, va ser un historiador i periodista britànic conegut per les seves conferències sobre història i pel seu estil de prosa. El 1961 va publicar el seu llibre més controvertit, The Origins of the Second World War. Va ser conegut per milions de persones a través de les seves conferències televisives. La seva combinació de rigor acadèmic i atractiu popular va portar a l'historiador Richard Overy a descriure'l com "el Macaulay de la nostra època". En una enquesta de 2011 de la revista History Today, va ser nomenat el quart historiador més important dels 60 anys anteriors.
Biografia Primers anys de vida Taylor va néixer el 1906 a Birkdale, Southport, que llavors formava part del Lancashire, fill únic del comerciant de cotó Percy Lees Taylor i de la mestra d'escola Constance Sumner Taylor (nascuda Thompson). Els seus pares rics tenien opinions d'esquerres, que ell va heretar. Els seus dos pares eren pacifistes que es van oposar a la Primera Guerra Mundial, i van enviar el seu fill a escoles quàqueres com a forma de protestar contra la guerra.
Aquestes escoles eren The Downs School a Colwall i Bootham School a York.Wrigley 2006 Geoffrey Barraclough, contemporani de l'escola Bootham, recordava Taylor com "una personalitat vital d'allò més fascinant, estimulant, violentament antiburgesa i anticristiana".Burk 2002, p.41 El 1924, va anar a l'Oriel College d'Oxford per estudiar història moderna.
A la dècada de 1920, la mare de Taylor, Constance, era membre de la III Internacional mentre que un dels seus oncles era membre fundador del Partit Comunista de la Gran Bretanya. Constance va ser una sufragista, feminista i defensora de l'amor lliure i va practicar els seus ensenyaments mitjançant una sèrie d'afers extramatrimonials, sobretot amb Henry Sara, un comunista que en molts aspectes es va convertir en el pare substitut de Taylor. Taylor ha esmentat en les seves memòries que la seva mare era dominant, però al seu pare li agradava exasperar-la seguint els seus propis camins. Taylor tenia una estreta relació amb el seu pare. Va ser reclutat al Partit Comunista de la Gran Bretanya per un amic de la família, l'historiador militar Tom Wintringham, mentre estava a Oriel; membre del 1924 al 1926. Taylor va trencar amb el partit pel que considerava la seva posició ineficaç durant la vaga general de 1926. Després de marxar, va ser un fervent partidari del Partit Laborista durant la resta de la seva vida, sent membre durant més de seixanta anys. Malgrat la seva ruptura amb el Partit Comunista, va visitar la Unió Soviètica el 1925, i de nou el 1934.
Carrera acadèmica Taylor es va graduar a Oxford el 1927 amb honors de primera classe.
Després de treballar breument com a advocat, va començar el seu treball de postgrau, anant a Viena per estudiar l'impacte del moviment cartista en la Revolució de 1848. Després, va passar a estudiar la qüestió de la Unificació italiana durant un període de dos anys. Això va donar lloc al seu primer llibre, The Italian Problem in European Diplomacy, 1847–49 publicat el 1934.Burk 2002, p.41
Anys de Manchester Taylor va ser professor d'història a la Universitat de Manchester de 1930 a 1938. Inicialment vivia amb la seva dona en un pis sense mobles a l'últim pis d'una casa del anomenada The Limes, al número 148 de Wilmslow Road, que es trobava enrere del carrer, davant de l'entrada de Didsbury Park, a l'extrem sud del poble de Didsbury.Burk 2002, Març 2020 Uns anys més tard, Taylor va comprar una casa al poble de Disley, a la vora del Peak District.
Anys d'Oxford Es va convertir en membre del Magdalen College, Oxford, el 1938, càrrec que va ocupar fins al 1976. També va ser professor d'història moderna a la Universitat d'Oxford de 1938 a 1963. A Oxford era un orador tan popular que va haver de donar les seves conferències a les 8:30 per evitar que la sala s'omplis.
El 1962, Taylor va escriure en una revisió de The Great Hunger: Ireland 1845–1849 de Cecil Woodham-Smith que: "Tota Irlanda era un Belsen... La classe dirigent anglesa va ser fidel a la forma. Havien matat dos milions d'irlandesos." Taylor va afegir que si la taxa de mortalitat per la Gran fam irlandesa no era més alta, "no va ser per falta d'intentar-ho" per part del govern britànic, i va escriure: "Sempre he sentit un cert horror dels economistes polítics des que vaig escoltar un d'ells dir que la fam a Irlanda no mataria més d'un milió de persones, i això amb prou feines seria suficient per fer molt bé". Taylor va reimprimir més tard la seva ressenya de llibres sota el dur títol "Genocidi" en el seu llibre de 1976 Essays in English History."
El 1964, mentre conservava la seva beca universitària, la Universitat d'Oxford es va negar a renovar el nomenament de Taylor com a professor universitari d'història moderna. Aquesta decisió aparentment sobtada va sorgir arran de la polèmica al voltant del seu llibre Els orígens de la segona guerra mundial. En traslladar-se a Londres, es va convertir en professor a l'Institut d'Investigació Històrica del University College de Londres i a la Politècnica del Nord de Londres.
Un pas important en la "rehabilitació" de Taylor va ser un festschrift organitzat en honor seu per Martin Gilbert el 1965. Va ser homenatjat amb dues festes més, el 1976 i el 1986. Els festschriften van ser testimonis de la seva popularitat entre els seus antics estudiants, ja que rebre fins i tot un sol festschriften es considera un honor extraordinari i rar.
Segona Guerra Mundial Durant la Segona Guerra Mundial, Taylor va servir a la Guàrdia Nacional i va fer amistat amb estadistes emigrats d'Europa central, com l'antic president hongarès el comte Mihály Károlyi i el president txecoslovac Edvard Beneš. Aquestes amistats van ajudar a millorar la seva comprensió de la regió. La seva amistat amb Beneš i Károlyi pot ajudar a explicar el seu retrat simpàtic d'ells, en particular Károlyi, a qui Taylor va retratar com una figura santa. Taylor es va fer amic d'Hubert Ripka, agregat de premsa de Beneš, que vivia a Oxford, i a través d'ell va conèixer el president Beneš que vivia a Londres.Burk 2000 Taylor va escriure que com que Beneš era president, "no se li va permetre ser a la primera línia a Londres i va haver de viure a Aston Abbots, una casa Rothschild d'un estàndard modest per a ells. Avorrit i aïllat, Beneš va convocar una audiència tot el que va poder i sovint em van portar a Aston Abbots en el cotxe presidencial".
El 1943, Taylor va escriure el seu primer pamflet, El lloc de Txecoslovàquia en una Europa lliure, explicant la seva opinió que Txecoslovàquia després de la guerra serviria de "pont" entre el món occidental i la Unió Soviètica.Burk 2000 El lloc de Txecoslovàquia en una Europa lliure va començar com una conferència que Taylor havia donat a l'Institut Txecoslovac de Londres el 29 d'abril de 1943 i, a proposta de Jan Masaryk, es va convertir en un pamflet per explicar la situació de Txecoslovàquia al poble britànic. Taylor va argumentar que els txecoslovacs haurien d'"explicar" als soviètics i "explicar" el socialisme als britànics, dient: "Has d'aparèixer al poble anglès com a comunista i als russos com a demòcrates i, per tant, no rebràs res, sinó abusos d'ambdós bàndols. El lloc de Txecoslovàquia en una Europa Lliure reflectia la teoria de la "convergència" de Beneš, ja que, segons el que estava veient a la Gran Bretanya en temps de guerra, les nacions occidentals es convertirien en socialistes després de la guerra mentre que la Unió Soviètica es tornaria més democràtica. El 1945, Taylor va escriure: "Beck, Stojadinović, Antonescu i Bonnet menyspreaven la integritat [de Beneš] i s'enorgulleixen de la seva astúcia; però els seus països també van caure davant l'agressor alemany i cada pas que van fer ha fet que la resurrecció dels seus països sigui més gran. difícil. [En canvi] la política exterior del Dr. Beneš durant la guerra actual ha guanyat a Txecoslovàquia un futur segur." Durant el mateix període, Taylor va ser emprat per l'Executiu de Guerra Política com a expert en Europa central i va parlar amb freqüència a la ràdio i en diverses reunions públiques. Durant la guerra, va pressionar perquè els britànics reconeguessin els partisans de Josip Broz Tito com el govern legítim de Iugoslàvia.
