El cuaespinós cineri Rev. 29/04/2021 (Synallaxis cinerascens) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels furnàrids (Furnariidae).
Descripció miniatura|Il·lustració de Nouveau recueil de planches colorées d'oiseaux, 1838. El cuaespinós cineri fa de 13,5 a 15 cm de llarg i pesa de 10 a 14 g. No presenta dimorfisme sexual. Els adults tenen els lores negrosos i una línia grisa tènue darrere de l'ull i la cara és de color marró grisenc. El front és de color marró grisenc fosc, la coroneta és d'un color oliva marró fosc i el dors, el carpó i les cobertores superiors de la cua són d'un marró més intens. Les ales són majoritàriament de color castany vermellós intens. La cua és de color castany fosc; les puntes de les plomes no tenen barbes, cosa que li dóna un aspecte espinós. La barbeta és blanquinosa, la part superior de la gola tacada de negre i gris pàl·lid, i la part inferior de la gola negra. Les parts inferiors són majoritàriament de color gris marró amb un centre més pàl·lid i gris al ventre i flancs i cobertores caudals més marrons. L'iris és de color marró vermellós, el bec negre (de vegades amb una base grisa a la mandíbula) i les potes i els peus de color gris verdós. Els juvenils tenen una taca a la gola menys marcada que els adults i parts inferiors lleugerament més pàl·lides amb algunes taques.
Distribució i hàbitat El cuaespinós cineri es troba des dels estats brasilers de Goiás, Minas Gerais i Espírito Santo cap al sud, passant per l'est del Paraguai i les províncies de Misiones i Corrientes del nord-est de l'Argentina fins al nord de l'Uruguai. Habita a l'interior de boscos densos de terres baixes i muntanyes amb boscos de fulla perenne i secundaris madurs; evita les vores dels boscos. En altitud es troba des de prop del nivell del mar fins a 1.150 m.
Comportament Moviment El cuaespinós cineri és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.
Alimentació S'alimenta d'artròpodes. Normalment busca aliment en parelles, a terra i al sotabosc fins a uns 2 m per sobre de terra. Captura les preses de la fullaraca i la vegetació baixa.
Reproducció Es creu que es reprodueix durant la primavera i l'estiu australs i que és monògam. El niu és una gran massa teixida de pals amb una entrada tubular que s'inclina cap amunt fins a la cambra del niu; la cambra té el terra de fulles toves. Es col·loca a terra en un bol poc profund que l'ocell raspa. La mida de la posta és de tres ous. Es desconeix el període d'incubació, el temps fins l'envolament i els detalls de les cures parentals.
Vocalització El cant de és un "molt agut i penetrant 'dolç'", la primera nota de la qual és més aguda que la segona.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cuaespinós cineri com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució i una mida de població desconeguda que es creu que està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates. Es considera de poc comuna a bastant comuna i es troba en diverses àrees protegides. Tanmateix, "la desforestació extensa dins de la distribució relativament petita d'aquesta espècie ha reduït dràsticament l'hàbitat. La dependència dels boscos la fa més vulnerable a la desforestació que molts altres membres del gènere".
Taxonomia i sistemàtica El cuaespinós cineri va ser descrit originalment l'any 1823 pel zoòleg holandès Coenraad Jacob Temminck amb el mateix nom binomial Synallaxis cinerascens i la localitat tipus "Brazil"; en referència a Ipanema, São Paulo.
Tant ell com el cuaespinós de pitet (S. scutata) són espècies germanes.
Etimologia El nom genèric Synallaxis prové del grec antic «συναλλαξις/sunallaxis», «συναλλαξεως/sunallaxeōs» que significa “intercanviar”, “contraure”, “associar” derivat de «συναλλασσω/sunallassō», “associar-se amb”; potser perquè Vieillot pensava que les dues espècies podrien ser mascle i femella d'una mateixa espècie, o una al·lusió als caràcters compartits que justificava una separació genèrica. Reichenbach 1853, es va queixar que Synallaxis, de gènere femení, contenia el substantiu masculí llatí «axis», “eix”, i es preguntava què n'havien de pensar els científics!.
L'epítet específic cinerascens prové del llatí tardà «cinerescens», «cinerescentis» que significa “cendres” derivat de «cinerescere», “convertir-se en cendres” i alhora derivat del llatí «cinis», «cineris», “cendres”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
cineri Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud