El cisteller d'Ayacucho Rev. 29/04/2021 (Asthenes ayacuchensis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cisteller d'Ayacucho fa de 18 a 20 cm de llarg. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen la cara marró amb un supercili marró més pàl·lid. La coroneta és marró amb taques negres lleugeres. El dors i el carpó són marrons i les ales marró fosc amb vores vermelloses a les plomes. La cua és d'un color marró més pàl·lid però més vermellós que el dors; és llarga i profundament bifurcada amb poques barbes als extrems de les plomes que li donen un aspecte irregular. La barbeta és grisenca amb un punt central castany vermellós brillant i la resta de les parts inferiors són d'un gris fosc. L'iris és marró fosc, el bec de negre a gris fosc amb de vegades una base pàl·lida a la mandíbula, i les potes i peus de color gris blavós fosc.
Distribució i hàbitat El cisteller d'Ayacucho es troba a la part nord del departament d'Ayacucho del Perú, a l'oest del riu Apurímac. Habita principalment en boscos pigmeus i boscos de Polylepis a l'ecotò de la línia d'arbres. Prefereix zones amb densos boscos de bambú Chusquea. En altitud, oscil·la principalment entre els 3.300 i els 3.700 m.
Comportament Moviment Es creu que el cisteller d'Ayacucho és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació La dieta i el comportament d'alimentació del cisteller d'Ayacucho són essencialment desconeguts. Normalment es veu sol o en parelles. Se suposa que s'alimenta principalment d'artròpodes que recull del fullatge.
Reproducció No se sap res sobre la biologia reproductora.
Vocalització El cant principal del cisteller d'Ayacucho és "un trinat ràpid, agut i uniforme que dura dos segons, emès a una freqüència constant". El crit principal és un "piiiik" agut.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cisteller d'Ayacucho com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt restringida i una mida de població desconeguda, tot i que es creu que aquesta última és estable. No s'ha identificat amenaces immediates. L'àrea de distribució total és "potser només 500 km², dins dels quals els hàbitats dels boscos pigmeus estan fragmentats i degradats per pertorbacions antropogèniques".
Taxonomia i sistemàtica El cisteller d'Ayacucho va ser descrit per primer cop l'any 1972 per l'ornitòleg francès Charles Vaurie i els nord-americans John Terborgh i John Seddon Weske amb el nom binomial Schizoeaca fuliginosa ayacuchensis i la localitat tipus "Puncu, 30 Km. al nord-est de Tambo, 12°47'S, 73°49'W, Ayacucho, Perú".
Originalment es va descriure com una subespècie del cisteller de Vilcabamba (aleshores Schizoeaca fuliginosa, ara A. vilcabambae) però avui són considerades espècies diferents. Més tard es va tractar com a coespecífica amb el mateix cisteller de Vilcamba. Aquestes espècies i diverses altres van ser assignades durant molt de temps al gènere Schizoeaca, però les dades genètiques van mostrar que el gènere està integrat dins d'Asthenes. Un estudi filogenètic publicat el 2015 que va examinar tant les dades de seqüència d'ADN com les vocalitzacions dels membres del gènere Asthenes va trobar que el cisteller d'Ayacucho era més similar a el cisteller d'ulleres (A. palpebralis) que amb el cisteller de Vilcamba. Basant-se en aquesta evidència, es va elevar al rang d'espècie.
Etimologia El nom genèric Asthenes deriva del grec antic «ασθενης/asthenēs» que significa “insignificant” (un epítet de l'ocell «βουδυτης/boudutēs», ara associat amb la cuereta groga (Motacilla flava), però antigament identificada de manera diversa). Es compon del prefix negatiu «α-/a-» i «σθενος/stenos», “poder”.
L'epítet específic ayacuchensis fa referència a Ayacucho, Perú, la localitat tipus.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Ayacucho Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud