El thrash metal és un subgènere del heavy metal que se singularitza generalment per un caràcter agressiu i tempos ràpids. Les cançons del thrash metal solen utilitzar ritmes percussius ràpids, riffs de guitarra amb registres baixos, amb interpolacions de guitarra solista molt tècnica. Pel que fa a les lletres, les cançons thrash metal tracten sovint qüestions socials i fan retrets contra l'establishment, sovint usant un llenguatge directe i de denúncia, un enfocament que se superposa parcialment amb el gènere hardcore.
En aquests estil, algunes característiques comunes són els riffs de guitarra ràpids amb estils de punteig agressius, solos de guitarra ràpida, i un ampli ús dels doble bombo en la bateria, en contraposició a l'ús convencional d'un sol, típic de la majoria de la música rock.
El thrash metal es crea al final dels anys 1970 i inici dels 1980, quan un nombre de bandes predominantment nord-americanes van començar a fusionar elements de la New Wave of British Heavy Metal amb l'estil i l'agressivitat del hardcore punk. El thrash metal és més agressiu comparat amb el seu parent, el speed metal, i es creu que va sorgir almenys en part com una reacció als sons i temes més convencionals i àmpliament acceptables del glam metal, un subgènere menys agressiu, infós per la música pop, del heavy metal, que va sorgir de forma simultània. Es coneix com a Big Four (els Quatre Grans), les quatre bandes àmpliament considerades com les bandes més importants i influents del gènere (Metallica, Slayer, Megadeth i Anthrax) a causa de la seva condició de pioneres del gènere en la dècada de 1980.
Característiques miniatura|Kirk Hammett i James Hetfield de Metallica, en una imatge del 2008. Els primers treballs de Metallica són àmpliament considerats claus en el creixement de la popularitat del thrash als anys 80 El thrash metal es caracteritza generalment per tempos ràpids, registres baixos, complexos puntejats de guitarra, alts registres de solos de guitarra i dobles bombos. Les parts del ritme de guitarra del thrash metal sovint són silenciades amb el palmell per crear un so més estret i més precís.Les parts silenciades amb el palmell són sovint tocades amb un to de guitarra distorsionat amb un "cruixit". Vocalment, el thrash metal pot emprar qualsevol cosa, des del cant melòdic als crits. Molts solos de guitarra thrash es toquen a alta velocitat, ja que solen caracteritzar-se per l'shredding, i l'ús, com ara l'sweep-picking, legato, alternate picking, tremolo picking, string skipping i el tapping a dues mans. Els solistes de guitarra thrash estan sovint influenciats pel moviment de la New Wave of British Heavy Metal.
Els riffs de guitarra thrash solen utilitzar escales cromàtiques i emfatitzen el tríton i els intervals disminuïts, en lloc d'utilitzar riffs basats en una sola escala convencional. Per exemple, el riff de la introducció de Master of Puppets (la cançó principal de l'àlbum del mateix nom) és un descens cromàtic, seguit per un ascens cromàtic sobre la base del tríton.
La velocitat, el ritme i els canvis de temps també defineixen el thrash metal. El thrash tendeix a tenir una sensació d'acceleració la causa de la qual pot ser, en gran part, pel seu estil de bateria agressiva. Per exemple, les bateries thrash solen utilitzar dos bombos, o un pedal de contrabaix, amb la finalitat de crear un ritme de conducció implacable. Els aturadors de platerets s'utilitzen sovint per a la transició d'un a un altre riff o precedint a una acceleració en el ritme.
Per mantenir el ritme amb els altres instruments, molts baixistes de thrash usen una pua. No obstant això, alguns prominents baixistes de thrash metal han fet servir els seus dits, com ara Frank Bello, Greg Christian, Steve DiGiorgio, Robert Trujillo i Cliff Burton.Crouch, Mick; Gregor, Ed. (2005) Mick and Ed's Grand Classification of Rock Bassists. Pit Of Despair. Diversos baixistes usen un 'to de baix distorsionat, un enfocament popularitzat per Burton i Lemmy Kilmister de Motörhead.
Els temes lírics del thrash metal inclouen l'aïllament, l'alienació, la corrupció, la injustícia, l'addicció, el suïcidi, l'assassinat, la guerra, i altres mals que afligeixen la persona i la societat. A més, la política, sobretot el pessimisme o el descontentament cap a la política, és un tema comú entre bandes de thrash metal. De vegades es pot trobar humor i ironia (per exemple, en Anthrax), però són limitats, i són l'excepció abans que la norma.
Història Orígens miniatura|El primer treball de Venom és considerat la influència més important sobre el thrash metal Entre les primeres cançons que van ser etiquetades com a thrash metal hi trobem Stone Cold Crazy de Queen, que fou enregistrat el 1974 (descrit per la revista "Q" el 2011 com a "thrash metal abans que el terme fos inventat"),"This Months Q50, Stone Cold Crazy". Q (revista), febrer del 2011. Consultat l'1 d'agost del 2011. i la cançó de Black Sabbath Symptom of the Universe,"Symptom of the Universe" . Allmusic. Consultat el 23 de novembre del 2011. publicada el 1975 i finalment versionada per la banda de thrash metal Sepultura per a Nativity in Black. Symptom of the Universe fou també la inspiració per a l'àlbum de Diamond Head "Am I Evil?""'Am I Evil' / Diamond Head" . Diamond-Head.net. Consultat el 23 de novembre del 2011. "'El meu riff favorit en aquell temps era el "Symptom of the Universe" de Black Sabbath, i volia superar això per implacable, és a dir per riffage, recorda Tatler." Des d'aleshores, les bandes de la NWOBHM influenciaren directament el desenvolupament del primer thrash. El primer treball d'artistes com ara Diamond Head, Iron Maiden, Judas Priest, Venom, Motörhead, Tygers of Pan Tang, Raven, i Angel Witch, entre d'altres, introduït la instrumentació de ritme ràpid que es van convertir en aspectes essencials del thrash.
Void és aclamat com un dels primers exemples de hardcore/heavy metal crossover i el seu enfocament musical caòtic és sovint citat com una influència particular. El seu àlbum de 1982 Faith/Void amb la seva banda companya de Washington D.C. The Faith va mostrar ambdues bandes traient un punk ràpid, ferotge i d'alta velocitat. S'ha argumentat que aquestes gravacions crearen el thrash metal dels anys 80, almenys en termes de ritmes seleccionats.
A Europe, la banda més primerenca de l'emergent moviment thrash, formada el 1979, fou Venom de Newcastle upon Tyne, Gran Bretanya. El seu influent àlbum del 1982 Black Metal ha estat citat com el de major influència en molts dels gèneres i bandes posteriors en el món de lextreme metal, com ara Bathory, Hellhammer, Slayer i Mayhem. L'escena europera del thrash estigué influcenciat, gairebé de manera exclusiva, per la música més agressiva produïda a Anglaterra i Alemanya en aquella època. Les bandes britàniques, com ara Tank i Raven, juntament amb els alemanys Accept, motivaren els músics centreeuropeus a endegar bandes per ells mateixos, la qual cosa finalment produí bandes alemanyes de thrash com ara Tankard, Sodom, Kreator i Destruction (conegudes com el Big Four alemany) així com els suïssos Coroner. La banda de punk sueca Warheads també ha estat mencionada com banda de proto-thrash band.AoS: "Punken lever" . All Tom Stockholm (suec). Consultat 10-08-2010.
El 1981, una banda del Sud de Califòrnia anomenada Leather Charm va escriure una cançó titulada "Hit the Lights". Leather Charm aviat es va dissoldre i el compositor principal de la banda, vocalista / guitarra rítmica James Hetfield va conèixer el bateria Lars Ulrich a través d'un anunci classificat. Junts, James i Lars, van formar Metallica, la primera de les bandes "Quatre Grans" amb el guitarrista principal Dave Mustaine, que posteriorment formaria Megadeth, una altra de les "Quatre Grans" creadores del thrash, i el baixista Ron McGovney. Metallica posteriorment es mudà a l'Àrea de la Badia de San Francisco. McGovney fou reemplaçat per Cliff Burton, i Mustaine fou reemplaçat posteriorment per Kirk Hammett. La banda llançà "Hit the Lights" en el seu primer àlbum d'estudi, Kill 'Em All, el 25 de juliol del 1983.
El terme "Thrash Metal" fou esmentat per primer cop a la premsa musical pel periodista Malcolm Dome de la revista Kerrang mentre feia una referència a la cançó d'Anthrax "Metal Thrashing Mad" en la revista Kerrang, número 62, pàgina 8, publicat el 23 de febrer del 1984. Abans d'això, James Hetfield de Metallica qualificà la seva música com a power metal.
Una altra banda de thrash de les "Quatre Grans" es va formar al sud de Califòrnia el 1981, quan els guitarristes Jeff Hanneman i Kerry King es van conèixer mentre feien una audició per a la mateixa banda i, posteriorment, van decidir formar una banda pròpia. Hanneman i King reclutaren un vocalista/baixista Tom Araya, un antic terapeuta respiratori, i el bateria Dave Lombardo, un repartidor de pizzes, i es va formar Slayer. Slayer fou descoberta per l'executiu de Metal Blade Records Brian Slagel mentre tocaven el "Phantom of the Opera" en una actuació, i van signar amb promptitud per al segell discogràfic. Al desembre del 1983, menys de sis mesos després del llançament de Kill 'Em All, Slayer va treure el seu primer àlbum Show No Mercy.
Al Brasil, l'enregistrament de Stress de la que es considera que és el primer àlbum brasiler de heavy metal és del 1982. El baixita i vocalista Roosevelt, un cop va afirmar que també havia estat el primer àlbum de thrash metal del món, ja que va ser gravat abans de Kill 'Em All de Metallica. Avui dia només afirma que algunes composicions tenen elements de thrash, com la velocitat, el ràpid alternate picking i agressives veus i so.
A principis de la dècada de 1980 Canadà va produir influents bandes de speed metal com els Anvil de Toronto, els Exciter d'Ottawa, i els Voivod de Jonquière.
Mitjans dels anys 1980 La popularitat del thrash metal es va incrementar el 1984 amb el llançament del Ride the Lightning de Metallica, el Fistful of Metal d'Anthrax, lOverkill del grup homònim i el Haunting the Chapel de Slayer. Això va portar a una forma més pesada de so del thrash, que es va veure reflectit al Bonded by Blood d'Exodus i el Hell Awaits de Slayer. El 1985, la banda alemanya Kreator va llançar el primer àlbum Endless Pain i la banda brasilera Sepultura va llançar el seu primer EP Bestial Devastation. Megadeth, que es va formar amb l'antic guitarrista de Metallica Dave Mustaine, va llançar el seu primer àlbum Killing Is My Business... And Business Is Good!, i Anthrax el seu Spreading the Disease, aclamat per la crítica, el 1985.
Un cert nombre d'àlbums d'alt perfil van ser publicats el 1986. Metallica va publicar Master of Puppets. Megadeth va publicar Peace Sells... But Who's Buying?, que va resultar ser un èxit comercial i crític de la bandaHuey, Steve. AMG.com "Peace Sells... But Who's Buying? Review". All Music.com. Consultat el 10-08-2010. i un àlbum històric que Allmusic cità com a "un dels àlbums de metal més influents de la seva dècada, i sens dubte un dels pocs àlbums de thrash veritablement definitius".Birchmeier, Jason. "Peace Sells... But Who's Buying? Remastered version review". All Music Guide. Consultat el 10-08-2010. Slayer, considerada una de les bandes de thrash metal més sinistres de principis de la dècada del 1980, llançà Reign in Blood, un àlbum considerat per alguns com la quasi total inspiració de tot el gènere death metal. Kreator va publicar Pleasure to Kill, que més tard seria una gran influència en el gènere death metal.
Final de 1980 El 1987, Anthrax va publicar el seu àlbum Among the Living. Aquest àlbum inclogué un retorn de la banda al territori del thrash metal (a imatge i semblança de les dues versions anteriors: Fistful of Metal i Spreading the Disease, amb guitarres ràpides i pesades i tambors colpejant. Death Angel va prendre un enfoncament pro-thrash similar amb el seu primer àlbum del 1987 The Ultra-Violence.