El guamo, wamo o guamotey és una llengua extingida de Veneçuela. Kaufman (1990) considera convincent una connexió amb les llengües chapacura-wañam.
Varietats Varietats que poden haver estat dialectes o idiomes molt relacionats: Guamo de San José - al riu Santo Domingo, Zamora Dazaro - parlat a Zamora al riu Guanare Guamontey - parlat des de la desembocadura del riu Zárate fins al riu Apure (sense atestar) Tayaga - parlat entre el riu Arauca i el riu Apure, a Apure (sense certificar) Atapaima - un cop parlat a la desembocadura del riu Guanaparo, a l'estat de Guárico, Veneçuela (sense atestar) Guárico - llengua principal extingida de Guárico, parlada al riu Guárico, riu Portuguesa i riu Apure (sense atestar) 'Guire''' - parlat al curs mig del riu Tiznados, riu Orituco i riu Guaritico, estat de Guarico (sense atestar) 'Payme' - parlat a la desembocadura del riu Guárico (sense atestar)
Comparació de dialectes Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per als dialectes guamo de Santa Rosa i San José.
{| class="wikitable sortable" ! glossa !! Santa Rosa !! San José |- ! un | tagstar || tagstame |- ! dos | kete || dikiampa |- ! tres | kurumktin || kakute |- ! cap | putí || puté |- ! ull | tuxua || tuagin |- ! dent | aufé || ufé |- ! home | daixu || dauirko |- ! aigua | kum || kum |- ! foc | kuxul || |- ! sol | tign || matatin |- ! jaguar | dion || dion |- ! casa | danga || danxa
Llista de paraules de 1778 El Guama'' s'atesta principalment en una llista de paraules de 1778. La llista s'ha reproduït a continuació, mantenint l'ortografia original espanyola per a les formes del guama.Anònim. 1928 . Traduccion de algunas voces de la lengua Guama. In Lenguas de América, 382-393. Madrid.
castellà (original) català (traduït) Guama (ortografia original) Dios Déu Aipit matá padre pare jauai madre mare famú, jamo hijo fill clujuapi, tufé hija filla tuapi, tua hermano germà dipiâ, dipe hermana germana tipi, dipe marido marit diquimi mujer dona diquime, ticauca doncella noia ascu murestapane mozo noi daicoraquâ, guaté niño nen chufi, choafi hombre home daiju, dauirco gente gent aucherme, caserme cabeza cap putí, puté cara cara cutí, taquajo fin nariz nas fin narices nassos auji fin ojo ull tujua, tuaguin cejas celles chafuti, ascaro tuagun pestañas pestanyes matatújua, dicho oreja orella dupen frente front tintecuti, titicunté cabellos pèl scará, ascaro mejillas galtes faquibtari boca boca matá garganta gorja pichê, dischufa labios llavis dufpâ, matá dientes dents aufê, ufé lengua llengua dituâ barba barba dischemata, dichimatá cuello coll dischufa hombro espatlla matachêa, ochepe codo colze dupeju, dicho mano mà catâne brazo braç chê, ochepe dedos dits diji, dujum uñas ungles casquiri, cascurum pecho pit cupa vientre ventre dueju, cataju espalda esquena matatiputi, gi pie peu catafa rodilla genoll aquapec corazón cor afquinantafa, tife estómago estòmac catafu sangre sang jue, ducú leche llet temontepaca, terau piel pell dacaju, cauté carne carn testu hueso os ditancu oído orella quiepen, dupen vista vista jateique, paiquac ver veure jasii, dicho gusto gust muquati, guacatá olfato olfacte suquagtiri, astiri oler olorar astiri, dicho tacto tacte shape voz veu cadse, chefé hablar parlar texê palabra paraula cuscaisi, mitejé nombrar anomenar suquampeiste gritar cridar ducare, guacare grito crit guacare ruido soroll esquiêjua, esquianju aullido udol aitê, aucatacut llorar plorar ducatit, aitê reír riure michista, mutista cantar cantar chejê, tefé
Referències
Bibliografia
Categoria:Llengües de Veneçuela