La Scorzonera humilis, l'herba escurçonera (d'escurçó, Linneus, 1753), és una espècie de plantes herbàcies amb un aspecte similar a les "margarides" grogues. Es cataloga dins l'espècie de plantes espermatòfites dicotiledònies, pertanyent a la família de les asteraceae (compositae).
Una classe única de derivats de stilbenoides es va aïllar per primera vegada de la S. humilis. Els tirolobibencils van rebre el nom del Tirol als Alps orientals, on es recollia la planta.
Aquesta planta perenne es distribueix per la majoria d'estat europeus, encara que en alguns llocs és bastant rara i està protegida al Nord-Pas-de-Calais,, JORF 114 du 17 mai 1991, 6558–6560, NOR ENVN9161143A. Alsàcia, JORF 209 du 9 septembre 1993,12653–12655, NOR ENVN9320251A. i Ain., JORF25 du 29 janvier 1991, 1488–1490, NOR ENVN9061670A. A Gran Bretanya és una planta rara, restringida als prats humits, a Dorset i Warwick a Anglaterra i al sud de Gal·les. A Catalunya només es troba en prats humits de l'estatge muntà dels Pirineus i també està protegida, inclosa com a espècie vulnerable al catàleg de flora amenaçada de Catalunya.RESOLUCIÓ AAM/732/2015, de 9 d'abril, per la qual s'aprova la catalogació, descatalogació i canvi de categoria d'espècies i subespècies del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya
Etimologia Tot i tenir referències 22 anys més antigues en castellà (que li donen un origen català) la paraula castellana "escorzonera" (escuerçonera, Monardes,1565; escorzonera, 1575, A. de Morales; 1611, Covarrubias), segons Corominas és derivada del català "escurçonera" (1587, Libre de la Peste), derivat d'escurçó ’víbora’, ja que aquesta herba es feia servir com contraverí de la seva picada; l'origen català està testificat per Covarrubias i Oudin, vegeu Spitzer, MLN LVI, 243-4; d'on el vocable va passar també a l'italià: Scorzonera (cal notar l'acabament en -era) i d'aquí al francès scorsonère (1670), i a gran quantitat de llengües quan Linneus va incorporar la paraula a la seva classificació el 1753.
El nom específic (humilis) indica un creixement baix. El binomi científic de la planta d'aquesta entrada va ser proposat per Carl von Linné (1707 - 1778) el biòleg i escriptor suec, considerat el pare de la classificació científica moderna dels organismes vius, a la publicació "Species Plantarum" de 1753.
Història En l'obra Species Plantarum de Linné es va presentar oficialment la denominació científica de l'herba escurçonera: Scorzonera humilis. El savi suec va classificar diverses variants del gènere escurçonera, gènere batejat basant-se en la denominació tradicional catalana. Nicolás Monardes va dedicar un tractat a la “yerba escuerçonera” i va explicar la seva història medicinal. Segons Monardes un metge català, Josep Carnicer (nascut a Maella), va començar a estudiar la planta a partir dels usos populars que la consideraven efectiva contra les picades d'escurçó.
Monardes: Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras indias occidentales En Monardes ens explica en el seu llibre: "Historia medicinal de las cosas que se traen de nuestras indias occidentales que sirven en medicina":.
Pierandrea Mattioli Aquest metge i naturalista italià fou un dels pioners en tractar de l'herba escurçonera, en una de les seves obres publicada el 1544. En l'obra afirma que creu que fou el primer en escriure sobre aquesta planta "descoberta" a Catalunya.
Pere Gil Estalella En la seva Geografia de Catalunya parlava de l'herba escurçonera.
Descripció L'alçada d'aquestes plantes varia de 3 a 5 dm (mínim 1 dm, màxim 7 dm). La forma biològica és "Hemicriptofit scaposa" (H scap), és a dir, són plantes perennes, amb cabdells hivernants a nivell del sòl i protegits de la brossa o la neu, sovint estan equipats amb un eix de flors erectes i sense fulles. Com es pot comprovar no té cap tipus d'escorça negra que pogués justificar la definició del DRAE de que la paraula prové de l'italià "scorza nera" per tenir l'escorça negra. miniatura|700x700px|center|Descripció de les parts de la planta
Inflorescència La inflorescència es compon generalment d'un sola flor. El capoll està format per una carcassa en forma de cilíndrica composta per bràctees (o escates) disposades en diverses sèries dins de les quals un receptacle forma la base de les flors totes ligulades. Les escales es divideixen en dos tipus: inferior i superior. Els més baixos tenen una forma àpex lanceolada arrodonida amb vores blanquinoses, i cobreixen les superiors en 1/2 o 3/5 parts. Les superiors són més estretes i llargues. El receptacle és nu, és a dir, desproveït de palletes per protegir la base de les flors. Diàmetre: 3 - 5 cm. Diàmetre de la carcassa: 12 – 20 mm. Mida de les escales més baixes: amplària 3.5 mm; llargària 13 mm. Mida de les escales superiors: amplària 3 mm; llargària 20 – 22 mm.
Flor Les flors són totes del tipus de liglat(el tipus tubulós,les flors del disc,presents en la majoria d'Asteraceae,aquí està absent), són tetracíclics (és a dir, hi ha 4 verticelli: calze – corol·la – androceous – ginebre) i pentamers (cada verticello té 5 elements). Les flors són hermafrodites i zigomorfs.
Fórmula floral: per a aquesta planta s'indica la següent fórmula floral:
* K 0/5, C (5), A (5), G (2), infern, achenium
Calze: els sèpals de calze es redueixen a una coroncina d'escates. Corolla: la corol·la és de color groc. Llargada de corol·la: 35 – 45 mm. Androceous: hi ha 5 estames amb filaments lliures, mentre que les anteres es solden en una màniga (o tub) que envolta l'agulla. anteres de la base són agudes. Gyneceus:l'agulla és filiforma amb pèls a la part inferior; les fonts d'agulla són dues divergents. L'ovari és infero unilocular format per 2 carpats. Floració: de (maig) de juny a juliol.
Fruit Els fruits són aquens amb plomall de truges avall. L'achenium, restringit a l'àpex, és de 7 a 9 mm de llarg. El pappo és blanquinós i fa de 10 a 12 mm de llarg.
Es diferencia de la barba de cabra, Tragopogon pratensis, pel fet que té bràctees curtes de color verd pàl·lid, mentre que en el cas de les barbes de cabra són llargues i punxegudes.
Creix fins una mida de 7 a 50 cm. Les fulles són ramificades i, el·líptiques-lanceolades.
Els caps de les flors tenen una amplària d'uns 2,5 cm i són de color groc intens. Floreix de maig a juliol.
Els aquenis són llisos acanalats, amb similars Pappus a Tragopogon pratensis.
Desprèn un suc lletós de la seva tija.
Fulles Les fulles (herbàcia en textura i coloració verda) es divideixen en basal i caulina i estan disposades alternativament. Les fulles basals tenen una llarga part ranurada 1 - 2 dm de llarg; amb un contorn lineal, lanceolat o el·líptic; la superfície és solc per 7 - 11 nervis paral·lels. Les fulles caulines tenen una làmina de tipus lineal, són sèssils i semi-amples. Mida de les fulles caulines: ample 0,5 – 1 cm; llargada de 7 a 15 cm.
Tija La part subterrània consisteix en un rizoma vertical no embolicat en fibra. La part aèria de la tija és erecta, simple (no ramificada), ratllada i sovint enverinada. A la zona distal del la part superior, hi poden estar presents fils de teranyina.
Arrels Les arrels són secundàries al rizoma.
Reproducció Pol·linització: la pol·linització es produeix a través dels insectes (pol·linització entomogàmica). Reproducció: la fecundació es fa bàsicament mitjançant la pol·linització de les flors. Dispersió: les llavors que cauen al terra (després de ser transportades durant uns metres pel vent gràcies a la difusió del papus - anemocora) es dispersen posteriorment principalment per insectes com les formigues (difusió de la mirmecòria).
Sinònims La llista següent indica alguns dels sinònims més freqüents:
Scorzonera alpina Pollini Scorzonera bohemica F.W.Schmidt Scorzonera candollei Vis. Scorzonera candollei Vis. subsp. candollei Scorzonera candollei Vis. subsp. tenuifolia (DC.) Nyman Scorzonera clusii Asso Scorzonera humilis subsp. humilis Scorzonera humilis subsp. tenuifolia (DC.) Arcang. Scorzonera humilis var. humilis Scorzonera lanuginosa Baumg. Scorzonera macrorhiza Schleich. Scorzonera nervosa Gilib. Scorzonera nervosa Lam. Scorzonera plantaginea Gaudin Scorzonera plantaginea Gaudin var. graminifolia Peterm. Scorzonera plantaginea Gaudin var. plantaginea Scorzonera plantaginifolia Schleich. Scorzonera tenuifolia DC.
Referències
Vegeu també Escurçonera
Categoria:Cicòries