288px|miniatura|Les Sables d'Olonne Batalla de Sables-d'Olonne (La segona batalla de Sables-d'Olonne va tenir lloc el 29 de març de 1793 durant la Primera Guerra de la Vendée.

Preludi i forces en presència Article detallat: Batalla de Sables-d'Olonne (24 març 1793). El 27 de març de 1793, el líder de Vendée Jean-Baptiste Joly va reunir les seves tropes per llançar un nou atac a les Sables-d'Olonne.Dupuy 2005, p. 106. Però desanimats per la derrota del 24 de març, els pagesos van ser menys nombrosos a la crida del cornetí.Gabory 2009, p. 123. En particular, mancaven les forces de du Chaffault.Gabory 2009, p. 123.Dumarcet 1998, p. 174. En el seu informe, el consell general del comú de Sables va calcular entre 4.000 i 5.000 el nombre d'insurgents que van participar en el segon atac.Lataste 1995. Aquests últims també tenen set canons i nou tarteres.Gabory 2009, p. 123-124.

En el moment de la batalla del 24 de març, la guarnició dels Sables era forta amb 500 guàrdies nacionals, 120 tropes de línia i 200 cavallers segons Émile Gabory.Gabory 2009, p. 123. Segons Lionel Dumarcet, té almenys 1.500 homes.Dumarcet 1998, p. 171et177. El 28 de març va rebre reforços:Lataste 1995.Dumarcet 1998, p. 174.Merland 1868, p. 178. 1004 a 300,Gabory 2009, p. 123.Merland 1868, p. 178.Dumarcet 1998, p. 177. voluntaris de Bordeus,Gabory 2009, p. 123.Merland 1868, p. 178.Dumarcet 1998, p. 177. i La Rochelle.Dumarcet 1998, p. 177. Els Sablais també tenen de 103 a 21 canons.Gabory 2009, p. 123.

Procés El 28 de març, els insurrectes de Vendée van partir,Lataste 1995.Gabory 2009, p. 123-124. i van avançar cap a les Sables, dividits en dues columnes: una a la carretera de Nantes, l'altra a la carretera d'Olonne-sur-Mer.Merland 1868, p. 179. Gabory 2009, p. 123-124. Els insurgents onegen una bandera blanca amb la inscripció "Guanyar o morir".Merland 1868, p. 179.

Cap a la mitjanit, els dos camps van posar les seves peces d'artilleria en bateria.Merland 1868, p. 179. Aleshores la nit és clara i el cel està desproveït de núvols.Merland 1868, p. 179. La infanteria de la Vendée pren posició als carrerons enfonsats que envolten la ciutat, principalment a l'Allée des Soupirs.Merland 1868, p. 179. Al costat dels republicans, Gaudin tenia 600 homes posicionats a La Chaume.Merland 1868, p. 179. També van prendre posició dos vaixells per intentar donar suport a la infanteria amb els seus canons: una gavarra ancorada al fons del port i una corbeta prop de la porta de Saint-Jean.Merland 1868, p. 179.

El 29 de març, a les quatre de la matinada, els vendeAns van començar a bombardejar la ciutat amb els seus set canons.Merland 1868, p. 179.Gabory 2009, p. 123-124. Els republicans van respondre immediatament amb la seva pròpia artilleria. Els insurgents tiren bales vermelles, principalment dirigides a l'ajuntament, però l'objectiu està mal dirigit per artillers sense experiència i si es colpeja uns quants edificis, la majoria de les bales s'escampen al mar.Gabory 2009, p. 123.Lataste 1995.Merland 1868, p. 180.Tabeur 2008, p. 74. Els artillers republicans fan servir les seves armes amb més habilitat.Gabory 2009, p. 123.Lataste 1995.Dumarcet 1998, p. 174.

A partir de les 6 del matí, alguns combatents de Vendée van començar a fugir.Gabory 2009, p. 123. Els altres estan bloquejats i es refugien en séquies i recs enfonsats.Merland 1868, p. 180. Aleshores, els republicans van intentar una sortida per la Porta de Talmont.Merland 1868, p. 180. Es van trobar amb els insurgents situats al carreró dels Sospirs, però ràpidament es van retirar a causa del seu petit nombre.Merland 1868, p. 180.

La batalla va canviar cap a les 9 del matí, quan una bala republicana disparada des de la bateria Thabor va caure sobre un forn de Vendée, projectant foc sobre les reserves de pólvora situades a poca distància.Merland 1868, p. 180.Lataste 1995.Gabory 2009, p. 123-124. L'explosió va arrasar els atrinxeraments i va provocar el pànic a les files de la Vendée.Merland 1868, p. 180.Lataste 1995.Gabory 2009, p. 123-124.Dumarcet 1998, p. 174. Furios, Joly dona llavors l'ordre a la seva cavalleria de tallar els fugitius.Gabory 2009, p. 123-124. Però el moviment va propagar el pànic entre les files de la infanteria que pensaven que la cavalleria fugien al seu torn.Gabory 2009, p. 123-124. Aleshores, els republicans van aprofitar el desordre per fer una sortida amb 300 homes de La Chaume i amb la cavalleria que va completar la derrota completa de l'exèrcit insurgent.Gabory 2009, p. 123-124.Merland 1868, p. 181.

Pèrdues Els Vendéens van deixar 308 morts a terra així com tota la seva artilleria.Gabory 2009, p. 123-124.Dupuy 2005, p. 106.Chassin t. I 1893-1895, p. 62-73.Merland 1868, p. 181.Merland 1868, p. 179. Un centenar d'insurgents també van ser fets presoners.Gabory 2009, p. 123-124.Merland 1868, p. 181. Els republicans compten dos morts:Gabory 2009, p. 123-124.Dupuy 2005, p. 106.Chassin t. I 1893-1895, p. 62-73. l'orfebre Payneau, guàrdia nacional, mort per una bala de canó a l'inici de l'acció,Chassin t. I 1893-1895, p. 62-73.Merland 1868, p. 181. i un habitant armat de Sables, mort durant la sortida però que no figurava a l'acta oficial, perquè no porta uniforme, es considera que el seu cos és el d'un Vendeàn abans de ser identificat.Chassin t. I 1893-1895, p. 62-73. Segons l'informe del consell general del comú de Sables, cap republicà està ferit.Lataste 1995.{A 1,}

Conseqüències Després de la seva derrota, Joly va perdre influència i el seu exèrcit, format per combatents dels pantans bretons i del bocage, es va fragmentar.Dumarcet 1998, p. 176.

El vespre de la lluita, el general Henri de Boulard i el representant en missió Joseph Niou van arribar a les Sables amb reforços i municions.Merland 1868, p. 181. Gaudin també va iniciar les obres de fortificació construint parapets i reductes en gespa i fascines i establint un petit arsenal, però les Sables ja no van ser atacades.Gabory 2009, p. 123-124.Merland 1868, p. 182.Merland 1868, p. 182.

El 8 d'abril de 1793, la Convenció Nacional va decretar que els habitants de Sables-d'Olonne "es mereixien el bé de la pàtria"Merland 1868, p. 182. Gabory 2009, p. 123-124.

Les autoritats republicanes van organitzar la repressió establint l'1 d'abril de 1793 una comissió militar encarregada de jutjar els revoltats presoners.Lataste 1995. La guillotina, cedida per la ciutat de Fontenay-le-Comte, s'aixeca sobre les dunes, entre el moll i el terraplè.Lataste 1995. Les primeres execucions van tenir lloc el 6 d'abril, quan 12 insurgents, d'entre 18 i 29 anys, agafats "amb armes a la mà", van ser guillotinats.Berriat-Saint-Prix 1870, p. 263-264archives de la Vendée Entre els condemnats, figura Jean Arnaud, de 19 anys i d'Aizenay, l'emissari enviat pels revoltats per demanar la rendició de les Sables abans de l'atac del 24 de març. El 19 d'abril es van produir dotze execucions més.Lataste 1995. La comissió va estar activa fins al 13 d'abril de 1794, va jutjar un total de 479 persones i va dictar 127 condemnes a mort, 6 a deportació, 20 a grillons, 12 a presó provisional, 124 enviades al jutjat penal i 189 alliberades.Berriat-Saint-Prix 1870, p. 263-264

Notes

{Á, 1}"Ahir a la nit, l'enemic, de 4 a 5.000 persones, es va refugiar sota les nostres muralles a una distància d'aproximadament la meitat de l'abast de 18 canons. Gràcies als atrinxeraments que va fer sense el nostre coneixement, va establir una artilleria formada per deu peces de canó, dos dels quals eren de calibre 18. A les 4 de la matinada, ens va començar a canonejar. El seu pla era encendre el poble, ja que ens disparava bales vermelles i se'l disposava de tot el necessari per fer-los rugir. Vam respondre al seu foc amb més activitat que ells, les nostres piles estaven millor servides i d'igual força ja que tenim el mateix calibre. Finalment, després d'un canonar que va durar fins a les 9 del matí, un dels nostres artillers va aconseguir llançar una bala de 18 al lloc on es col·locaven les pólvores enemigues. A l'instant, els seus atrinxeraments van ser incendiats i es va produir una derrota total. Acabem de fer una sortida vigorosa sobre ells. Calculem que els vam matar 3 o 400 homes. Li vam apoderar de tota l'artilleria i una certa quantitat de municions de guerra. Creiem que l'enemic, després d'aquest fracàs, no tornarà a la càrrega en breu. Només vam perdre en la lluita un voluntari de la Guàrdia Nacional, el ciutadà Payneau, que va ser endut per una bala de canó. No hi ha cap altre ferit i tots els seus germans estan bé. Vam rebre reforços, tant tropes de línia com guàrdies nacionals de La Rochelle. Avui rebem 1.500 de Bordeus. Esperem que amb forces tan grans no tinguem cap dificultat per vèncer l'enemic."

Referències

Bibliografia Charles Berriat-Saint-Prix, La justice révolutionnaire, août 1792: Prairial an III, d'après des documents originaux, t. I, Michel Lévy frères, éditeurs, 1870. Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote (1793-1800), t. I, édition Paul Dupont, 1893-1895 Lionel Dumarcet François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (). Roger Dupuy, Nouvelle histoire de la France contemporaine, t. 2 : La République jacobine : Terreur, guerre et gouvernement révolutionnaire, 1792-1794, Paris, Éditions du Seuil, coll. «Points. Histoire» (no 102), 2005, 366 p. (). Pierre Lataste, Histoire des Sables et du pays d'Olonne, Éditions Siloë, 1995, 182 p. Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p C. Merland, Annales de la Société académique de Nantes et du département de la Loire-Inférieure, t. 40, C. Mellinet, Imprimeur, 1868. Ouvrage utilisé pour la rédaction de l'article (lire sur google livres p. 165-208. Jean Tabeur (préf. Jean Tulard), Paris contre la province: les guerres de l'ouest, 1792-1796, Paris, Economica, coll. «Campagnes & stratégies/Les grandes batailles» (no 70), 2008, 286 p. ()

Sables-D'Olonne