Els siona són un poble indígena que habita en les riberes del riu Putumayo entre les desembocadures dels rius Cuhembi i Piñuña Blanca, al Departament de Putumayo a Colòmbia i a la Província de Sucumbíos a l'Equador, especialment a la Reserva de producció de fauna Cuyabeno. Es designen a si mateixos com Gâ'tya pâín, el poble del riu de la canya brava. Se'ls ha designat també com Ceona, Quenquecoyo, Encabellado o Bahupâi.

Idioma Parlen un idioma pertanyent a la branca occidental de la família Tukano, el mateix dels "macaguajes" o Airu pâín (gent de la selva) que viuen en la foia del Mecaya i Sensaya, afluents del riu Caquetá i entre aquest i el riu Putumayo, estretament relacionat amb la llengua dels secoya o piojé de l'Equador i relacionat també amb el dels koreguaje.

Història Van arribar des de l'orient fa segles al seu territori, pel riu Putumayo, que designen com a riu de la canya brava. Han estat afectats per les successives economies de "bonança", primer la explotació del cautxú, després des de 1963 l'explotació de petroli i finalment la colonització per al cultiu il·legal de coca. El resultat ha estat la reducció del seu territori i de la seva població, la qual és actualment inferior a les 2.600 persones.

Activitat econòmica La seva economia depèn de la agricultura itinerant. Conreen iuca, blat de moro, arròs, chontaduro, plàtans, pinya i taronja. Complementen la seva alimentació amb la pesca i en menor mesura amb la caça amb sarbatana o escopeta, la cria de gallinas i porcs i la recol·lecció de fruits silvestres.Varga, P. (2007) Ecoturismo y Sociedades Amazonicas. Quito: Ediciones Abya-Yala. Fan canoes de troncs buidats per transportar-se pels rius. Fabriquen hamacas i canastres de fibres obtingudes de plantes. Les dones practiquen la terrisseria.

Estan organitzats sota lOrganització de la Nacionalitat Indígena Siona de l'Equador (ONISE), membre de la CONAIE.

A Colòmbia, la comunitat ha d'afrontar la violència generada pel conflicte armat i les activitats de la companyia petroliera britànica Amerisur Resources.

Xamans siona El "curaca" té un paper important en la vida de la comunitat i mitjançant el consum ritual del yajé estableix contacte amb els cinc nivells de l'univers i els seus colors. La salut, la caça, la pesca, el cicle vital humà, el matrimoni i la seguretat de la comunitat depenen de les relacions amb els diferents éssers que habiten aquests nivells.

Cultura tradicional Donen importància a l'arranjament personal, al pentinat tradicional i a la pintura del cos i elaboren i usen aretes i uns 80 collarets, entre els quals es destaca uns 32 ullals de jaguar. Porten en cada braç o nina, com a polsera, l'herba aromàtica dt.'ja, que els ha valgut el nom sion (perfumats, en llengua witoto). Es caracteritza per ser una nacionalitat molt llunyana dels altres.

Referències

Bibliografia Calella, Plácido de (1935) "Los indios sionas del Putumayo"; Boletín de Estudios Históricos 7 (73-74): 49-52. Pasto. Telban, Blaz (1988) "Siona"; Grupos Étnicos de Colombia. Etnografía y Bibliografía: 417-424. Cayambe: Ediciones Abya-Yala. Wheeler, Alva (1978) "Siona"; Aspectos de la Cultura Material de Grupos Étnicos de Colombia I: 161-178. ILV. Lomalinda: Editorial Townsend. Langdon, Jean (2013) "La negociación de lo oculto. Chamanismo, medicina y familia entre los siona del bajo Putumayo", Popayán, Editorial Universidad del Cauca

Categoria:Grups humans de Colòmbia Categoria:Grups humans de l'Equador