Dimissió de l'Acadèmia Britànica El 1979, Taylor va dimitir de l'Acadèmia Britànica en protesta per l'acomiadament d'Anthony Blunt, que havia estat acusat com a espia soviètic. Taylor va prendre la posició que:
Vida personal Taylor es va casar tres vegades. Es va casar amb la seva primera dona Margaret Adams el 1931, van tenir quatre fills junts i es van divorciar el 1951. Durant algun temps a la dècada de 1930, ell i la seva dona van compartir casa amb l'escriptor Malcolm Muggeridge i la seva dona Kitty. A partir de la dècada de 1940, els enamoraments de Margaret per Robert Kee i Dylan Thomas van empènyer la parella cap a la separació. La seva segona dona va ser Eve Crosland, la germana d'Anthony Crosland MP, amb qui Taylor es va casar el 1951; van tenir dos fills i es van divorciar el 1974. La seva tercera dona va ser la historiadora hongaresa Éva Haraszti, amb qui es va casar el 1976.Taylor, A. J. P. (1983) A Personal History. London: Hamish Hamilton. p.267
Obra El problema italià en la diplomàcia europea, 1847–49 El primer llibre de Taylor, publicat el 1934, abordava la qüestió de la unificació italiana, El problema italià en la diplomàcia europea, 1847–49. No obstant això, l'especialitat de Taylor era la història d'Europa central, britànica i diplomàtica. Es va interessar especialment per la dinastia dels Habsburg i Bismarck. Els seus principals mentors en aquest període van ser l'historiador d'origen austríac Alfred Francis Pribram i l'historiador d'origen polonès Sir Lewis Namier. Els escrits anteriors de Taylor reflectien l'opinió favorable de Pribram sobre els Habsburg; tanmateix, el seu llibre de 1941 The Habsburg Monarchy 1809–1918 (publicat en una edició revisada el 1948) va mostrar la influència de les opinions desfavorables de Namier. A La monarquia dels Habsburg, Taylor va afirmar que els Habsburg veien els seus regnes completament com una eina per a la política exterior i, per tant, mai podrien construir un estat nació genuí. Per mantenir el seu regne unit, van recórrer a enfrontar un grup ètnic contra un altre i van promoure l'hegemonia alemanya i magiar sobre les altres ètnies d'Àustria-Hongria.
La lluita pel domini a Europa 1848–1918 El 1954 va publicar la seva obra mestra, The Struggle for Mastery in Europe 1848–1918 i la va seguir amb The Trouble Makers el 1957, un estudi crític de la política exterior britànica. The Trouble Makers era una celebració d'aquells que havien criticat el govern per la política exterior, un tema estimat al seu cor. The Trouble Makers havien estat originalment les Ford Lectures el 1955 i era el seu llibre preferit amb diferència. Quan el van convidar a impartir les conferències Ford, inicialment no tenia cap tema, i va ser el seu amic Alan Bullock qui va suggerir el tema de la dissidència de política exterior.
Bismarck: L'home i l'estadista El tema recurrent dels accidents que decideixen la història va aparèixer a la biografia de Bismarck de 1955 més venuda de Taylor. Taylor va argumentar de manera controvertida que el canceller de ferro havia unificat Alemanya més per accident que per disseny; una teoria que va contradir les proposades pels historiadors Heinrich von Sybel, Leopold von Ranke i Heinrich von Treitschke als darrers anys del , i per altres historiadors més recentment.
Els orígens de la Segona Guerra Mundial El 1961 va publicar el seu llibre més controvertit, Els orígens de la Segona Guerra Mundial, que li va valer la fama de revisionista.Martel 1999, p.1 Gordon Martel assenyala que "va tenir un impacte profund. El llibre es va convertir en un clàssic i un punt de referència central en tota discussió sobre la Segona Guerra Mundial."