Badea Cârțan (en català germà Cârțan – el sobrenom comú de Gheorghe Cârțan; 24 de gener de 1849 – 7 d'agost de 1911) va ser un pastor d'ètnia romanesa autodidacta que va lluitar per la independència dels romanesos de Transsilvània (aleshores sota el domini hongarès dins Àustria-Hongria), distribuint llibres en llengua romanesa que portava secretament de Romania als seus pobles. En total va passar de contraban uns 200.000 llibres per a alumnes, sacerdots, mestres i pagesos; va utilitzar diverses rutes per passar per les muntanyes de Făgăraş.
Va néixer a Cârțișoara, l'actual comtat de Sibiu, segon fill de camperols pobres (Nicolae i Ludovica) antics serfs, i va passar la seva infantesa pasturant ovelles a la vora del seu poble. Malgrat els seus posteriors encontres amb la fama, sempre tornaria a aquesta activitat. Va esdevenir el cap de la seva família el 2 d'octubre de 1865 amb la mort del seu pare. esquerra|miniatura|Badea Cârțan a Roma, a la base de la Columna de Trajà. Cârţan va creuar per primera vegada les muntanyes cap a l'Antic Imperi Romanès amb les seves ovelles i un amic als 18 anys, i va ser en aquell moment quan el seu interès per la unitat nacional romanesa es va fer poderós. El 1877 es va inscriure com a voluntari a la Guerra de la Independència de Romania, servint fins al 1881.Cine a fost, cu adevărat, Badea Cârțan, „țăranul-cărturar” care a învățat să citească în ciobănie și a devenit celebru cu un drum pe jos până la Roma, 28 mai 2016, Ramona Găină, Adevărul, consultat el 28 de maig de 2016Răzvan Moceanu: Badea Cârțan – cel mai citit dintre țăranii români, un militant pentru reîntregirea neamului, Radio România Cultural, 7 august 2020 (consultat al 2 de desembre de 2020) El 1895 va viatjar a Vác i Szeged per visitar romanesos empresonats, inclosos els signants del Memoràndum de Transsilvània. El mateix Badea Cârțan va ser arrestat dues vegades: una perquè va demanar a l'emperador, el rei Franz Joseph de Viena, l'autodeterminació de Transsilvània, i una altra perquè va demanar permís a les autoritats per vendre llibres romanesos.
Cârțan va fer un viatge a peu fins a Roma, i quan va arribar a la vora de la ciutat després de 45 dies, va dir: "Bine te-am găsit, maica Roma" ("Encantat de conèixer-te, mare Roma"). Volia veure amb els seus propis ulls la Columna de Trajà, així com altres evidències de l'origen llatí del poble romanès. Després d'abocar terra romanesa i blat a la base de la columna, es va embolicar amb un abric de pagès (cojoc) i es va adormir a la base de la columna. L'endemà va ser despertat per un policia que va cridar meravellat: "Un daci ha caigut de la columna!", ja que Cârţan anava vestit igual que els dacis esculpits a la columna; l'esdeveniment va ser informat als diaris romans i Duiliu Zamfirescu, representant romanès a Itàlia, li va mostrar la ciutat i li va presentar les seves personalitats importants. Aquest viatge de gener-febrer de 1896 no va ser sinó una de les tres visites a Roma; la darrera, l'octubre de 1899, amb motiu d'una reunió del Congrés Internacional dels Orientalistes, va dipositar una corona de flors a la base de la columna.
Cârțan també va visitar França, Espanya, Bèlgica, Suïssa, Alemanya, Egipte i Jerusalem.
Va ser enterrat a Sinaia, en sòls de la Romania independent (Transsilvània encara està a set anys de la seva unió amb Romania després de la Primera Guerra Mundial); a la creu de pedra sobre la seva tomba hi ha inscrita la frase: "Aici doarme Badea Cârțan visând întregirea neamului său" ("Aquí rau Badea Cârțan somiant amb la unitat del seu poble").
Referències
Enllaços externs (en romanès) Declaració de 2004 sobre Cârţan del diputat romanès Victor Bercăroiu (en romanès) Biografia (en romanès) "Dacul din Columna" ("El daci de la columna"), Jurnalul Naţional, 10 d'abril de 2005 (en romanès) Mari Români - Cârţan va ocupar el lloc 100 al concurs de 2006 per determinar el millor romanès.
Categoria:Contrabandistes Categoria:Pastors Categoria:Morts a Romania Categoria:Persones de la província de Sibiu Categoria:Transsilvània