Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.
La seua major forma d'expressió fou en l'arquitectura, però molts altres arts hi estigueren involucrats (pintura, escultura...), i especialment el disseny i les arts decoratives (ebenisteria, fusteria, ferreria, peces de ceràmica…), que foren particularment importants, especialment en el seu rol com a suport de l'arquitectura.
Malgrat que el Modernisme formà part d'una tendència general sorgida a Europa entre els segles i , al País Valencià aquesta tendència aconseguí una personalitat única en el context de l'espectacular desenvolupament urbà i industrial. És, a més, equivalent a altres moviments fin de siècle que va obtenir el nom de Art nouveau a França i Bèlgica, Jugendstil a Alemanya, Sezession a Àustria-Hongria, Liberty a Itàlia i Glasgow Style a Escòcia.
El Modernisme valencià estigué en actiu des del 1899 (reforma modernista al parc de la Glorieta d'Alcoi) fins al 1917. Aquest moviment és famós per les seues expressions arquitectòniques, especialment als treballs dels arquitectes Demetri Ribes i Marco i Francesc Mora i Berenguer a València o Vicent Pascual i Pastor i Timoteu Briet Montaud a Alcoi. A les expressions de pintura destaquen els pintors Ferran Cabrera i Cantó, Francesc Laporta i Valor, Emili Sala i Francés, Adolf Morrió i Edmundo Jordà. Un escultor destacable propi de l'estil fou Lorenzo Ridaura i Gosálbez.
D'altra banda, hi han diverses poblacions valencianes que formen part de la ruta europea del Modernisme, una associació de governs locals i institucions no-governamentals per a la promoció internacional i la protecció del patrimoni modernista. És el cas d'Alcoi, Novelda i Sueca.
Arquitectura L'arquitectura del País Valencià a principis del fou fortament influenciada pel Modernisme europeu. El Modernisme valencià té lloc en diverses ciutats o àrees, dins del context del gran desenvolupament industrial, econòmic i urbà: Alcoi i València, pel nombre de treballs, són les principals ciutats valencianes on una gran part fou desenvolupat amb l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Borriana, Castelló de la Plana o Sueca són altres ciutats amb exemples importants de l'arquitectura modernista valenciana.
Els arquitectes locals valencians, que van ser formats a Barcelona o Madrid i influenciats pel Modernisme català i el madrileny, exerciren la major part de la seua carrera al País Valencià, el modernisme valencià rebrà una gran rellevància a les diferents ciutats valencianes.
El Mercat Central de València, un dels més grans d'Europa, ocupa més de huit mil metres quadrats de dos altures i amb un estil predominant del Modernisme valencià. La teulada excepcional té cúpules originals i seccions inclinades a diferents altures, mentre que l'interior sembla estar fet d'una gran varietat de materials com el ferro, la fusta o la ceràmica. La bellesa de l'edifici brilla especialment per la llum que entra a través de diversos punts de la teulada i els panells acolorits de les finestres.
L'Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València, localitzada al centre de la ciutat i al costat de la Plaça de Bous. Fou declarada Bé d'Interés Cultural l'any 1987.
El Mercat de Colom és un mercat públic localitzat a l'Eixample de la ciutat de València. L'edifici fou dissenyat per l'arquitecte valencià Francesc Mora i Berenguer entre el 1914 i el 1916. Aquest és un clar exemple de modernisme valencià de principis de segle. Fou declarat monument nacional i impressiona la seua excepcional façana amb els seus ornaments.
Edificis principals del Modernisme Valencià Entre les obres del modernisme valencià destaquen:
Alcoi (per districtes) Centre de la ciutat
Casa del Pavo Casa d'Escaló Cercle Industrial d'Alcoi Casa Laporta Campus d'Alcoi de la Universitat Politècinca de Valencia Casa Vilaplana Casa Briet Viaducte de Canalejas Mont de Pietat i Caixa d'Estalvis d'Alcoi Casa Mataix Edifici al carrer Sant Llorenç, 3 Edifici al carrer Sant Llorenç, 5 Edifici al carrer Sant Llorenç, 27 Edifici al carrer Sant Nicolau, 4 Edifici al carrer Sant Nicolau, 29 Edifici al carrer Sant Nicolau, 35 Cotxeres a la plaça Emili Sala, 12 Edifici a l'avinguda País Valencià, 30 Edifici al carrer Capellà Belloch, 9 Edifici al carrer Sant Josep, 26 Edificis al carrer Pintor Casanova, 16, 18 i 20 Edifici al carrer Bartolomé José Gallardo, 1, 3 i 5 La Glorieta d'Alcoi Fàbriques al carrer Sant Joan, 43 i 45 Edifici del Parc de Bombers Quiosc d'estil modernista a la Plaça de la Constitució
Eixample-Santa Rosa
Subestació Hidroelèctrica d'Alcoi Taller de carruatges al carrer Agres, 5 Fàbrica al carrer Agres, 8 Fàbrica al carrer Alcoleja, 4 Escorxador d'Alcoi
El Camí-Zona Alta
Casa El Camí, 1 Fàbrica d'El Rosendo Fàbrica al carrer Sant Vicent Ferrer, 12
Afores
Font d'El Molinar d'Alcoi Cementeri de Sant Antoni Abat, panteons i escultures d'estil modernista.
Alacant Casa de les Bruixes (1898-1912) Casa de l'Ascensor (1903) Casa Campos Carrera (1908) Casa Torrent (1909) Mercat Central (1917-1921) Cine Ideal (1924-1925)
Novelda: Casa-Museu Modernista Centre cultural Gómez-Tortosa Societat cultural Casino de Novelda Casa Mira
Oriola: Casa Villaescusa Teatre Circ Llotja d'Oriola
Torrevella: Casino de Torrevella
Villena: Teatre Chapí
Les Alqueries: Xalet de Safont
Benicarló: Casa Bosch
Benicàssim: Vil·la Victòria
Borriana: Museu de la Taronja Cercle Fruiter de Borriana
Castelló de la Plana Edifici de Correus de Castelló Casa de les Cigonyes Casa Dàvalos Casa Alcon Edifici Acadèmia la Puríssima Transformador de Viuda d'Estela Quiosc modernista de la plaça de la Pau
Vila-Real: Magatzem de Cabrera
Vinaròs: Casa Giner Casa Sendra
Alfafar: Sindicat Arrosser d'Alfafar
Alginet:
Almàssera: Casa Llòpis
Alzira: Magatzem dels germans Peris Puig Cercle d'Alzira
Bocairent: Hotel l'Àgora
Carcaixent: Casa Vernich
Catadau: Centre Catòlic Social
Cullera: Mercat de Cullera
Foios: Escoles Municipals de Foios
Gandia: Palau de París Teatre Serrano
Ontinyent: Hotel Kazar
Requena: Finca Casa Nova
Sueca: Asil d'ancians de Sueca Ateneu Suecà dels Socors Casa de Pasqual Fos Escoles Jardí de l'Ateneu Cases d'Ignàcia Cardona Escorxador de Sueca
València (per districtes) Ciutat Vella-Centre de ciutat
Estació del nord Mercat Central de Valencia Casa Ordeig Edifici de Correus Edifici Suay Casa Noguera Casa Ernest Ferrer Casa Boldun Casa Bigné Hotel Reina Victòria Edifici Aznar Casa Tarín Edifici Lucini Casa del Punt de Ganxo Palau de Castellfort Casa Peris Edifici Montfort Edifici Sánchez de León Casa Sancho Edifici Grau Edifici Gómez I Edifici Gómez II Hotel Palace Edifici Bolinches Edifici Olympia Cinematògrafs Caro
L'Eixample
Mercat de Colom Edifici Ferrer Edifici Cortina I Edifici Francisco Sancho Casa Ortega Casa dels Teuladins Casa dels Dracs Edifici Xapa Edifici Cortina Pérez Casa de Salvador Llop Casa Manuel Peris Edifici Peris
Exposició-Mestalla
Font de l'Exposició Pont de l'Exposició, 1909 Palau de l'Exposició Indústria Llanera Valenciana Edifici de Tabacalera Balneari de l'Albereda
Poblats Marítims-El Cabanyal
Tinglados del Port de València Edifici del Rellotge Casa Calabuig Hospital asil de Sant Joan de Déu Llotja del Cabanyal El Casinet Casa Ribes Casa-Museu Blasco Ibáñez
Aiora
Palau d'Aiora
L'Olivereta-Nou Mols
Convent de Santa Clara Central Elèctrica de Nou Mols
Castelló (la Ribera Alta):
Xàtiva:
Edifici Botella
Referències
Bibliografia
Mestre Martí, María. (2007). La arquitectura del modernismo valenciano en relación Contra el Jugendstil vienés. 1898-1918. Paralelismos y conexiones.. Universitat Politècnica de València. De Soto Arandiga, Concepción. (2012). Arquitectos y arquitecturas modernistas en la ciudad de Valencia 1900-1915. Valencia ante el modernismo Real Academia de Cultura Valenciana. Colomer Sendra, Vicente (2002). Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad Valenciana, ed. Registro de Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana (en castellano/valenciano). p. 719. ISBN 84-87233-38-4. Doménech Romá, Jorge (2010). Modernismo en Alcoy, su contexto histórico y los oficios artesanales. Editorial Aguaclara. p. 497. ISBN 978-84-613-8233-0. Doménech Romá, Jorge (2013). Del Modernismo al Funcionalismo, características y evolución del movimiento modernista, el modernismo en Alcoy y Novelda (casos concretos). Publicaciones de la Universidad de Alacant. p. 224. ISBN 978-84-9717-267-7.
Vegeu també Modernisme a Alcoi Modernisme català
Enllaços externs Art valencià Nouveau. Ajuntament de València. L'Art valencià Nouveau per Las Provincias Valencia ante el modernismo per Concepción de Soto Arandiga. RACV Alcoi a l'Art Nouveau Ruta europea (en català, anglès, castellà, francès, etc.)
Categoria:Modernisme Categoria:Art del País Valencià