent, ja que la temperatura es manté constant durant el procés. El calor latent de la fusió és el canvi d'entalpia de qualsevol quantitat de substància quan es fongui. Quan la calor de fusió es fa referència a una unitat de massa, normalment s'anomena calor específic de fusió, mentre que la calor molar de fusió fa referència al canvi d'entalpia per quantitat de substància en mols.
La fase líquida té una energia interna més elevada que la fase sòlida. Això vol dir que s'ha d'aportar energia a un sòlid per tal de fondre’l i l'energia s'allibera d'un líquid quan es congela, perquè les molècules del líquid experimenten forces intermoleculars més dèbils i tenen una energia potencial més elevada (una mena d'energia de dissociació d'enllaços). per a forces intermoleculars). Quan l'aigua líquida es refreda, la temperatura baixa constantment fins que cau just per sota de la línia de punt de congelació a 0 °C. La temperatura es manté constant al punt de congelació mentre l'aigua cristal·litza. Un cop l'aigua està completament glaçada, la seva temperatura continua baixant.miniatura|Canvi d'entalpia estàndard de fusió del període dos de la taula periòdica d'elements.L'entalpia de la fusió és gairebé sempre una quantitat positiva; l'heli és l'única excepció coneguda. L'heli-3 té una entalpia negativa de fusió a temperatures inferiors a 0,3 K. L'heli-4 també té una entalpia de fusió molt lleugerament inferior a 0,77 K (−272,380 °C). Això vol dir que, a pressions constants adequades, aquestes substàncies es congelen amb l'addició de calor. En el cas de 4He, aquest rang de pressió se situa entre les 24,992 (2,533 kPa) i les 25,00 atm . + Entalpies de fusió a la temperatura de fusió Fórmula Substància(°C) (kJ mol–1) Fórmula Substància (°C) (kJ mol–1)CH3COOH Àcid acètic16,64 11,73 C6H6O Fenol40,89 11,51 H2O Aigua0,00 6,01 P Fòsfor (blanc)44,15 0,659 NH3 Amoníac–77,73 5,66 C3H8O3 Glicerina18,1 18,3 C6H7N Anilina–6,02 10,54 C7H16 Heptà–90,55 14,03 Al Alumini660,3 10,71 C6H14 Hexà–95,35 13,08 Sb Antimoni (gris)630,6 19,79 I2 Iode113,7 15,52 Ag Argent961,8 11,30 Mn Manganès1246 12,91 Bi Bismut271,4 11,11 Hg Mercuri–38,8 2,295 Br2 Brom–7,2 10,57 CH4O Metanol–97,53 3,215 Cd Cadmi321,1 6,21 C10H8 Naftalè80,26 19,01 CHCl3 Cloroform–63,41 9,5 Ni Níquel1455 17,48 Co Cobalt1495 16,20 C8H18 Octà–56,82 20,73 Cu Coure1084,6 13,26 Au Or1064,2 12,55 Cr Crom1907 21,0 Pt Platí1768,2 22,18 CO2 Diòxid de carboni–56,56 9,02 Pb Plom327,46 4,774 CS2 Disulfur de carboni–112,1 4,39 K Potassi63,5 2,335 C10H22 Decà–29,6 28,72 C3H8 Propà–187,63 3,50 Sn Estany (blanc)231,9 7,15 C3H6 Propè–185,24 3,00 C2H6O Etanol–114,14 4,931 S Sofre (monoclínic) 115,2 1,721 C4H10O Èter dietílic–116,2 7,19 CCl4 Tetraclorur de carboni–22,62 2,56 C2H6O Èter dimetílic–141,5 4,94 C7H8 Toluè–94,95 6,64 C2H6O2 Etilenglicol–12,69 9,96 Zn Zinc419,53 7,068 Referències
Enllaços externs (Dades d'entalpia de fusió de diferents elements químics)
Categoria:Entalpia