El catxolot gorjablanc Rev. 29/04/2021 (Pseudoseisura gutturalis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae) que habita zones pedregoses àrides i vegetació baixa de l'oest i centre de l'Argentina.

Descripció El catxolot gorjablanc fa de 22 a 23 cm de llarg i pesa de 63 a 79 g. És un dels furnàrids més grossos i té una cresta petita. No presenta dimorfisme sexual. Els adults de la subespècie nominal tenen un anell ocular blanc i lores i la cara és d'un color gris marró fosc. La coroneta i les parts superiors també són de color gris marró fosc. Les ales són majoritàriament del mateix color gris marró fosc, amb vores lleugerament més pàl·lides a les cobertores i les plomes de vol. La cua és de color gris fosc fosc amb vores lleugerament més pàl·lides a les plomes; les plomes tenen poques barbes als extrems. La barbeta i la gola són blanques amb negre a la part inferior de la gola. El pit i el ventre són d'un gris marró més pàl·lid que el dors, amb puntes blanques grisenques a moltes plomes que donen un aspecte "glaçat". La zona la cloaca i les cobertores subcaudals són lleugerament més pàl·lides que el pit i el ventre. L'iris és de color groc a beix crema o marró fosc, el maxil·lar és de color gris fosc, la mandíbula és de color blavós pàl·lid amb l'extrem gris fosc i les potes i els peus són grisos. Els juvenils tenen algunes taques o barres lleugeres a les parts inferiors. La subespècie P. g. ochroleuca és més pàl·lida i més sorrenca en general que la nominal.

Distribució i hàbitat El catxolot gorjablanc es distribueix des dels vessants i valls andines a la província de Salta al nord d'Argentina fins al nord-est de la província de Santa Cruz a la Patagònia i la línia divisòria geogràfica o l'àrea de superposició entre les dues subespècies no és gens clara.

Habita paisatges generalment àrids com ara matolls àrids a les terres baixes i les valls montanes; al nord també es troba en boscos dominats per Prosopis. En altitud, va des del nivell del mar fins als 2.900 m.

Comportament Moviment El catxolot gorjablanc és un resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.

Alimentació S'alimenta principalment d'artròpodes. Normalment busca aliment en parelles o petits grups que poden ser famílies. S'alimenta principalment a terra, recollint, sondejant i excavant a la terra. També s'ha observat excavant en tiges de cactus.

Reproducció Es reprodueix a la primavera i l'estiu australs; s'ha observat ous al novembre i febrer i cries al novembre i desembre. Es creu que és monògam. El niu és una massa de branques aproximadament la meitat de llarg que d'ample amb un tub d'entrada a la part superior i una cambra interior folrada amb herba i petites branquetes. Descansa sobre una branca horitzontal, normalment en un arbust i entre 1 i 3 m per sobre de terra. La mida de la posta és de tres a cinc ous. El període de incubació és d'uns divuit dies i l'envolament es produeix uns vint-i-un dies després de l'eclosió.

Infanticidi Un article del 2022 va documentar un cas en què un adult de catxalot gorjablanca va matar les dues cries d'una parella reproductora. No es coneix el sexe de l'adult, però no era un dels pares de les cries. Els autors de l'article assenyalen que l'observació dóna suport a la "hipòtesi de la competència de recursos", segons la qual les morts deixen més menjar disponible, i potencialment material per al niu futur. L'esdeveniment va ser el primer cas documentat d'infanticidi no parental per part d'un membre de la família Furnariidae.

Vocalització El cant és molt fort; arriba a gairebé 2 km lluny. És una "explosió cacofònica de notes variables, aspres i estridents" i sovint es canta en duet.

Estat de conservació La UICN ha avaluat el catxolot gorjablanc com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu estable. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera poc comú o bastant comú i "evidentment tolerant a pertorbacions de l'hàbitat antropogèniques força extenses".

Taxonomia i sistemàtica El catxolot gorjablanc va ser descrit originalment l'any 1838 pel naturalista francés Alcide d'Orbigny i l'ornitòleg també francès Frédéric de Lafresnaye amb el nom binomial Anabates gutturalis i la localitat tipus "Patagònia" és a dir, desembocadura del Río Negro, Argentina.

Etimologia El nom genèric Pseudoseisura combina les paraules del grec antic «ψευδος/pseudos» que significa “fals”; i «σεισουρα/seisoura», un ocell esmentat per Hesiqui i posteriorment identificat com a Motacilla.

L'epítet específic gutturalis prové del neollatí «gutturalis» que significa “de la gola” derivat del llatí «guttur», «gutturis», “gola”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen dues subespècies:

P. g. ochroleuca (Olrog, 1959) ─ nord-oest de l'Argentina. P. g. gutturalis (d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) ─ centre de l'Argentina.

Nota taxonòmica

Referències

gorjablanc Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud