va ser un violoncel·lista i compositor francès. Va escriure sobretot peces per al seu propi instrument i va interpretar moltes estrenes mundials de les seves pròpies peces.
Biografia Bréval va néixer a París i va estudiar amb François Cupis (1735-1810) i Martin Berteau. El 1774 era un actiu professor de violoncel. El 1775 va publicar el seu opus 1, sis quartets concertants. El 1776 entrà a formar part de la "Société Académique des Enfants d'Apollon". Començant la seva carrera interpretant una de les seves sonates en un Concert Spirituel el 1778, va passar a formar part de la seva orquestra de 1781 a 1791 i de 1791 a 1800 va tocar a l'orquestra del Théâtre Feydeau.
Més tard, es va implicar en l'administració dels «Concerts de la rue de Cléry» i va formar part de l'orquestra de l'Òpera de París. Es va retirar de l'orquestra el 1816. "L'Allgemeine musikalische Zeitung" afirma que Bréval va ensenyar al Conservatori, tot i que els documents del Conservatori no ho poden comprovar. No obstant això, les composicions de Bréval van ser definitivament utilitzades per a la instrucció al Conservatori. Bréval va morir a Colligis, Aisne.
Composicions Les composicions de Bréval escrites entre el 1775 i el 1805 consistien principalment en peces instrumentals. La seva música reflectia l'amor parisenc per les melodies elegants i els ritmes enèrgics. Abans de 1784, les seves obres eren normalment dues o tres composicions de moviment que utilitzaven la forma de sonata i rondo, o bé un treball d'un moviment que utilitzava variacions. Els seus darrers treballs, com Symphonie concertante per a clarinet, trompa i fagot, Op. 38 (c1795), mostren diversitat i experimentació. Els seus concerts, escrits per a la seva pròpia interpretació, van ser influenciats per Giovanni Battista Viotti, que va utilitzar una organització temàtica precisa intercalada amb passatges virtuosístics.
miniatura|360px|Passatge del començament de laSonata en Do major per a violoncel i piano
Bréval és molt conegut per la seva Sonata en Do major op. 40, núm. 1, que és un dels clàssics de la literatura per a violoncel per a estudiants, i sovint una de les primeres sonates completes que aprendrà un estudiant de violoncel. La versió original està disponible a diversos editors diferents. També s'han publicat versions transcrites per a altres instruments de corda, inclosa la viola i per a clarinet baix.
Bréval va escriure simfonies, set concerts per a violoncel, 4 sonates per a violoncel, diverses músiques de cambra, incloent cinc conjunts de duets per a violoncel, així com una òpera còmica. Potser la seva obra més important i influent va ser Traité du Violoncelle (1804), un mètode per a violoncel. Probablement va ser el primer tractat sistemàtic sobre el violoncel. Tot i això, no va ser ben rebut ja que passava per alt els creixents avenços tècnics en el disseny del violoncel que permetien un major virtuosisme de l'instrument.
Referències http://www.cello.org/heaven/wasiel/18france.html http://www.grovemusic.com/
Enllaços externs https://imslp.org/wiki/Category:Breval,_Jean-Baptiste
Categoria:Compositors francesos del Classicisme Categoria:Compositors parisencs Categoria:Violoncel·listes de l'Illa de França Categoria:Morts a l'Aisne Categoria:Compositors francesos morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII