El jonquer becdret Rev. 29/04/2021 (Limnoctites rectirostris) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El jonquer becdret mesura entre 16 i 17 cm de longitud i pesa entre 16 i 21 g. Té un plomatge bru a la part superior i més clar a la inferior, amb una cella ben marcada i ales de color rogenc que contrasten amb el dors bru olivaci. Cal parar atenció en el bec llarg i recte. El cant comença amb notes agudes i netes, seguides d'un trinat de to elevat.
Distribució i hàbitat El jonquer becdret es troba al nord-est de l'Argentina, al sud-est del Brasil i a l'Uruguai. Dins de l'àrea de distribució, es limita essencialment a zones pantanoses de les pampes i terres des de les terres baixes costaneres fins a les zones elevades. Al Brasil, es troba als estats de Rio Grande do Sul i Santa Catarina. A l'Argentina, habita a les províncies d'Entre Ríos i a l'extrem nord-est de la de Buenos Aires. A l'Uruguai, es limita a la zona oriental i meridional del país.
En els darrers anys, s'ha registrat la seva presència als departaments de Cerro Largo, Canelones, Maldonado —on Charles Darwin el va trobar el 1833 a la Laguna José Ignacio i a la Laguna del Diario, indrets on encara es pot localitzar—, Rocha, San José i Treinta y Tres (especialment a la Quebrada de los Cuervos). Pel que fa al departament de Lavalleja, només hi ha registres de l'any 1994, però és probable que l'ocell encara hi sigui present.
Aquesta espècie prefereix les zones pantanoses i els aiguamolls situats entre el nivell del mar i els 1.100 metres d'altitud. Una característica clau de l'hàbitat ideal és l'abundància de caraguatà (espècies d'Eryngium espinoses), com ara l'E. pandanifolium, que utilitza especialment a les zones elevades. De vegades s'afirma que les dues espècies de Limnornis difereixen en les preferències de microhàbitat —coincidint en la mateixa regió però no en la mateixa localitat—, però aquesta hipòtesi sembla ser incorrecta.
Comportament Generalment discret, va en parells que s'alimenten en la densa vegetació dels pantans. Com molts de la seva família, és més fàcil de veure mentre canta, quan sol enfilar-se en una perxa semi-exposat.
Alimentació La dieta consisteix en artròpodes com ara Coleoptera, Hemiptera i Hymenoptera.
Reproducció Construeix, amb fulles de caraguatà, un niu de forma ovalada, disposat verticalment, amb entrada lateral. La femella pon tres ous blancs que són incubats tant per ella com pel mascle.
Estat i conservació Tot i que el jonquer becdret pot ser comú en hàbitats adequats, les poblacions disminueixen a escala global i l'espècie esdevé escassa a causa de la pèrdua d'hàbitat. Entre les amenaces importants hi ha la contaminació i el dessecament de zones humides, especialment per a la construcció als afores de les ciutats grans. La presència de salzes invasors (Salix spp.), així com de plantacions d'eucaliptus (Eucalyptus spp.) i pins (Pinus spp.), també perjudica la qualitat de l'hàbitat. L'espècie es troba en algunes àrees protegides, com ara l'Àrea Protegida Quebrada de los Cuervos, al departament de Treinta y Tres (Uruguai).
Taxonomia El jonquer becdret va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg britànic John Gould el 1839 sota el mateix nom científic Limnornis rectirostris i la localitat tipus "Maldonado, Uruguay".
Antigament es classificava dins del gènere Limnornis juntament amb el jonquer beccorbat (Limnornis curvirostris), espècie que habita la mateixa regió i hàbitat generals i que, per tant, comparteix algunes adaptacions amb el jonquer becdret. Tanmateix, aquest espècie està més estretament emparentat amb Cranioleuca (espècies típiques conegudes com a cuaespinós) que no pas amb Limnornis curvirostris, i és l'espècie germana del cuaespinós gorjagroc (Limnoctites sulphuriferus).
Etimologia El nom genèric Limnoctites combina les paraules del grec antic «λιμνη/limnē» que significa “pantà”; «κτιτης/ktitēs», “constructor”, “habitant” que alhora deriven de «κτιζω/ktizō», “fundar”, “construir”.
L'epítet específic rectirostris combina les paraules llatines «rectus» que significa “recte” que alhora deriva de «regere», “guiar”; i «-rostris», «-bec» que deriva de «rostrum», “bec”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Furnarins Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud