miniatura|Un grup de diputats contesten preguntes de la premsa a la seu de Congrés. La Cambra de Diputades i Diputats de XileMinisteri Secretaria General de la Presidència (8 de juliol de 2020), «Constitució Política de la República de Xile: Fixa el text refós, coordinat i sistematitzat de la Constitució Política de la República de Xile», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 2 de febrer de 2021.Ministeri de l'Interior (17 de desembre de 2016), «Llei 18918: Llei Orgànica Constitucional del Congrés Nacional», Biblioteca del Congrés Nacional de Xile, consultat el 4 de febrer de 2021. és la cambra baixa del Poder Legislatiu de Xile, i junt amb el Senat conformen les dues cambres del Congrés Nacional. La seva composició i atribucions estan establertes en el capítol V de la Constitució Política de Xile, entre les seves funcions més importants es troba la de participar en l'elaboració de les lleis al costat del Senat i del president de la República.
Té com a funció exclusiva fiscalitzar els actes del govern i iniciar les acusacions constitucionals contra els ministres d'Estat o el president de la República. La llei de pressupostos i tota legislació que impliqui despeses o imposicions, es discuteix i s'aprova primer en aquesta cambra per passar-la al Senat.
El 2019, la Comissió de Règim Intern de la corporació va aprovar el canvi de nom a «Cambra de Diputades i Diputats de Xile» en un esforç per impulsar el llenguatge no sexista en el treball legislatiu. Aquest canvi va constar de dues etapes: la primera, modificar el nom institucional del logotip, les comunicacions i senyalístiques internes, realitzat al març de 2020; segon, una modificació del nom en cossos legals com la Constitució, qüestió que no s'ha dut a terme.
Des del 7 d'abril de 2020, la presidència de la Cambra de Diputades i Diputats de Xile l'ocupa el diputat Diego Paulsen, membre del partit Renovació Nacional.
Composició Per la Constitució Política de 1828, els diputats es triaven per votació directa en representació de les províncies per un període de 2 anys reelegibles indefinidament. Cada província elegia a un diputat a raó d'1 per cada 15.000 habitants i fracció que no baixi de 7.000.
Segons la Constitució Política de 1833 es triava un diputat per votació directa per cada departament del territori. El seu període tenia una durada de 3 anys reelegibles indefinidament. Corresponia un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior a 10.000. Amb la reforma de 1874 va passar a ser un diputat per cada 20.000 persones i fracció superior de 12.000. El 1887 un diputat per cada 30.000 habitants i per fracció superior de 15.000. L'assignació de càrrecs era per llista completa (1833-1874) i vot acumulatiu (1874-1924).
Per la Constitució Política de 1925 es triava un diputat per votació directa per cada departament o agrupació de departament. Corresponia un diputat per cada 30.000 persones i fracció superior de 15.000. La qual cosa van passar d'un total de 132 diputats l'any 1925 a 150 el 1970. El seu període tenia una durada de 4 anys reelegibles indefinidament. En cada agrupació o departament es distribuïa proporcionalment (mètode d'Hondt) els càrrecs electes, segons els vots que cada llista obtenia.
En cas de vacant d'un escó per defunció, incapacitat o inhabilitat i faltant més d'un any per a la propera elecció, es procedia a una elecció complementària per reemplaçar aquesta vacant.
D'acord a la Constitució Política de 1980, la cambra alta està integrada per 120 membres elegits per votació directa per quatre anys, en representació dels 60 districtes electorals en què es troba dividit el país (article 43è de la Constitució Política). Es pot reelegir de forma indefinida, però un diputat no pot ser ministre d'Estat o un altre càrrec que l'inhabiliti o posseir un altre càrrec d'elecció popular. Cada districte tria dos diputats. Si una llista duplica en vots a la llista que li segueix, obté els dos diputats. En cas contrari, les dues llistes majoritàries trien un diputat cadascuna.
Després de la reforma constitucional de 2015 que va establir 28 districtes electorals i el canvi a un sistema electoral proporcional s'aplicarà a partir de la nova composició del LV període legislatiu del Congrés Nacional de Xile electe de les Eleccions Parlamentàries de 2017.
Diputades i Diputats Reemplaçament en cas de vacant En cas que un escó quedi vacant per mort, incapacitat o inhabilitat, originalment la Constitució de 1980 establia que eren els membres de la cambra els que havien de procedir a escollir la persona que substituiria al parlamentari que provocava la vacant. Aquest mecanisme no va arribar a funcionar.
En la reforma constitucional de 1989, abans de l'elecció del nou parlament, es va establir que havia d'assumir el càrrec el company de llista del parlamentari que havia provocat la vacant. En cas de ser independent l'escó quedava buit i no era reemplaçat.
La reforma constitucional de 2005 consagra que el reemplaçament és nomenat per la taula directiva del seu partit que es trobava en ser electe i en cas de ser independent l'escó queda buit i no és reemplaçat.
Remuneracions i dietes Els diputats perceben una remuneració per l'exercici del seu càrrec, anomenada dieta parlamentària, que d'acord amb l'article 62 de la Constitució Política de la República, incloses totes les assignacions que a aquests els correspongui. El 2019, el sou brut mensual de la dieta, és a dir, sense considerar els descomptes legals o obligatoris —impostos i imposicions de seguretat social—, és de 9.349.851 PCL $ (10.645,39 €).
Per concepte d'assignacions, els diputats reben $ 5.760.000 (6.558,12 €), dels quals $ 2.077.000 (2.364,79 €) són per a despeses de representació i no han de ser rendits. A més compten amb una assignació de $ 846.000 (963,22 €) per a combustible, 48 bitllets d'avió d'anada i tornada a l'any per a destinacions nacionals i 12 passatges d'avió anuals ampliables a altres persones; per passatges a l'estranger, posseeixen un descompte del 10% amb la companyia LAN Airlines. A més compten amb estacionaments exclusius a l'Aeroport Arturo Merino Benítez i xofer personal per als seus trasllats en el vehicle fiscal assignat.
La cambra cobreix les despeses de secretaria personal dels diputats, el pagament de la factura telefònica de l'oficina al Congrés (només de trucades nacionals), l'arrendament d'una seu al districte respectiu, amb accés a Internet i altres serveis, dos ordinadors i una impressora, més 1000 fotocòpies mensuals. Totes aquestes despeses no poden superar els CLP $ 2.200.000 (2.504,84 €) mensuals.
L'Institut Nacional d'Esports dona als diputats una credencial per assistir gratis als partits de la Primera Divisió a l'Estadi Nacional, amb un acompanyant. L'ANFP els dona un descompte aproximat del 40% per a tres partits internacionals; a més, els diputats disposen d'estacionaments gratuïts en el sector Anita Lizana de l'estadi.
Membres actuals Els diputats de la República són tractats protocol·làriament amb l'assignació del títol «honorable», per tant es refereix a ells com «honorable diputat» o «honorable diputada».Clemira Pacheco, Carta de Patrocinio, Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2017. Actualment, només el 22,58% d'escons són ocupats per dones (35 de 155).