El cisteller pàl·lid Rev. 29/04/2021 (Asthenes modesta) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller pàl·lid fa de 15 a 16 cm de llarg i pesa de 13 a 22 g. És un dels cistellers més petits. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen un supercili estret de color marró clar, lores de color marró fosc, cobertores auriculars marrons i una regió malar de color marró blanquinós amb vetes marrons més fosques. La coroneta, clatell, dors, carpó i cobertores superiors de la cua són de color marró fosc apagat, tot i que l'esquena és més pàl·lida i sorrenca a la part sud de l'àrea de distribució de l'espècie. El front té taques negroses indistintes i el carpó i les cobertores superiors de la cua tenen un to vermellós. Les cobertores de les ales són de color marró fosc amb vores castany-rogenques, les cobertores majors són de color marró fosc amb vores beix o marrons, i les plomes de vol són de color fúcsia fosc amb bases rogenques. El parell central de plomes de la cua és punxegut i de color fúcsia fosc amb les plomes externes rogenques. La resta de les plomes de la cua tenen quantitats creixents de fúcsia a les més externes, que són gairebé completament d'aquest color. La barbeta i la part superior de la gola són de color marró pàl·lid amb una taca taronja-romosa al centre, la part inferior de la gola i la part superior del pit són de color marró grisenc blanquinós amb ratlles més fosques, la part inferior del pit i el ventre són de color marró pàl·lid, i els flancs i les cobertores inferiors de la cua són de color marró pàl·lid amb un to rogenc. L'iris és de color marró fosc, el maxil·lar va de negre a marró fosc, el de la mandíbula és gris marró amb la punta fosca, i les potes i els peus de color gris negrós a marró fosc. Els juvenils no tenen la taca taronja-rogenca la gola i el pit i el ventre estan clapejats.
Distribució i hàbitat El cisteller pàl·lid es distribueix per les vessants àrides dels Andes des del centre i sud de Perú i centre i sud-oest de Bolívia, cap al sud, a través de Xile fins al nord de Magallanes i zona andina i terres baixes de l'Argentina. Habita principalment la puna, prats temperats i àrids a semihumits, sovint aquells amb afloraments rocosos i petits arbustos dispersos. També es troba en matolls muntanyencs àrids, matolls de Polylepis i boscos secs i oberts. En altitud, s'estén des de prop del nivell del mar fins als 4.500 m.
Comportament Moviment El cisteller pàl·lid és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sol, però de vegades en parelles, recollint preses principalment del terra i de manera limitada de la vegetació baixa.
Reproducció Es reprodueix a la primavera i l'estiu australs, aproximadament d'octubre a març. Es creu que és monògam. Teixeix un niu cilíndric o esfèric amb branquetes (sovint espinoses) amb una entrada lateral, i folra la cambra del niu amb plomes i pèl. El col·loca en diversos llocs, com ara una esquerda de roca, un arbust, un forat en un banc de terra i el niu abandonat d'un altre ocell. La mida de la posta és de dos a quatre ous. No es coneixen el període d'incubació, el temps d'envolament i els detalls de la cura parental.
Vocalització El cant del cisteller pàl·lid és "un trinat ascendent ràpid que acaba bruscament". També fa un "trinat més complex amb notes introductòries". Els crits són com "un 'piup' o tjit' curt i greu".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller pàl·lid com en risc mínim. Té una àrea de distribució extremadament àmplia i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú o comú en gran part de l'àrea de distribució. L'"hàbitat ocupat per aquesta espècie està generalment sotmès a un sobrepasturatge almenys moderat".
Taxonomia i sistemàtica El cisteller pàl·lid va ser descrit per primer cop l'any 1851 pel naturalista britànic Thomas Campbell Eyton amb el nom binomial Synallaxis modestus i la localitat tipus "Bolívia" sense estar-ne segur.
En el passat, algunes vegades va ser considerada com incloent l'actualmentel cisteller dels cactus (Pseudasthenes cactorum) com a subespècie (i fins i tot com a sinònim), però les dades genètiques van mostrar posteriorment que ni tan sols pertanyen al mateix gènere. La subespècie nominal aparentment varia el color del dors, més fosc al nord, més pàl·lid i sorrenc al sud. La subespècie proposada A. modesta navasi (Contreras, 1979), del sud d'Argentina, va ser descrita com a diferent d'''australis a la biometria, (pic significativament més curt, ales i cua més llargues), però la sobreposició de mesures evita la separació de molts espècimens.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic modesta prové del llatí «modestus» que significa “senzill”, “modest”, “sense pretensions” que deriva de «modus», “mesure”, “estàndard”.
Subespècies La taxonomia del cisteller pàl·lid no està establerta. El Congrés Ornitològic Internacional (COI) i el Manual dels ocells del món (HBW) de BirdLife International (BLI) li assignen aquestes set subespècies:
A. m. proxima (Chapman, 1921) ─ Andes del centre i sud del Perú des del departament de Junín fins al departament de Cuzco. A. m. modesta (Eyton, 1852) ─ Andes del sud-oest del Perú i l'oest de Bolívia fins al sud del nord de Xile i el nord-oest de l'Argentina. A. m. hilereti (Oustalet, 1904) ─ províncies de Tucumán i Catamarca al nord-oest de l'Argentina. A. m. rostrata (von Berlepsch, 1901) ─ vessant oriental dels Andes als departaments centrals de La Paz i Cochabamba, a Bolívia. A. m. serrana (Nores, 1986) ─ Sierra de Famatina a la província de La Rioja, a l'oest de l'Argentina. A. m. cordobae (Nores & Yzurieta, 1980) ─ centre de l'Argentina. A. m. australis (Hellmayr, 1925) ─ Andes i terres baixes del centre i sud de Xile i de l'oest i sud de l'Argentina.
S'ha proposat una vuitena subespècie, A. m. navasi, però no es pot diferenciar dA. m. australis. La taxonomia de Clements no reconeix A. m. hilereti i A. m. cordobae. Inclou hilereti dins modesta i cordobae dins serrana''.
Referències
pàl·lid Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud