miniatura|Rèplica d'un jardí coreà al Grüneburgpark, Frankfurt, Alemanya La cultura coreana és el resultat de més de 3.000 anys d'història, i si ha rebut influències de tota la zona asiàtica, en especial de la Xina, ha desenvolupat un caràcter propi. El taoisme, confucianisme i el budisme han tingut molta influència sobre la seua cultura, tot i que en les darreres dècades altres creences també s'han estés per la península de Corea, sobretot el cheondoisme a Corea del Nord i el cristianisme a la del Sud. La cultura coreana també ha estat influenciada per la seua situació geogràfica com a pont entre els seus veïns, la Xina i Japó.
Les manifestacions culturals més modernes com les pel·lícules, la música i la moda s'han desenvolupat de diferent manera a Corea del Nord i a la del Sud durant els quasi 70 anys transcorreguts des de la divisió del país; en la societat coreana tant del nord com del sud, però, persisteixen les mateixes formes tradicionals. Durant els darrers anys es va donar un boom de l'ona coreana als estats veïns de l'Orient llunyà, sobretot en els àmbits del cinema, les sèries de televisió i la música pop, per la qual cosa moltes estreles coreanes són conegudes en tota l'àrea asiàtica i internacional.
Orígens El poble dels tung-i (literalment 'arquers de l'est') s'establí a la Manxúria al 3000 ae i els seus dominis arribaren fins a l'actual Corea del Nord. Segons la llegenda que en relata l'origen, un home anomenat Hwanung va descendir del cel a la terra, i es trobà amb un tigre i un os que volien convertir-se en éssers humans. Només a l'os se li va concedir el desig i es transformà en una dona amb qui Hwanung es va unir. Tingueren un fill, Dangun, que l'any 2333 ae pujà al tron com el primer sobirà de Corea. Es diu que la descendència d'aquest mític rei continuà la dinastia durant més de mil anys.
Es va poblar tota la península amb una contínua immigració, tant de les tribus autòctones de Corea com d'emigrants xinesos, i això es reflecteix en la llegenda de Wi Man. Els pobles immigrants es fusionaren i crearen un poble homogeni demb cultura coreana a partir de diferents corrents, com el xamanisme i les influències xineses.
Fins a hui, la identitat coreana es nodreix de moltes tradicions, malgrat que semblen estar desapareixent sota l'al·luvió d'influències occidentals modernes, sobretot nord-americanes. Així, en molts àmbits, el pensament s'arrela en l'antiquíssim xamanisme, mentre que el confucianisme està tan interioritzat en els coreans que repercuteix en tots els aspectes de la seua vida.
Art tradicional Música tradicional L'element principal de la música coreana tradicional és la veu. Hi ha dos tipus de música tradicional: el jeong-ak i el minsogak.
Jeong-ak Jeong-ak significa 'temps fix' i és un terme genèric per designar la música tradicional, que al seu torn se subdivideix en diverses categorías.
Dansa tradicional miniatura|Dansa tradicional coreana de la dinastia Joseon. Les danses tradicionals coreanes provenen de temps immemorials. L'intercanvi cultural entre la Xina i els Tres Regnes de Corea originà una gran varietat de danses tradicionals. Es classifiquen en nacionals (hyang-ak jeongjae) i estrangeres (dang-ak jeongjae). Aquestes darreres provenen de la Xina, i se n'adoptaren sense gaires modificacions.
És interessant la relació entre el “taekkyon“, art marcial coreà, i el ball Tal Chum. Com que molts moviments d'aquesta dansa són idèntics als del taekkyon, se'n dedueix que s'han influenciat mútuament.
Igual que en la música, en la dansa també es diferencia entre dansa cortesana i dansa popular.
Festivitats populars tradicionals Moltes festivitats tradicionals s'associen a ritus xamànics, que es transmeten de generació en generació. N'hi ha tres ritus molt importants: el yeonggo, el dongmaeng i el muncheon. El yeonggo és una festa de tambors que se celebra amb la intenció de reviscolar els esperits; el dongmaeng és una festa d'agraïment per la collita, i el muncheon és un conjunt de danses dedicades al cel. Aquestes manifestacions artístiques en l'època dels Tres Regnes inclogueren jocs.
En la pintura “Dae Kwae Do” s'observa una festivitat, en què es veuen dos tipus de lluita que es practiquen fins a hui, el ssireum o ssirum i el taekkyon, que no s'ha de confondre amb el taekwondo. A diferència de la Xina i Japó, els esports de lluita eren un component comú de la vida pública i les festes en aquesta època. N'hi ha altres jocs com el tuho, que consisteix a llançar fletxes a una espècie de gerra des d'una distància, o el yut o iut, en què es llancen palets de fusta com si fossen daus. També poden observar-se les tradicionals lluites de pedres (seokjeon), els gronxadors (geune tagi), el teatre de màscares i un joc de pilota semblant al pol (gyeokgu).
Pintura coreana miniatura|Pintura que il·lustra la festivitat del Dano Les pintures més antigues trobades a la península coreana són rupestres. Amb l'arribada del budisme provinent de la Xina, també n'adoptaren les tècniques pictòriques, però les autòctones no en foren desplaçades per complet.
En contrast amb la pintura clàssica europea, que assolí un nivell de perfecció en la reproducció del detall i el joc de colors, l'art coreà li donava més valor a la capacitat de transmetre un determinat estat d'ànim, de tal manera que qui contempla l'obra quede captivat. Els motius preferits són els paisatges, sobretot muntanyes imponents i cursos d'aigua.
En els quadres naturalistes s'observen sobretot flors, ocells i tigres. Els artistes solien pintar amb tinta sobre seda o sobre paper elaborat amb escorça de morera. Així mateix, s'arribà al màxim perfeccionament en el tallat de segells (cada coreà té el seu propi dojang) i en la cal·ligrafia, que fou protegida per la noblesa provincial, anomenada yanban.
Artesania coreana Els productes artesans coreans s'utilitzen en les labors diàries, i alhora es troben artísticament decorats. Els materials tradicionals emprats en la fabricació són el metall, la fusta, la tela, l'esmalt i l'argila. Més tard, també s'hi feu servir vidre, cuir i paper, però ocasionalment. esquerra|miniatura|168x168px|Celadont del període Goryeo. Tresor Nacional de Corea del Sud núm. 68 En les mostres més antigues d'artesania coreana, com ara les peces de terrisseria roges i negres, es reconeix la semblança amb els objectes produïts pels pobles xinesos del riu Groc. Mentre que en les restes que daten de l'edat de bronze ja es veuen característiques eminentment coreanes.
S'han desenterrat moltes obres artesanes sofisticades en què s'aprecia el típic estil coreà, per exemple, corones summament decorades, peces de terrisseria acolorida, olles i adorns. El treball en bronze també arribà a la màxima esplendor en el període Goryeo: Corea era famosa per les seues enormes campanes i estàtues de bronze. Quasi totes aquestes obres mestres de l'artesania, però, foren destruïdes durant l'ocupació de Toyotomi Hideyoshi, i en l'actualitat només en queden tres campanes. Durant el regnat de la dinastia Goryeo, la producció de celadont assolí el punt màxim. Gràcies al seu exquisit acabat, aquesta ceràmica verdosa supera fins i tot les versions xineses.
Durant la dinastia Joseon, els articles de porcellana, decorats amb motius en blanc pur i blau, es feren molt populars. El treball en fusta també assolí un alt nivell de desenvolupament, i es reflecteix en els mobles: armaris, baguls i taules, que en alguns casos tenen incrustacions de nacre; així com en els objectes tallats en fusta, artísticament treballats, que hi ha als temples i palaus.
Ceràmica En l'era neolítica, l'ús de l'argila estava prou estés a Corea. Durant el període dels Tres Regnes de Corea la terrisseria experimenta un gran impuls, sobretot al Regne de Silla, on s'emprava una flama desoxidant que donava a la ceràmica un color blau característic, i després es decorava la superfície amb dissenys geomètrics.
En el període Goryeo, s'elaborava celadont verd de primera qualitat, molt preuat.
La porcellana blanca s'hi comença a fabricar al i en poc de temps arriba a ser encara més preuada que els articles de terrisseria banyats en celadont. En general, la porcellana es pintava o decorava amb dissenys de coure. Durant els atacs japonesos entre 1592 i 1598, quasi tots els forns de Corea destinats a la fabricació de porcellana foren destruïts, alhora que centenars d'obres d'artesania foren dutes al Japó, la qual cosa motivà la florida de la terrisseria japonesa.
A la fi del segle XVII les peces de porcellana blanca adornades amb detalls de color blau cobalt tenien molta popularitat. La producció de ceràmica decaigué cap a finals del s. XIX, quan Japó estenia a poc a poc la seua hegemonia sobre la península coreana.
Formes de vida tradicional Habitatges tradicionals La ubicació de la casa es determina de manera tradicional, aplicant els principis de la geomància. Es creu que cada configuració topogràfica deslliura forces invisibles bones i roïnes (Gi). Per això, un lloc serà adequat per a construir només si les energies positives i negatives (Yin i Yang) s'harmonitzen.
La casa es construeix donant l'esquena a un turó, de manera que pel sud reba tanta llum solar com siga possible. Encara hui els coreans prefereixen les cases que compleixen aquestes condicions. Amb la geomància també es determina la forma de l'habitatge, la direcció en què es construirà i els materials que se'n faran servir per a l'edificació.
Els habitatges coreans tradicionals tenen una ala interna (anchae) i una altra exterior (sarangchae). L'arquitectura particular de cada habitatge varia segons la zona i l'estatus econòmic de la família. Per exemple, els aristòcrates utilitzaven l'ala exterior per a rebre els convidats, mentre que els llauradors hi guardaven el bestiar i les provisions. A grans trets, com més rica era la família, més gran era la casa, però estava prohibit tenir una residència de més de 99 kan. Un kan equival a l'espai entre dos dels pilars de fusta que sostenen el mur exterior, com els que se solia emprar en les cases tradicionals coreanes.
Jardins Els principis que regeixen el disseny dels jardins dels temples coreans són els mateixos que s'apliquen als jardins privats. Els jardins coreans s'assemblen als xinesos i japonesos, perquè a l'Orient llunyà l'art de la jardineria està molt influenciat pels principis taoistes, els quals busquen exaltar la mística i la natura. A Corea, a diferència de la Xina i Japó, s'evita incloure elements artificials als jardins.
L'estany de lotus és un component important dels jardins coreans. Quan en la propietat flueix un rierol natural, a la seua vora se sol construir un pavelló, de manera que s'observa i gaudeix del paisatge i del so de l'aigua. En molts jardins tradicionals també es veuen massissos de flors conreats en esglaons.
El jardí Poseokjeong, a prop de Gyeongju, es va construir en el període Silla i és la mostra més evident de la funció de l'aigua als jardins coreans. Al bell mig n'hi ha un canaló d'aigua en forma de petxina. Durant els darrers dies del Regne de Silla, el rei s'asseia a conversar amb els convidats al costat d'aquest circuit, mentre se servien de les copes de vi que suraven a l'aigua.
Per a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2005, en què Corea participà com a estat convidat, construïren un jardí coreà al Grüneburgpark, el parc més gran de Frankfurt del Main.
Vestit tradicional miniatura|190x190px|Vestit tradicional masculí dels aristòcrates