Els castells són les torres humanes que es construeixen des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al ) al Camp de Tarragona i al Penedès, com a resultat de l'expansió de la Muixeranga valenciana. A partir dels anys 80 del els castells es van anar estenent progressivament per tot Catalunya (incloent-hi la Catalunya del Nord) i les Illes Balears. Són un símbol molt potent de la identitat i la cultura catalana. Des del 16 de novembre de 2010, els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
El quasi centenar de colles existents actualment estan formades per diverses persones amb l'objectiu d'aixecar castells de diversa complexitat. Les construccions més habituals tenen les estructures bàsiques d'1 (pilar), dos (torre), tres, quatre i cinc, tot i que ja s'han fet construccions de fins a 10 castellers a cada pis. Pel que fa a l'alçada, un nombre molt petit de colles han arribat a fer castells de deu pisos (d'acord amb la manera de comptar els pisos provinent dels orígens - Ball dels Valencians - quan els dos membres que culminen el castell es posaven totalment drets). A banda de la preparació física i tècnica o l'enorme suport social del fenomen casteller, l'element que es considera més determinant d'aquesta espectacular evolució ha estat la incorporació de les dones en una manifestació popular i festiva reservada, fins fa tres dècades, exclusivament als homes.
Les colles castelleres catalanes compten amb una coordinadora que regula i gestiona la seva activitat: la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Aquesta entitat acull i inclou les colles castelleres que fan castells a partir de sis pisos. Segons cens de la Coordinadora, el 2019 hi havia uns 12.000 castellers practicants.
En els últims anys, el món casteller ha experimentat un salt qualitatiu, amb colles que han assolit construccions que semblaven impossibles fa només unes dècades. Entre els castells més destacats hi ha el 3 de 10 amb folre i manilles, descarregat per primer cop pels Minyons de Terrassa el 1998, o el 2 de 8 sense folre, un dels castells nets més exigents i espectaculars.
Història
miniatura|5 de 8 de la Colla Vella dels Xiquets de Valls Origen Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. N'és una reminiscència la Muixeranga d'Algemesí o la Mojiganga de Titaigües.La fura: Història Al la seva popularitat s'estengué fins al sud de CatalunyaPere Català i Roca, Els castells dels Xiquets de Valls, on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants a les festivitats patronals de les viles. Al també es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, impulsades per l'església catòlica per evitar el desenvolupament de les torretes del ball dels Valencians.
Els inicis El primer castell ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és de l'any 1770 a l'Arboç, i esta documentat a les Notes històriques de la parròquia i vila d'Arbós pel mossèn Gaietà Viaplana. Als anys 1790 ja es feia servir la paraula "castell" per diferenciar-lo del Ball de Valencians. El Baró de Maldà, durant la seva estada a Tarragona per les festes de Santa Tecla de 1793, anota al Calaix de Sastre que aquest any no es podran fer "castells o sostres de gent amb un xiquet al capdamunt fent-hi la figuereta" (referint-se a la posició habitual de l'enxaneta aguantant-se sobre un sol peu) per causa de la guerra (la guerra de la Convenció contra els francesos). El 2 de febrer de 1801, per la Candelera, apareixen a Valls uns dels primers pilars, però no està prou documentat quina colla de les dues colles vallenques els portà a terme. Està documentat que s'havien fet un pilar de 3 el 1789 i un de 4 l'any següent a l'Ermita del Remei, a Alcover. Hi ha referències orals de l'any 1805 i referències escrites de 1815 de l'existència de dues colles a Valls: la Colla dels Pagesos i la Colla dels Menestrals.Colla Joves dels Xiquets de Valls, La Colla al llarg del temps EVOLCIONISME VERSUS CREACIONISME . JOAN BOFARULL I SOLÉ Les dues colles van anar canviant de nom al llarg del temps i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuadora de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. La primera, que presumeix d'estar documentada des de 1791, es va erigir com la colla tradicional, mentre que la segona, fundada l'any 1813 pel cap de colla Josep Batet i Llobera, era de tendència lliberal.lapinya.cat, Colla Joves. Acte primer Cap de Colla i President d'Honor Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població de Valls és considerada el "Bressol dels castells".
Històricament, l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la Primera Guerra Carlina (1833-1840), van sacsejar fortament l'activitat castellera. En un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.
Ambdues colles no actuaven només a Valls sinó que se solien desplaçar a comarques veïnes contractades per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la població local a l'hora d'alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (la Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon nombre de castellers vallencs. A Vilafranca del Penedès, la gran afició i admiració pels castells feia que durant moltes dècades es contractessin les colles vallenques fins a tres cops l'any: per la Diada de Sant Fèlix i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra. El nom de les dues confraries va identificar durant dècades les dues colles de Valls.
Primera època d'or (1851-1889) miniatura|Dos 3 de 9 amb folre simultanis de les colles de Valls a Vilafranca del Penedès (any 1862). De mica en mica la rivalitat entre les colles de Valls va fer que les seves construccions fossin cada vegada de més dificultat; així el 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set, i el 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quan durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarregà per primera vegada a la història el 3 de 9 amb folre. El 1853, el periodista Joan Mañé i Flaquer publica al Diario de Barcelona una crònica sobre l'actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i fins i tot el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències no gens clares que poden induir a pensar que es va fer el pilar de 7 sense folre, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 sense folre, però són dades que no s'han pogut contrastar i realment són molt poc fiables.
L'espectacular augment en l'alçada de les construccions va anar modificant la posició dels dos nois que les culminaven, que inicialment es posaven drets (s'aixecaven), tal com encara fan les moixerangues valencianes. A la segona meitat del , només l'enxaneta es posava dret sobre l'aixecador (n'han quedat alguns testimonis gràfics) fins a normalitzar-se progressivament el que ara anomenem pom de dalt.
Afectada temporalment part de la població catalana pel còlera, es tornen a veure grans construccions per tot el camp de Tarragona i el Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver fet a Tarragona el 4 de 9 amb folre i l'agulla. Durant tot aquest temps, Vilafranca, Tarragona i Valls, i les seves poblacions properes, formen una mena de triangle on es fan el nombre més gran d'actuacions i les de més nivell.
L'època castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme imparable. Als anys 1877 i 1878 a Altafulla les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any més tard, el 1879, a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al mateix any per la Festa Major de Valls, van fer el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre, 2 de 8 amb folre, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. El 1881 hi ha escrits del que podria ser la millor actuació de tots els temps: les dues colles de Valls haurien descarregat a Tarragona la torre de vuit neta, la Nova hauria descarregat el 3 de 9 sense folre i carregat el 4 de 9 sense folre, castell el qual la Vella hauria descarregat. Aquest castell també hauria estat carregat per la Colla Nova el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
El 30 d'agost del mateix any 1881, per Sant Fèlix, les colles alcen els 3 i 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les fires de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883 es produeix un altre moment històric: les dues colles de Valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que potser ja s'havia intentat vint anys abans però sense èxit. En la primera escomesa la Vella el va carregar, i el de la Nova va quedar en intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, però l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava travessar. Per la seva part la Vella finalment el va assolir, carregat i descarregat, al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells es va acabar a les festes de Santa Tecla de l'any 1889, amb un gran nombre de castells de màxima dificultat de vuit i nou pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys només es comptaven com a vàlids els castells descarregats; els carregats molts cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies, que eren de poca qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que les dades de moltes de les actuacions realitzades en aquests temps siguin ben poc fiables. miniatura|3 de 7 de la Colla Nova dels Xiquets de Valls al Concurs de castells de Barcelona de 1902.
Decadència (1889-1926)