El cuaespinós de coroneta ratllada Rev. 29/04/2021 (Cranioleuca pyrrhophia) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció El cuaespinós de coroneta ratllada fa de 13 a 16 cm de llarg i pesa de 10 a 16 g. És un dels membres petits del gènere Cranioleuca i té patrons únics a la coroneta i la cua. L'espècie mostra una variació considerable del plomatge seguint la regla de Gloger. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un supercili blanc ample, lores marró fosc, marró fosc darrere de l'ull i cobertores auriculars mixtes blanquinoses i marrons. La coroneta està molt ratllada amb marró negrós i beix; les ratlles dels exemplars al sud del Brasil i Paraguai són més tènues. La coroneta posterior i el dors són de color marró grisenc, que és més marró al sud de Bolívia. El carpó i les cobertores superiors de la cua són més marrons que el dors. Les plomes de la cua són graduades i molt punxegudes, donant-li un aspecte bifurcat. El parell central de plomes és de color marró fosc o vermellós amb barbes interiors de color marró fosc, els dos parells següents són vermellosos amb marró fosc al llarg dels eixos i a la punta, i el parell exterior és vermellós. Les cobertores de les ales són vermelloses, les cobertores primàries de color marró fosc i les plomes de vol de color marró apagat. La gola és blanquinosa, el pit de color gris marró o gris beix, i el ventre d'un gris més fosc. El pit i el ventre són més pàl·lids al sud de Bolívia. L'iris és de color vermell fosc a taronja pàl·lid a marró fosc, el maxil·lar de color negre a gris, la mandíbula de color rosat a rosat amb la punta fosca, i les potes i els peus són de color verd oliva a gris verdós o marró groguenc. Els juvenils tenen la corona sense ratlles i les parts inferiors més fosques que les dels adults; les parts inferiors són lleugerament tacades o escamades.
La subespècie C. p. striaticeps té més ratlles a la coroneta que la subespècie nominal, el dors lleugerament més marró, cobertores superiors de la cua i plomes centrals de la cua més fosques i vermelles, el pit i el ventre més pàl·lids i menys grisos, i un to vermellós a les cobertores inferiors de la cua. La C. p. rufipennis té ratlles a la coroneta intermèdies entre la subespècie nominal i striaticeps, el dors encara més marró que striaticeps, i més vermellosa en algunes de les plomes de vol que les altres dues subespècies.
Distribució i hàbitat La subespècie nominal de la cua espinosa coronada ratllada és, amb diferència, la més estesa i la representant més meridional del gènere Cranioleuca.
El cuaespinós de coroneta ratllada habita en una varietat de paisatges, com ara boscos tropicals caducifolis, boscos de ribera, matolls muntans àrids, sabanes seques, boscos semihumits i als boscos d'Alnus i Podocarpus dels Andes. En altitud, va des de prop del nivell del mar fins als 3.100 m.
Comportament Moviment El cuaespinós de coroneta ratllada és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment sol o en parelles i sovint s'uneix a estols d'espècies mixtes. Captura preses acrobàticament de l'escorça, els líquens, les molses i els epífits mentre s'enganxa i s'enfila per petites branques des del sotabosc fins a la capçada.
Cria Es reprodueix a la primavera i l'estiu australs. Es creu que és monògama. El niu és una bola ovalada feta de pals i altres materials vegetals, tot i que a la part oriental de l'àrea de distribució la majoria dels pals són substituïts per materials més tous. El forat d'entrada és al costat i la cambra dels ous està folrada amb fibres vegetals suaus i plomes. El niu sol estar a la forcada d'un petit arbre o arbust, a uns 2 a 5 m sobre el terra. La mida de la posta és de dos a tres ous. El polls deixen el niu entre 13 i 15 dies després de l'eclosió. Es desconeix el període d'incubació i els detalls de les cures parentals.
Vocalització El és "un trinat accelerat i descendent sense notes introductòries" també descrit com "un tii tiitii titititit... acabant en un trinat. Un altre és un "so 'tic' metàl·lic àmpliament espaiat seguit d'una sèrie ràpida de notes agudes, descendents". Els crits inclouen un "'tck' metàl·lic suau o un 'tidrrit' ràpid" i "wrrru".
Estat de conservació La UICN ha avaluat la cua espinosa de corona ratllada com en risc mínim. Té una àrea de distribució molt àmplia i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera bastant comú o comú a la major part de l'àrea de distribució, tot i que és poc comú al Paraguai. És "tolerant a la pertorbació de l'hàbitat; sovint present en zones amb només petites zones d'hàbitat, incloent-hi simples matolls i bardisses a les regions agrícoles". Tanmateix, la subespècie C. p. rufipennis "no s'ha registrat definitivament durant almenys cinquanta anys i pot estar en perill d'extinció".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós de coroneta ratllada va ser descrit per primer cop l'any 1818 per l'ornitòleg francés Louis Pierre Viellot amb el nom binomial Dendrocopus pyrrhophius i la localitat tipus "Paraguay".
Les dades filogenètiques recents indiquen que la present espècie és germana del cuaespinós de Minas Gerais (C. pallida) i que ambdues són parents properes del cuaespinós olivaci (C. obsoleta). Aparentment híbrida amb aquesta última al sud de Rio Grande do Sul, Brasil i s'ha suggerit que podrien ser coespecífiques, però hi ha poca evidència d'introgressió extensiva.
La variació geogràfica és complexa i majoritàriament clinal. El plomatge es torna més gris per dalt i més blanc per baix a les regions més seques del centre i oest argentí. A Uruguai i el sud de Brasil, el dors és marró olivaci, les parts ventrals una mica groguenques i el triat de la corona es redueix i es torna més acanalat. Les poblacions de terres baixes del sud de Bolívia són semblants a les poblacions muntanyenques veïnes de striaticeps però amb cobertores inferiors de la cua com a la nominal.
Etimologia El nom genèric Cranioleuca combina les paraules del grec antic «κρανίο/kranion» que significa “crani”, “cap” derivada de «καρα/kara», «κράτος/kratos», “cap”; i «λευκος/leukos», “blanc”.
L'epítet específic pyrrhophia combina les paraules del grec antic «πυρρος/purrhos» que significa “de color flama”, “vermell” derivat de «πυρ/pur», «πυρος/puros», “foc”; i «φαιος/phaios», “marró”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies:
C. p. rufipennis (Sclater & Salvin, 1879) ─ oest de Bolívia ( als Andes dels departaments de La Paz i Cochabamba) C. p. striaticeps (d'Orbigny & Lafresnaye, 1837) ─ centre de Bolívia (Andes centrals i meridionals de Bolívia, als departaments de Cochabamba, Santa Cruz i Tarija). C. p. pyrrhophia (Vieillot, 1818) ─ sud de Bolívia, oest del Paraguai, nord-est i centre de l'Argentina fins a la província de Río Negro, gairebé a tot l'Uruguai i a l'estat més meridional del Brasil, Rio Grande do Sul.
Referències
coroneta ratllada Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud