El catxolot rogenc Rev. 29/04/2021 (Pseudoseisura cristata) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita a la vegetació baixa i als boscos àrids de les terres baixes de l'est del Brasil.
Descripció El catxolot rogenc fa de 25 a 26 cm de llarg. És un furnàrid gros, amb cresta, amb el bec llarg. No presenta dimorfisme sexual. Els adults són majoritàriament d'un color marró-rogenc brillant, una mica més pàl·lid a la part inferior. Les plomes de vol tenen puntes fosques i els extrems de les plomes de la cua no tenen barbes. L'iris és groc. Els juvenils tenen una cresta més curta que els adults, amb algunes ratlles o barres fosques a la cara i a la part inferior i l'iris gris blavós.
Distribució i hàbitat El catxolot rogenc es troba a l'est del Brasil, en una zona delimitada aproximadament per l'est de Maranhão, Paraíba i el centre de Minas Gerais. Habita els boscos i matolls del bioma de Caatinga i també els boscos tropicals caducifolis. Lluny de les zones de densa població humana, és comuna al voltant dels habitatges. En altitud, oscil·la entre els 50 i els 500 m.
Comportament Moviment El catxolot rogenc és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes i material vegetal. Normalment busca aliment en parelles i generalment a terra, on sondeja i captura les preses.
Reproducció La temporada de reproducció no s'ha definit. Tot i que es creu que l'espècie és majoritàriament monògama, diverses observacions de parelles reproductores van incloure fins a quatre adults aparents, tots els quals van tenir cura dels pollets. Es desconeix si els ajudants estan relacionats o no amb la parella principal. El niu és una massa de branques espinoses que normalment és el doble de llarga que ampla, col·locada en una forquilla d'arbre o en un pal de serveis públics. Un túnel d'entrada prop de la part superior condueix a una cambra interior folrada amb trossos d'escorça i pell de serp. Un niu a Ceará va incorporar un gran nombre de materials antropogènics, com ara fulles d'afaitar, una forquilla, articles i fragments de plàstic, paper i filferro espinós. No es coneixen la mida de la posta, el període de incubació, el temps fins a l'envolament i més detalls de la cura parental.
Vocalització Sol cantar en duet. Un ocell, que es creu que és el mascle, "dona una llarga sèrie de notes 'tjiu' ben espaiades, molt fortes i penetrants". La presumpta femella respon amb "una sèrie de 15-35 notes 'tsjiip' brunzides ben espaiades". El crit de l'espècie és "un sol 'txuk'".
Estat de conservació La UICN ha avaluat el catxolot rogenc com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està augmentant. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera comuna "especialment on la caatinga està greument degradada o sobrepasturada" i ha "estès la distribució localment on s'ha desforestat". A més, es troba en diverses àrees protegides.
Taxonomia i sistemàtica El catxolot rogenc va ser descrit originalment l'any 1824 pel biòleg alemany Johann Baptist von Spix amb el nom binomial Anabates cristatus i la localitat tipus "Malhada, Rio São Francisco (Baia), Brazil".
El gènere no té parents propers obvis dins de la família. La present espècie és parent propera del catxolot crestagrís (P. unirufa) que era abans considerada una subespècie de del catxolot rogenc, però Zimmer & Whittaker (2000) van presentar evidències per considerar P. unirufa com a espècie separada. Difereixen ecològicament i vocalment (diferències importants en la vocalització van ser demostrades mitjançant experiments de "playback"), i possiblement també en el sistema social i arquitectura del niu.
Etimologia El nom genèric Pseudoseisura combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i «σεισουρα/seisoura», un ocell esmentat per Hesiqui i posteriorment identificat com a Motacilla.
L'epítet específic cristata prové del llatí «cristatus» que significa “amb cresta”, “plomall”, “amb flocs” derivat de «crista», “cresta”, “plomall”, “floc”. Aquest epítet es refereix no només a les crestes coronals òbvies de diverses formes i mides, sinó també a les protuberàncies frontals, els flocs de les orelles i les cerres o plomes directrius rictals.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
rogenc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud