, fou un director d'orquestra i compositor alemany de música clàssica particularment notable pels seus poemes simfònics, òperes i lieder. La seva llarga trajectòria abasta des del romanticisme tardà fins a la meitat del . No té cap relació amb la família dels compositors de valsos vienesos. Richard Strauss, el polifonista modern més important, és un cas singular en la història de la música, tant per la influència exercida sobre els seus contemporanis, com per l'autonomia d'una obra sense fissures ni discontinuïtats. Strauss va tenir sobretot dos referents musicals, Wolfgang Amadeus Mozart i Richard Wagner, i en el seu treball ambdós varen lluitar per la possessió de la seva ànima artística. Es declarà de convicció atea.
Richard Strauss va ser l'únic compositor alemany que va prolongar la tradició de la música simfònica programàtica iniciada per Hector Berlioz i Franz Liszt. Ho va fer amb tanta intensitat, que la va portar a un nivell plenament propi i inconfusible.
Biografia Avantpassats Els avantpassats materns de Richard Strauss provenien d’una xarxa familiar bavaresa amb vincles artístics i socials importants. D’aquesta branca sorgiren figures destacades com Ludwig Thoma, Carl Spitzweg i diversos artesans d'Oberammergau, així com la família Pschorr, una de les grans dinasties cerveseres de Múnic. Joseph Pschorr consolidà el negoci familiar en casar-se amb l’hereva dels Hacker, una altra família cervesera. Els Pschorr combinaven prosperitat econòmica amb una forta austeritat domèstica, sentit de l’estalvi i una educació severa. Georg Pschorr era bonhomiós però molt estalviador, mentre que la seva dona tenia un caràcter enèrgic i dominant.
La família Pschorr mantenia un fort sentit de responsabilitat familiar i ajudava econòmicament el seu gendre Franz Strauss, pare de Richard, quan calia. Era una família extensa, molt unida i sociable, amb nombrosos parents dotats per les arts. L’oncle Georg, que feu prosperar la cerveseria, també era un pintor talentós. Richard Strauss dedicaria Der Rosenkavalier als seus estimats parents Pschorr. La mare de Strauss, Josepha Pschorr, era una dona tranquil·la, tímida i bondadosa, però quedà eclipsada pel caràcter més fort del seu marit. Amb els anys patí inestabilitat mental, crisis nervioses i sentiments d’inferioritat que la portaren a ser tractada en institucions psiquiàtriques. Richard no heretà aquesta inestabilitat, però sí una certa hipersensibilitat i tendència a l’excitació emocional.
miniatura|esquerra|Franz Strauss, el pare
Per la banda paterna, Franz Strauss provenia de l'Alt Palatinat, una zona bavaresa amb una forta tradició musical. La família Walter, de la seva mare, havia produït durant generacions mestres d’escola, músics parroquials i directors de bandes locals. Franz Joseph Strauss tingué una infantesa dura: el seu pare abandonà la família quan ell tenia cinc anys, i fou criat pels oncles materns. Un d’ells, Franz Michael Walter, li ensenyà diversos instruments, com la trompa, la guitarra, el violí, la trompeta i el saltiri. De petit ja tocava en festes locals, cantava al cor de l’església i feia guàrdies nocturnes a la torre de Nabburg. Franz Strauss es formà en l’ambient musical de Múnic gràcies als seus oncles Walter, amb qui tocà a l’orquestra privada del duc Max i en concerts per a l’alta societat. Era un músic molt competent en diversos instruments, especialment la trompa i la viola, i també compongué algunes peces. Als vint-i-cinc anys entrà a l’Orquestra de l'Òpera de la Cort de Múnic, on treballà durant quaranta-dos anys i esdevingué un músic respectat. Era considerat com un dels millors del seu temps amb aquest instrument, però també un adversari difícil per a Wagner.
El seu caràcter quedà marcat per una infantesa dura: era estricte, inflexible, auster i molt preocupat per l’ordre i la prudència. El seu primer matrimoni fou tràgic: el primer fill morí de tuberculosi, i poc després la seva esposa Elise Seiff i una filla petita moriren de còlera. Amb trenta-dos anys quedà vidu. Dos anys més tard conegué Josepha Pschorr, filla de la família cervesera. Tot i la diferència social i el seu sou modest, acabà casant-s’hi després de set anys, el 29 d'agost de 1863. El matrimoni visqué en un petit pis de la casa Pschorr, a Múnic, on nasqué Richard Strauss l’11 de juny de 1864. La seva germana Johanna nasqué tres anys després, i tots dos foren molt units de petits, amb un caràcter viu i excitable.Biografia a richardstrauss.at
1864-1894 Joventut a Múnic Formació musical La mare era amable i sensible, i el pare tenia una personalitat dominant, temperamental i una mica tirànica, segurament per les dificultats que va haver de viure com a fill il·legítim i per la desgràcia personal que va haver de patir amb la mort de la seva primera dona i dos fills. Franz va inculcar al seu fill apreciar la diligència i l'estalvi, i també precises habilitats musicals i l'amor als clàssics: Mozart (sobretot); la família Strauss era com una escola musical. Al jove Strauss li agradava caminar amb el seu pare per escoltar com tocava la banda en el canvi de guàrdia a la Marienplatz. De retorn a casa xiulava les melodies que havia sentit. Als quatre anys, el seu primer professor de piano fou l'arpista de la cort August Tombo, company del seu pare, i progressà ràpidament. Li agradaven especialment les melodies d’òpera i llegia música amb facilitat. El 1869 es traslladen de casa, del carrer Altheimer Eck, al costat de la fàbrica de la seva mare, al Neuhauserstrasse, en un pis modest sense electricitat ni aigua corrent als pisos superiors. La sala principal tenia com a centre un piano de cua Blüthner, comprat amb una herència de Josepha Strauss, i la casa era senzilla però ordenada, amb mobles Biedermeier, retrats familiars i la taula de cosir de la mare. Des de les finestres se sentia el brogit del carrer, mentre Franz Strauss practicava en una habitació que donava al pati.
L’herència de l’àvia també permeté als pares fer un viatge a Itàlia i passar vuit estius a Sillian, al Tirol, on l’aire de muntanya alleujava l’asma de Franz Strauss. Allà Richard tocava Mendelssohn a l’orgue de l’església, pescava, escalava i gaudia de la natura. D’aquests anys nasqué el seu amor pels Alps, que més tard el portaria a viure a Garmisch.
La família Pschorr mantenia una vida social molt activa però econòmica. Es visitaven sovint, anaven a concerts, teatre i òpera quan trobaven entrades barates, i feien reunions senzilles a casa. Com que gairebé tots tocaven algun instrument o cantaven, els concerts domèstics eren habituals i Richard cresqué envoltat de repertori clàssic. La família també tenia el costum de regalar-se composicions pròpies per aniversaris i festes, que després interpretaven solemnement. Strauss escrigué moltes cançons per a la seva tia Johanna Pschorr, dotada d’una bona veu de mezzosoprano, i en les seves peces de cambra adaptava les dificultats a les capacitats dels familiars, reservant-se sovint la part més difícil. La música ja era el centre de la seva vida. A aquesta edat va compondre les seves primeres obres: Schneiderpolka (La polca del sastre) i Weihnachtslied (Cançó de Nadal), que la seva mare hagué d’escriure perquè ell encara no dominava les lletres. Tot i això, ja podia escriure música a tres veus i fer modulacions sorprenents. També compongué polques, cançons i peces per a piano; una d’elles fou orquestrada pel pare i interpretada per una banda amateur, amb gran admiració dels músics.
Tot i els grans canvis històrics, com la guerra francoprussiana i la incorporació de Baviera al nou Imperi Alemany, en el seu entorn es parlava poc de política: el treball i la música comptaven molt més.
miniatura|esquerra|Ludwig Thuille, amb qui Strauss va mantenir una llarga amistat i correspondència
miniatura|esquerra|Alexander Ritter va presentar Richard Wagner a Strauss
L'any 1871, als set anys entrà a l’Escola de la Catedral de Múnic i anà per primer cop a l’òpera: el porten a escoltar: El caçador furtiu i La flauta màgica. A la sala Odeon de Múnic intervé en el cor de nens en Tannhäuser. L’any següent començà el violí amb el seu cosí Benno Walter, futur intèrpret del seu Concert per a violí. Als deu anys ingressà al Ludwigsgymnasium, on estudià llatí, grec, francès i matemàtiques, que detestava, i hi conegué companys també interessats per la música, alguns dels quals serien més tard biògrafs seus.
Als onze anys, Richard Strauss començà a estudiar piano amb Carl Niest, que li corregí la tècnica i l’obligà a tocar amb més disciplina. També rebé classes de composició de Friedrich Wilhelm Meyer, director de l’Orquestra de la Cort, que li donà una base tècnica molt sòlida; Strauss li dedicaria més tard la Serenata per a vents, op. 7, en senyal d’agraïment. Tot i les classes de piano, violí i composició, el seu rendiment escolar era molt bo. Un informe del seu mestre Karl Welzhofer el descrivia com un noi viu, atent, entusiasta, incapaç d’estar quiet però molt treballador i dotat d’un fort sentit del deure. Aquests trets —energia, disciplina, atenció i necessitat constant d’activitat— el marcarien també d’adult. Als tretze anys completa una Serenata en sol major per a orquestra, musicada per primera vegada sense cap ajuda, dedicada a Meyer i interpretada per l’orquestra amateur Wilde Gung’l, dirigida pel seu pare. Fins aquell moment ja portava compostes quinze composicions, la majoria per a piano, cançons i música de cambra.
Coneix Ludwig Thuille, quan Pauline Nagiller, una vídua amiga de la mare de Richard, es converteix en la tutora legal de Thuille. Thuille, inicialment més avançat que ell, s’acostà aviat a la «nova música» i influí en Strauss. Tots dos es van estimular mútuament, encara que Strauss el superà en imaginació. Més endavant, Strauss continuà defensant les obres de Thuille, que esdevingué professor al Conservatori de Múnic i un teòric respectat, fins a la seva mort sobtada el 1907.
El 1874 entra al Ludwig-Gymnasium per completar la seva educació secundària. L'any següent comença a estudiar teoria musical amb Friedrich Wilhelm Meyer, així inicia els estudis musicals d'una forma sistemàtica.
El 1878 estableix amistat amb Friedrich Rösch, que seria el seu gran confident, advocat personal i col·lega musical amb avançats estudis de piano.
Pocs es van sorprendre quan la mare de Richard va començar a marcir-se sota la personalitat estentòria del seu marit. Vers la fi de l'any 1870 ja patia episodis perllongats de depressió, causats per un creixent sentiment d'inferioritat (que Franz va fer poc per dissipar), i no va passar gaire temps abans que la seva ment comencés a fallar. Llargues estades en institucions psiquiàtriques primitives no van ajudar a millorar situació, i el 1899 Josephine va amenaçar de suïcidar-se.
El 1879 Thuille és admès a la Königliche Musikschule de Múnic, l'escola on Franz feia classes de trompa. Més influent com a teòric que com a compositor, amb el pas del temps va esdevenir un bon amic de Richard i plegats van gaudir de concerts. Es guarda la correspondència que Strauss li va enviar entre 1877 i 1879 mentre Thuille va haver d'assistir al Gymnasium d'Innsbruck. El 1880 acaba els estudis amb Meyer i l'any següent publica la seva primera obra: Festmarsch per a gran orquestra, Op. 1, mentre diverses obres seves s'interpreten públicament amb èxit a Múnic.